L’Alzinar: Gran èxit de les Jornades d’Esport Base i homenatge del Col·lectiu de Moros a Toni Vallcaneras

Qui t’odia és perquè un dia intentà ser com tu i no va poder. (Erick Recinos).

Toni Vallcaneras, homenatjat pel Col·lectiu de Moros del Firó.

Ja han passat i acabat definitivament les Fires i Festes de Sóller, el Firó, però dins el cap del Col·lectiu de Moros, quedava pendent un homenatge, a l’amic i col·laborador del nostre Fora Vila, Toni Vallcaneras Coll.

El jovençà Toni Vallcaneras, solleric d’arrel, expolític de l’Ajuntament solleric, comptà ja amb 80 anys a les seves espatlles, i unes incansables ganes de treball i col·laboració amb tot el que tingui a veure amb la seva estimada Vall dels Tarongers. És esportista acèrrim (en puc deixar constància), havent practicat atletisme, peses, ciclisme, cicloturisme i senderisme de gran fons, entre d’altres esports, i com no, moro del Firó durant molts d’anys.

En Toni, a més, és també saurí, amb  demostrada capacitat per detectar l’existència d’aigües i coves subterrànies. Ha fet de mecànic naval, de pagès, conductor de camions, autocars…

Des de fa pràcticament cinc dècades és el responsable de l’antiga i emblemàtica Torre Picada del Port de Sóller, situada a la Costa de Sa Talaia, a trenta minuts del Port de Sóller, construïda al segle XVII per a la defensa de la població dels freqüents atacs pirates que sofria, on els col·lectius fironers pengen, des de fa incomptables anys, les seves respectives banderes, dins un acte festiu que acaba sempre amb un bon sopar, en el transcurs del qual el Col·lectiu de Moros homenatjà merescudament enguany al nostre amic i conseller. 

Enhorabona Toni!

Jornades Esport Base.

Per primera vegada a la història, per motius de salut, i molt al meu pesar (he estat sempre un convençut assidu, des dels seus inicis, motiu pel qual vaig rebre l’Escut d’Or de les Jornades, a la vint-i-cinquena edició), no vaig poder assistir, els passats 13 i 14 de maig, a les XXXII Jornades de l’Esport Base, organitzades pel Consell de Mallorca, aquesta vegada reservades a l’obesitat i esport, un dels flagrants temes que, desgraciadament, de cada dia més està afectant la humanitat.

Sempre tant jo, com els del C.C.D.S. en massa, i d’altres amics esportistes, hem estat uns entusiastes i fervents seguidors del tàndem Marí – Cabanes, Cabanes – Marí, que fins ara havien estat els dos metges esportius que sempre han portat immillorablement un dels temes que haurien de ser dels més importants (preneu nota, amics entrenadors i amics polítics), dins qualsevol entitat esportiva, el de la salut i prevenció dels seus esportistes.

En Tomeu i en Teo (el darrer ja jubilat), a més de ser uns dels pares de la medicina esportiva, en l’àmbit estatal, molt valorats pel seu “savoir faire” dins tots els congressos professionals, tant estatals, com internacionals, són dos autèntics innovadors i enamorats de la seva professió, a la que, a més de la jornada laboral, hi dediquen incomptables hores de cara a la investigació i divulgació de la medicina esportiva.

La seva constància i dedicació total a l’esport i esportistes és el que reialment fa que tots els seus projectes es converteixin cada vegada amb èxits sense precedents. I per si no bastés l’amic Tomeu Marí, el Doctor Marí, és un dels col·laboradors assidus del Fora Vila.

Algunes de les conclusions de les Jornades 2022:

-El 54 % dels infants no menja fruita diàriament i el 3’3 % no en menja mai.

-Es recomana consumir tres peces de fruita al dia i evitar el consum de begudes ensucrades.

-També és essencial berenar cada matí.

-En l’esport és recomanable que del 50 al 55 % de la dieta estigui constituïda per hidrats de carboni.

-Un 32,7 % d’infants pateixen sobrepès (27,42%) o obesitat (10%).

Per prevenir cal menjar fruita i verdura diàriament, fer menjades regulars saludables, evitar begudes ensucrades i brioixeria industrial, entre d’altres, i sobretot fer exercici físic.

L’esport és salut!

Ens veiem a les vinents Jornades, amics!

El sobrepès i el càncer.

