La Xaiota, de moda a les capitals europees i Margot Moles Pinya que fou la primera dona olímpica espanyola
La xaiota és un dels noms que rep el fruit de la planta trepadora chayotera (Sechium edule) que apareix els mesos d’octubre a desembre, pertany a la família de les cucurbitàcies, a Amèrica, d’on és el seu origen, se la coneix amb altres noms com: Papa de l’aire, Chuchu, Chayote, Mirlitón, Caiotera, Pataste, Patastillo, Erizo, Güisquil, Cidra, Tallote (a Mallorca), entre d’altres.
Té una important presència a les cuines natives com a hortalissa, també les seves fulles són utilitzades com a verdura, existeixen varietats de diferents colors: verd, groc i blanquinós, precisament aquest darrer és el nostre protagonista, conegut amb el nom de: perulero aquesta varietat a Amèrica Central, és considerada la millor per cuinar, per la seva carn més suau i sucosa.
Des de fa poc temps aquest fruit està de moda a les capitals europees, no només en els fogons dels grans chefs, sinó també a les dietes d’alguns esportistes d’alt nivell, que ho preparen en cru, en forma de beguda i el prenen com a recuperador, els seus valors nutricionals no són per amollar coets, segons les fonts d’USDA, partint de 100 grams de xaiota crua:
Energia 11 kcal 44KJ
Carbohidrats 4.51 g
Sucres 1.66 g
Fibra alimentària 1.7 g
Greixos 0.13 g
Proteïnes 0.82 g
Aigua 94.24 g
Tiamina (vit. B1) 0.025 mg
Riboflavina (vit. B2) 0.029 mg
Niacina (vit. B3) 0.470 mg
Vitamina B6 0.076 mg
Vitamina C 7.7 mg
Vitamina E 0.12 mg
Vitamina K 4.1 pg
Calci 17 mg
Ferro 0.34 mg
Magnesi 12 mg
Fòsfor 18 mg
Potassi 125 mg
Sodi 2 mg
Zinc 0.7 mg
Tal vegada la seva diversitat de nutrients la podrien tenir en compte per l’alimentació humana. Curiosament, no arribar amb la força de la patata, el cacau, la tomàtiga, els fesols, l’alvocat o les carabasses. El més probable és que va arribar per terres catalanes a mans dels indians-catalans, en els segles XVIII i XIX, on hi havia un fluid comerç marítim on goletes, fragates i bergantins anaven i tornaven carregats de sucre, fusta, cotó, cafè, rom, entre altres, incloent-hi emigrants a la recerca de riquesa, alguns exemples d’aquests emigrants, que podrien haver portat la xaiota per consumir-la i reproduir-la a terres Catalanes, serien: Biel Güell nascut a Torredembarra, Narcís Gelats nascut a Lloret de Mar, convertit en un important banquer a l’Havana, o Jaume Pinya Segura nascut a Mallorca, que aconseguiren grans fortunes, a aquest darrer, el Govern Espanyol ho va anomenar Cavaller de l’Ordre de Carles III i condecorar amb la gran creu del mèrit militar, per la seva aportació de grans sumes de diners a la lluita a favor de la salvació de l’illa de Cuba enfront de l’ocupació nord-americana, a la guerra de 1898.
Margot Moles Pinya.
Curiosament, la seva neta, Margot Moles Pinya, va ser la primera dona olímpica espanyola.
Tinc una curiositat: Ja coneixia na Margotla xaiota? Formava part de la seva dieta habitual? Penso que sí.
A la recerca de les primeres cites de la xaiota en els texts culinaris, trobem una joia de llibre que reflecteix tal vegada el primer mestissatge culinari amb la presència de la xaiota, es tracta de: Nuevo Manual de la Cocinera Catalana y Cubanaeditat l’any 1858 a l’Havana i també a Barcelona. L’autor, el cuiner Joan Cabrisas, replegà receptes de la cuina catalana i cubana, dolça i salada, entre les quals trobem La Olla Cubana molt semblant a la popular Escudella i Carn d’Olla, o el mateix bullit mallorquí, les diferències serien amb el tipus de carn i acompanyades d’altres verdures entre elles la xaiota, trossos de carabassa i iuca. Posteriorment a la xaiota la trobem en certa freqüència a les cuines regionals de Mèxic, Guatemala, Hondures, Colòmbia, Brasil, Veneçuela… inclús les comunitats jueves americanes cuinen amb xaiota en un dels seus receptaris, el Libro de Oro de la Cocina Hebreade Rosa Fishleder De Landau, editat l’any 1973 per l’editorial Tradición a Mèxicinclou dues receptes; una crema de xaiota i xaiotes farcides.
Una grata sorpresa ha estat quan repesava la llibreta La Cuina Mallorquina de Casa de Senyor, d’autor anònim, editada a Palma l’any 1927, i reeditada per l’editor Miquel Font el desembre del 2010, he trobat, a la plana 67, la recepta 97 titulada: Fritures de Tallote. L’elaboració ens recorda a unes raoles dolces aprofitant la popa de la xaiota cuita, mesclada amb una mica de farina, vermell d’ou, el blanc d’ou pujat, i aromatitzada amb nou moscada i canyella, primera cita d’aquest fruit a la Cuina Mallorquina.
Bon profit!!!!