L’Alzinar: Cap quantitat d’evidència persuadirà a un idiota i la meta és progressar, no aparentar

Espiritualitat és estar despert, sense estar lligat a la mercè dels esdeveniments o de cap persona (Anthony De Mello).

Perletes

• Potenciar les varietats autòctones afavoreix l’agricultura pròpia i la diversitat.

• Augmentar el consum de llegums entronca amb la dieta mediterrània i les seves virtuts.

• Una persona que fuma multiplica per 1,41 el risc de mort.

• Una persona que es mou poc i passa a no moure’s gens augmenta el risc de mort per 1,95. No moure’t res és pitjor que fumar.

• El simple fet de caminar, o passejar amb bicicleta, cada dia una mica, és l’acció que tindrà un impacte més gran en la teva salut a llarg termini.

• Habitualment qui pateix una dolència s’estanca en la creença de que és fruit de la genètica, o inclòs de la mala sort, sense assumir que està a la seva mà modificar la forma de viure i d’interpretar la vida.

• Segons la medicina xinesa, les ”escombraries emocionals”, que NO ens fan millorar, son causa de múltiples símptomes físics.

• Acceptar la nostra part de responsabilitat i alliberar-se dels sentiments de culpa, humiliació, ràbia o tristor, també pot contribuir a la recuperació de l’equilibri immunitari.

• La meta és progressar i no aparentar.

• Quines festes de Nadal ens esperen enguany? A les que, desgraciadament, ens veiem arrossegats per un consumisme innecessari imposat per la societat en què vivim, influït pels mitjans de comunicació i la publicitat, que no té res a veure amb els valors que haurien de preveure en aquestes dates màgiques, com la igualtat, la justícia i la solidaritat, fomentant encara molt més la desigualtat. Nadal és temps de felicitat, de convivència, de trobada i d’amor, essent molt més important estar amb els que estimem, sense oblidar-nos dels més desfavorits, que no les muntanyes de regals que, en teoria, comprem i rebem, creant un cercle viciós on cada any el Nadal s’ha de mostrar amb més quantitat, s’ha d’aparentar més riquesa. Nadal és per a tots, no només per als rics, i la felicitat i l’amor, com tots sabem, no es poden comprar amb dobbers.

• Jo no vull tanta llum als carrers per Nadal. Vull llum, calor i amor a les cases dels qui la necessiten.

• No estem vivint, ens estan condicionant, adoctrinant, manipulant, per ser merament servidors d’un sistema. (Pierre Rabhi).

• M’agrada estar amb gent que em fa oblidar que tinc telèfon!

• No m’estimis molt, estimem bé!

• El món canvia amb el teu exemple, no amb la teva opinió. (Paulo Coelho).

• Cap quantitat d’evidència persuadirà a un idiota. (Mark Twain).

• Hi ha almenys un racó de l’univers que amb tota seguretat pots millorar, i ets tu mateix. (Aldous Huxley).

Ens acostem a l’hivern.

Tot i tenir un ambient hivernenc des de fa un parell de dies, l’entrada oficial a la darrera estació de l’any, l’hivern, no es produirà fins al dimecres, dia 21 d’aquest mes, a les 22-48’ hores.

Sempre havia sentit dir als meus padrinets que “al desembre no hi ha valent que no tremoli “, i efectivament aquests darrers dies ja hem hagut de treure els jerseis i els abrics i posar les estufes, calefaccions i escalfapanxes en marxa, amb l’arribada d’aquesta, per molts, esperada fredor (jo soc home de primaveres i estius), més d’acord amb l’època què ens trobem, amb molt de fred, i petites nevades al Puig Major, sense oblidar les pluges que ens acompanyen al llarg d’aquests dies.

El desembre és el dotzè i darrer mes de l’any del calendari gregorià, i compte, com el vinent gener, amb 31 dies, així anomenat per haver estat el desè mes de l’any (llatí decem = deu) del primer calendari romà (només tenia deu mesos) abans la reforma de Numa Pompili, quan es va decidir afegir-hi els mesos de gener i febrer, els quals van donar lloc al calendari tal com el coneixem avui en dia.

Passat demà, dimarts, 6 de desembre, és el dia de la Constitució Espanyola, festa estatal, com dijous, festa religiosa de la Inmaculada Concepció. Més endavant, tant creients com no creients, celebrarem les Festes de Nadal.

Sense alegria.

