L’alzinar: L’arròs bombeta de Sa Pobla i l’art de trencar olives

Un dels plaers més grans de la vida, és aconseguir allò que altres van dir que mai aconseguiries.

Segueix sense ploure, com ens atrevirem a avançar ja fa dues setmanes, però durant els matins i horabaixes han baixat notablement les temperatures (no durant el dia, que sembla seguim dins l’estiu i les platges segueixen replenes de gent) i el vespre ja es pot dormi a ple, com cal dins la tardor o primavera d’hivern.

Què és de bo aquest raïm que queda encara per dins l’hort, a pesar que sigui amb els grans un poc més petitets, amb un bon pa amb oli, o aquestes figues tardanes tan dulzones dels nostres olivars.

I què me’n direu de les figues de moro, pelades i fresquetes, quan estan en el seu punt, és un menjar únic, diví.

També la seva polpa resulta exquisida per fer gelats, sorbets, melmelades (1/2 quilo de polpa de figues de moro, 350 grams de sucre, 1 llimona, 1 taronja, i una copa de conyac, seguint la recepta de la padrina Jerònima, E.P.R.), i cremes.

Als nostres horts i olivars encara podem gaudir d’unes excel·lents pomes, prunes, peres, magranes, murtons, serves, nesples, gínjols, mores, castanyes, avellanes, nous, ametlles, pinyons, codonys, atzeroles, i com no els saborosos caquis que m’acabo d’empassolar ara mateix, així com les primeres clementines, encara una mica verdoses, i les primeres xirimoies, que ens reforcen les defenses i ens aporten energia, antioxidants i vitamines, per ajudar-nos a afrontar el vinent hivern. I d’aquí a poc temps també podrem començar a fruir dels primers aglans dolços què seran com a mel, asseguts davant l’escalfapanxes.

Són les delícies dels nostres camps, dels nostres horts, que podem completar amb el conegut i tradicional arròs bombeta de Sa Pobla, el millor per fer arròs brut, que es començarà a recollir a final de mes. Increïblement, és un arròs que mai es passa, mantenint tot el gust després de cuinat, podent-se guardar, fins i tot, uns dies dins la gelera sense que es passi.

Cal recordar que l’arròs és cultivat i consumit des de fa més de 5.000 anys, dins més d’un centenar de països distribuïts entre tots els continents, constituint un dels principals aliments del seixanta per cent de la població mundial.

Santoral.

Dimarts, 25 d’octubre, són les festivitats de Sant Crisant i Daria (dos joves convertits al cristianisme al segle III, martiritzats a Roma); Crispi i Crispinià (germans bessons, també martiritzats al final del segle III a Roma, patrons dels sabaters i per extensió, d’altres oficis relacionats amb la pell), i dissabte, dia 29, Sant Narcís (advocat contra el mal d’orella).

Canvi d’hora.

Us recordem que el vinent diumenge, dia 30 d’octubre, quan les agulles del nostre rellotge marquin les tres de la matinada, les haureu de retardar una hora, fins a les dues, segons els il·luminats de torn amb l’objectiu de reduir el consum d’electricitat (quan d’aquí a dos mesos hi haurà el gran, i prescindible, malbaratament de les festes de Nadal i Cap d’Any).

Personalment, ho he comentat moltes vegades al llarg dels meus 69 anys d’existència terrenal, m’agradaria que els dobbers de tot l’enllumenat públic nadalenc d’aquest any, i els vinents, fossin donats a les famílies que més ho necessitin.

Tot això, sense oblidar el tema de l’alteració dels nostres bioritmes, amb aquests dràstics canvis, vitals per a les persones, i encara més de les que tenen problemes per a dormir, que segons un recent estudi passa ja del 30 % de la població.

Trastorns del son, que ara es poden tornar a accentuar amb el canvi d’hora, poden ser crònics i tenir conseqüències directes en la qualitat de vida, i en poc temps també de la salut.

Atenció que a partir del vinent diumenge es farà de dia i es farà fosc més prest, una hora abans, fins que al març (amb el vistiplau dels ineptes de torn) es faci de nou el canvi horari de la primavera del 2023.

Valia la pena allargar una hora més aquest maleit 2022?

Salar olives verdes.

Si diumenge passat parlàvem de trencar olives, ben aviat ja en podrem començar a salar, i més si dins les primeres setmanes de novembre, ens cau una mica de l’anunciada i tan esperada pluja.

Per salar les olives verdes els ingredients necessaris són: olives verdes, aigua (si pot ser de pluja, és a dir de cisterna), sal, fonoll, fulles de llimonera ben netes, brotets de garrover, i algun pebre coent (al gust).

Després de collir-les de les oliveres, les netejarem, però abans les hem de llevar les fulles i les cues. El segon pas és preparar l’aigua amb sal o salmorra. Segons els tècnics actuals s’han de posar uns 100 grams de sal per litre d’aigua (alguns ho deixen en 80 o 90), però els nostres padrins ens ensenyaren a fer-ho amb el mètode de l’ou. Cal preparar, dins un ribell, aigua amb sal, remenant i posant sal fins que un ou cru, fet recentment, comenci a surar una miqueta.

Paral·lelament, s’han de netejar els pots de vidre, o les alfàbies, aquí on volem posar les olives. Al seu interior s’hi ha de posar fonoll, fulles de llimonera i un tros de pebre de banyeta. I ja es poden afegir les olives i l’aigua amb sal, acabant d’omplir el recipient amb una capçana de fonoll i de fulles de garrover (amb branquetes incloses) i fulles de llimonera, i posar-ho dins el rebost, o un lloc fresc i obscur, per deixar-les reposar fins a l’hora de consumir-les.

Alguns ja comencen a degustar-les als cinc o sis mesos, però és preferible esperar un poc més. Nosaltres ara estem gaudint de les de l’any passat, que estan al seu punt.

Més receptes d’olives.

Olives turques. Aquesta l’hem contà el bon amic i millor pagès, Pere Coll.

Després de collides fer les olives negres ben netes, amb aigua.

Posar dins un “tàper”, anomenat des de sempre, per aquestes contrades, fiambrera, portaviandes, carnera…; amb un pedaç blanc de cotó al fons, tot tapat de sal, millor si és sal de cocó.

Es deixa així durant tres setmanes, durant les quals es va tirant el líquid que va sortint, fins que sigui completament clar.

Es deixen un dia dins aigua neta de pluja (cisterna), i posteriorment dins un pot ben net i esterilitzat, tapades amb un bon oli verjo d’oliva, i si és de Sóller, encara millor.

I més endavant, en arribar al moment oportú, parlarem també de les saboroses i espectaculars olives sanroes, desgraciadament i pràcticament desaparegudes de les nostres taules.

Una persona intel·ligent es recupera aviat d’un fracàs.

Un mediocre no es recupera mai d’un èxit.

(Sèneca).