Ara llegint
L’Alzinar: Ens espera un hivern molt, molt fred!

L’Alzinar: Ens espera un hivern molt, molt fred!

Si poguessis veure totes les victòries que t’esperen,

mai lamentaries una sola ensopegada.

 (Xispa).

Ens acostem a l’hivern.

El mes de desembre, que començarem aquest mateix divendres, tindrà 5 divendres, 5 dissabtes, i 5 diumenges, cosa molt poc usual, a més de 4 festes:

   6 de desembre (dimecres): Dia de la Constitució Estatal.

   8 de desembre (divendres): Festa religiosa de la Immaculada.

   25 de desembre (dilluns): Nadal.

   26 de desembre (dimarts): Sant Esteve.

El nostre satèl·lit natural, l’encisadora lluna, tan glossada pels poetes i escriptors, assolirà la fase de quart minvant, passat demà, dia 5, a les 6-49’ hores. La lluna nova el dimarts, dia 12 de desembre, a partir de les 0-32’ hores, i per això serà un bon moment per observar les estrelles. El quart creixent el dimecres, dia 19, a partir de les 19-39’ hores. I finalment la lluna plena tindrà lloc el dia 27 de desembre (el dia abans dels innocents), a la 1-33’ hores, moment que es veurà tota la seva cara il·luminada.

El solstici dhivern tindrà lloc el dia 21 de desembre a les 22-48’ hores, durant gairebé 89 dies, moment en què començarà la primavera del 2024, el dia 20 de març.

Tot i tenir un ambient hivernenc durant els vespres i els matins, molt freds i humits, amb unes bones serenes, des de fa un parell de setmanes, tenim temperatures d’autèntica primavera durant el dia, i lamentablement i pràcticament sense presagis de pluja a la vista. I tal com us avançàvem, fa més de dos mesos, en aquesta mateixa secció, tindrem enguany un hivern molt, MOLT FRED.

Sempre havia sentit dir als meus padrinets que “al desembre no hi ha valent que no tremoli “, i efectivament aquestes darreres setmanes ja hem hagut de treure els jerseis i els abrics i posar les estufes, calefaccions i escalfapanxes en marxa, amb l’arribada d’aquesta, per molts, esperada fredor (jo soc home de primaveres i estius), més d’acord amb l’època què ens trobem.

El desembre és el dotzè i darrer mes de l’any del calendari gregorià, i compte, com el vinent gener, amb 31 dies, així anomenat per haver estat el desè mes de l’any (llatí decem = deu) del primer calendari romà (només tenia deu mesos) abans la reforma de Numa Pompili, quan es va decidir afegir-hi els mesos de gener i febrer, els quals van donar lloc al calendari tal com el coneixem avui en dia.

Primer treball de cobertura vegetal, amb terra i fulles de bosc.  (FOTO: Joan Oliver).

“Quina meravella tornar-se savi sense ser avorrit; que trist ser avorrit sense arribar a ser savi”.

Aquesta cita de Nassim Nicholas Taleb (Líban – 1960), assagista, investigador i financer libanès, membre de l’Institut de Ciències Matemàtiques de la Universitat de Nova York, allibera una de les veritats més interessants, sobretot si ja ets a la mitjana, o tercera edat.

Segon treball, mesclant herba seca, herba verda i escorça.  (FOTO: Joan Oliver).

Sense alegria.

A pesar d’apropar-nos a ritme galopant al teòric naixement de Jesús de Natzaret, dia 25 de desembre, que enguany, cau en dilluns (data totalment improbable, fitxada amb total desconeixement, i sense registres escrits, dins el segle IV), les tradicionals festes nadalenques, no es veu gens d’alegria, igualment com aquests darrers anys, als carrers, places, tendes i mercats, a pesar d’estar aquests  ja plens de llums i adorns nadalencs.