A pesar d’apropar-nos a ritme galopant al teòric naixement de Jesucrist, dia 25 de desembre, que enguany, a més, cau en diumenge (data del naixement de Jesús de Natzaret totalment improbable, fitxada per desconeixement, dins el segle IV), les tradicionals festes nadalenques, no es veu gens d’alegria als carrers, places, tendes i mercats.

Aquestes vinents Festes de Nadal, Cap d’Any i Reis (no sempre foren tres els Reis i, a més, Baltasar no fou negre fins al segle XVI. QUINES COSES! Això no l’ensenyaven a les escoles), teòricament són d’alegria i ganes de gaudir de l’entorn, de la família, dels amics, del menjar tradicional (torrons, neules, coques de Nadal, bombons, cava… aquestes tan belles trobades que es remunten a tradicions i llegendes ancestrals, que a pesar d’alguns no ser creients, han passat a formar part de la nostra cultura, de la nostra forma de ser), de retrobar-nos després d’una llarga temporada, d’abraçar-nos, de besar-nos, de desitjar-nos bons auguris, salut, pau, amor, felicitat…

Què podem, fer als horts.

A causa de les baixes temperatures, pluja i algunes nevades, el desembre és un mes de poca feina, de poca activitat, als horts i olivars.

L’hort ha canviat del tot: l’exuberància de l’estiu i els colors de la tardor pràcticament ja han començat a desaparèixer, deixant una naturalesa quasi morta, del més interessant per admirar. Els matins les gelades transformen els horts deixant-nos sense alè, i amb sedes a les mans i als peus, i alguns, encara més fredolers que jo, a les orelles.

Així i tot, podem sembrar alls tendres, api, cebes tendres, ciurons, naps, raves, ravenets, remolatxa, julivert, lletugues, faves, bledes i pèsols.

És temps de collir cama-roges (molt bones per fer unes bones sopes de verdures), alls tendres, patates, murtons (estan al seu punt. Però no em poden menjar molts, ja que restrenyen), olives negres per a salar (els que en tenen, per s’olivar de Sa Figuera enguany n’hi ha hagudes molt, molt poques), colfloris, carxofes, cols de tota mena, enciams de totes les varietats, escaroles, espinacs, llimones, les darreres clementines (són molt dolces, saboroses i molt bones i vitaminants), les primeres mandarines, naps, pastanagues, porros, bledes, raves, faves tendres, remolatxa, pèsols, aviat aglans dolços, i les darreres carabasses.

Passades les primeres gelades és l’època ideal per podar tota mena d’arbres i arbustos de fulla caduca (arbres d’ombra, arbustos que no floreixen a la primavera, i fruiters com ametllers, pomeres, pruneres, pereres, codonyers, melicotoners…).

És realment el millor més per sembrar arbres i arbustos de fulla caduca. L’ametller és el primer arbre fruiter a sembrar. Si el sembreu més tard, el resultat no serà tan positiu, i les seves flors ja ens anunciaran la primavera.

Encara estem a temps de sembrar els bulbs que ens floriran a la primavera, i els nadalers (Euphorbia Pulcerrima) que han d’estar a llocs ben il·luminats, i a una temperatura i humitat constants.

Fesols de fava de Sóller.

Acabo de recollir, ahir mateix, els darrers fesols de fava (Phaseolus coccineus) del nostre petit hortet, una de les varietats antigues de mongeta que es cultiven a la Vall de Sóller.

Els fesols o mongetes (Phaseolus vulgaris) són la llavor de les fesoleres, que recollim de dins les bajoques, que es poden menjar verds, amb les beines, o només les llavors (el mateix fesol de fava) tant verds com secs, i contenen un 20% de proteïna i menys del 2% de greixos.

Desgraciadament, avui en dia s’està reduint molt considerablement el consum de tota mena de llegums i verdures, que fins ara havien tingut un paper essencial en l’alimentació humana arreu del món, per la seva riquesa proteínica, i especialment per ajudar a suplir els dèficits de carn.

La majoria de persones ja no menja com els nostres avantpassats, passant de la insuperable i completa dieta mediterrània, i els problemes alimentaris i excés de quilos van augmentant dia a dia, i com menciona perfectament Andreu Manresa, parlant de les fruites i verdures de les grans superfícies, provinents de llocs molt allunyats al punt de venda: “Accelerades amb química de disseny, farcides d’hormones i additius, es recol·lecten verdes, prematures, i maduren en càmeres de fred o gas: no tenen gust, ni fan olor”.

Mon pare, quan és la Nit de Nadal?

La nit de Nadal és quan ningú se’n vagi a dormir sense sopar!