Encara que alguns els costi activar-se, sortir de la seva zona de confort, de cada dia tots tenim més clar que el sobrepès NO és bo per a ningú, ja que des de sempre ha estat relacionat amb malalties cardíaques, problemes renals, i especialment cerebrovasculars.

Però sembla que, segons les conclusions d’un recent estudi de la Facultat de Medicina de la Universitat de Maryland (Estats Units, dins de l’àrea metropolitana de Washington DC), sobre un total de 154.942 voluntaris, hi ha encara un altre factor de risc molt més importat, el temut càncer, inclòs el colorectal, la segona causa de mort per aquesta dura malaltia.

Per abordar-ho, els investigadors van calcular el canvi de pes, tant l’augment com la pèrdua, durant tres períodes de l’edat adulta, i el que van trobar va ser sorprenent… La pèrdua de pes corporal (1 quilo almenys per cada dècada de vida) suposa reduir el risc de patir càncer colorectal un 46%. D’altra banda, augmentar 3 quilos, o més, cada cinc anys augmenta el risc un 30%.

És molt necessari activar-nos, sortir de la nostra zona de confort, posar-nos en marxa, prendre mesures ràpides per eliminar els quilos de més, i no només per estètica, aquesta vegada també per afavorir la nostra salut.

Augment de temperatures.

Després dels més de 40 litres de pluja caiguts per Sóller aquests darrers dies, que han donat una mica de vida al sofert camp, sembla que la setmana que estem a punt de començar, segons tots els pronòstics, serà ben calenteta, amb temperatures ja de ple estiu.

Maduixes.

I que ho són de bones les maduixes, en aquests moments, i millor, si es pot, collides i menjades directament de la maduixera.

La ingesta d’aquest fruit ajuda a combatre la fragilitat capil·lar, les varius i les hemorroides (preneu nota, els que ja tenim un parell de dècades acumulades). També s’empra per a alleujar la reuma i l’artritis. Gràcies als seus derivats antociànics, ajuda amb l’absorció de la vitamina C (efecte vitamínic P).

Són insuperables en melmelades i postres (amb nata natural, sucre, vi dolç o moscatell), i com no, amb l’elaboració dels tradicionals gelats artesanals dels quals parlàvem fa un parell de setmanes.

Són apreciades molt pel seu contingut en vitamines i minerals i les seves propietats reconstituents i depuratives.

Els murtons comencen a florir.

Bell espectacle a s’olivar de Sa Figuera, on les llargues fileres d’aromàtiques murteres ja han començat a florir (l’època normal de floració és del maig al juliol).

La murta (Myrtus communis), planta consagrada a Afrodita, la deessa de l’amor, és considerada com a símbol d’amor, de la bellesa i dels herois, havent servit, des de sempre, per coronar als mítics campions olímpics.

És un arbust emblemàtic de la cultura mediterrània, associat a moltes tradicions i costums. Els seus fruits, els murtons, són comestibles, les fulles tenen un aroma molt agradable i es poden utilitzar per a fer colònies.

És afrodisíaca, molt aromàtica, medicinal, comestible i antidiarreica (per l’efecte astringent dels tanins), i especialment molt emprada per fer perfums, sense oblidar el popular i tradicional licor (nascut a Còrsega i Sardenya) que s’obté per la maceració alcohòlica dels murtons i fulles de la murtera, que per les seves propietats digestives es sol beure després de les menjades pesades.

Els atrapa-somnis sollerics.

Després dels paraigües multicolors de l’any passat, enguany ens han comparegut, aquesta setmana, al sotil del cèntric carrer de Sa Lluna solleric, més d’un centenar d’atrapa-somnis o caçadors de somnis, confeccionats manualment pels comerciants del mateix carrer, sobre la base d’un cercle amb una xarxa fluixa al seu interior, decorats habitualment amb plomes.

Els atrapa-somnis tenen el seu origen en la nació nativa nord-americana d’Ojibwa. Durant el moviment Pa-Indi, en la dècada dels 60 i 70 van ser adoptats pels natius nord-americans de diferents pobles, ja que segons la creença popular, la seva funció consisteix a filtrar els somnis de les persones, deixant passar només els somnis i visions positives, els somnis que no recordes són els que baixen lentament per les plomes. els malsons es queden atrapats en el centre i l’endemà al matí es cremen amb la llum del dia perquè no es compleixin.

“El món està en mans d’aquells que tenen el coratge de somiar i córrer el risc de viure els seus somnis”.  (Paulo Coelho – L’Alquimista).