Aquestes vinents Festes de Nadal, Cap d’Any i Reis (no sempre foren tres els Reis i, a més, Baltasar no fou negre fins al segle XVI. Quines coses! Això no l’ensenyaven a les escoles),

Són, o haurien de ser, teòricament, dates d’alegria i ganes de gaudir de l’entorn, de la família, dels amics, del menjar tradicional (torrons, neules, coques de Nadal, bombons, cava… aquestes tan belles trobades que es remunten a tradicions i llegendes ancestrals, que a pesar d’alguns no ser creients, han passat a formar part de la nostra cultura, de la nostra forma de ser), de retrobar-nos després d’una llarga temporada, d’abraçar-nos, de besar-nos, de desitjar-nos bons auguris, salut, pau, amor, felicitat…

Tercer treball, amb herba seca i herba verda mesclades. (FOTO: Joan Oliver).

El “mulching”, o cobertura vegetal, és imprescindible.

El “mulching,” o cobertura vegetal, és molt important i imprescindible pels pagesos i per a la salut de les terres, a les que protegeix (ombrejant la terra i actuant com una flassada, emmagatzemant amb més eficàcia l’aigua i la humitat dins la terra, de manera que aquesta es manté solta i no s’asseca massa ràpid), reduint, durant l’estiu, l’evaporació, protegint contra la calor extrema, i les gelades de l’hivern, formant una capa protectora contra la pluja intensa i les baixes temperatures, no sent necessari haver de regar tant durant els, de cada vegada més durs, i més llargs, mesos estiuencs.

Consisteix en el procés d’aplicar directament matèria vegetal o un altre material triturat en forma de cobertura, d’entre 10 i 20 centímetres d’alçada, sobre la terra, que a més de protegir-la, li torna els nutrients necessaris a mesura que es descompon, gràcies a l’acció dels cucs, fongs i altres organismes, convertint-la en valuós adob natural i nutrients per a les plantes.

A l’horticultura ecològica, i a la permacultura, la cobertura vegetal designa la matèria orgànica, com a les fulles o les retallades d’herba, restes de branques, palla, gespa, alfals, i altres materials orgànics, i si és possible una mica de compost (alguns també empren, amb èxit, lloses o pedres planes, cartons, o llana dels xots i les ovelles, per protegir els entorns dels arbres), que es distribueix sobre la terra per protegir-la, des del moment d’afegir-li la capa del material vegetal (o no vegetal), estalviant així temps, treball, aigua, adobaments, esforç i doblers, al sofert pagès.

Quart treball, aquesta vegada ho provem només amb herba seca. (FOTO: Joan Oliver).

Closques de cítrics, per a la neteja.

Totes les pells de cítrics que anem consumint diàriament, taronja, clementina, mandarina llimona, aranja… les podem posar dins un pot, millor hermètic, fins que estigui ple, afegint-hi després vinagre blanc, deixant-lo ben tapat dins el rebost, o zona no humida i fresca, un mínim de tres setmanes (no hi ha temps màxim).

A poc a poc el vinagre anirà agafant el color de les pells que hi hem dipositat, en extreure el seu àcid cítric.

Passat el mínim dels 21 dies ho colem i ho posem dins un flitador,  ja que s’haurà convertit en un perfecte i ecològic desgreixant, que ens pot servir (rebaixat amb la mateixa quantitat d’aigua, o directament amb el producte creat, en cas de molt de greix i brutor), per netejar les rajoles, la cuina o el bany per complet, miralls, gelera, vidres, juguetes dels al·lots, portes, finestres…

I a més és baratíssim, ecològic i sustentable, eliminant tots els bacteris, olors i taques hagudes i per haver… i no contaminem amb els envasos de tots els productes que la majoria empren habitualment per fer aquestes feines.

I sisè treball, cobertura de llana de xots i ovelles mallorquines. (FOTO: Joan Oliver).

I deixem, pel vinent diumenge, el tema obligat de cada mes: Què podem, fer als horts, als olivars i als horts urbans, durant aquest fred mes de desembre, habitualment mes de poca feina i de poca activitat pels pagesos…

Mon pare, quan és la nit de Nadal?

La nit de Nadal és quan ningú se’n vagi a dormir sense sopar!

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt