L’Alzinar: Pel desembre, tremola el vent i l’home més valent, també s’acosten dies molt intensos de menjars copiosos…

És una bogeria odiar totes les roses perquè una et va punxar.

(El petit príncep).

Com de costum, a l’Alzinar, seguim dins la nostra línia de sostenibilitat, de veritats, de cuidar-nos i cuidar el nostre entorn, el nostre sofert planeta, amb l’objectiu de viure de manera més sana, més plena, més positiva, i molt més conscient.

Ens atraquem ja, de nou, a la recta final d’aquest any. S’acosten dies molt intensos de menjars copiosos, i per a molts, desgraciadament, amb excessos d’alcohol, desajustos horaris i canvis molt grossos de rutina.

Ens tornem a atracar a Nadal, teòricament la festa més important per algunes de les religions que existeixen dins les nostres contrades, període en el qual, il·lògicament, les despeses familiars es disparen, quan moltes famílies, desgraciadament, no poden ni arribar a finals de mes (enguany més d’un 20, molt possiblement un 27 %, més cares que els anys precedents).

Les grans multinacionals han aconseguit instaurar als caps dels consumidors el principi que celebrar Nadal requereix, de manera ineludible, anar de compres, compres i més compres… La publicitat aprofita aquests durs moments en el qual, en teoria, floreixen els nostres millors desitjos i sentiments per reconduir-los cap al consum, consum i més consum, excessos i més excessos… Aquest continu missatge ha calat en la nostra societat, així i tot, no fa tant que celebràvem Nadal i Cap d’Any d’altres maneres, no tan consumistes i sense perdre gens la felicitat.

Molts pares i mares, sotmesos a la pressió dels seus fills i filles, s’arriben a convèncer de què, per demostrar quant els estimen, els compren molts regals. L’únic resultat que porta fer això és sotmetre’s a la dictadura de la publicitat i oblidar les alternatives de consum més just socialment i ambientalment. Maneres de dur endavant aquest principi seria comprant joguines d’artesania local, sense embalatges innecessaris, no sexistes, ni bèl·lics, que estimulin la creativitat, que siguin adequades a cada tipus d’edat, amb materials naturals i biodegradables. Però el més important, és que s’estigui pagant el producte, i no la seva publicitat o marca.

Per celebrar les festes que s’aproximen no s’hauria de perseguir els inabastables somnis que proposen els anuncis, sinó trobar nosaltres mateixos un camí alternatiu que no impliqui aquestes grans i inconcebibles despeses.

Atenció als constipats!

Mantenir el sistema immunitari en bon estat és la millor manera per protegir-se i recuperar-se dels constipats que tan habitualment ens acompanyen per aquestes dades nadalenques i de Cap d’Any.

D’aquesta manera, en l’àmbit nutricional s’hauria d’adoptar una dieta en la qual es consumeixin aliments de tots els grups, vitamines i minerals. Una hidratació i una dieta adequada ajudaran a mantenir el cos amb els nivells d’energia necessaris i a mantenir fort el sistema immunitari.

Però una vegada agafat el refredat, és aconsellable descansar, evitar el fred i consumir líquids calents, com purés de verdures, brous de carn o infusions. Molts dels experts diuen que el menjar és la millor medicina. Per tant, davant lleus símptomes de mucositat, mal de coll o tossina, convindria considerar-ho per tal d’evitar abusar dels medicaments quan no és necessari.

I per combatre els constipats és bo fer bafs amb romaní i eucaliptus, respirant a fons pel nas i la boca, com també fer gargarismes amb llimona, aigua i bicarbonat. Alguns remeis naturals i aliments que ajuden a alleugerir els refredats són també les infusions d’all, les infusions de gingebre, les gàrgares d’infusions de plantes antisèptiques com la sàlvia, gàrgares d’aigua calenta amb llimona i mel i els aliments amb vitamina C.

I com diu l’eminent Dr. Glenn S. RothfeldI: “De vegades les obligacions ens superen. I encara que no puc fer res per alleugerir-li la llista de compromisos, sí que puc assegurar-me que no hagi de prendre cap mèdicament perillós aquest Nadal.

Perquè hi ha un truc molt més segur i eficaç per EVITAR l’estrès de les festes i ELIMINAR els mals de cap que li sabotegen la ment i fer així que els mals de cap nadalencs siguin cosa del passat.

La planificació, les compres, la neteja i tota la preparació per a les festes poden ser molt exigents, tant físicament com mentalment. I tot aquest estrès crea la recepta perfecta per a un enorme maldecap. Però a diferència d’anys passats, aquesta vegada vostè estarà preparat…

Perquè tinc una llista de 5 espècies festives que seran tot el que necessita per COMBATRE aquest mal de cap nadalenc.

1.- Canyella: aquesta és una de les espècies nadalenques més populars. Però el que potser no sàpiga és que el pot ajudar a alleujar l’estrès de les festes. En investigacions prèvies, s’ha descobert que la canyella ajuda a alleujar els símptomes depressius.

2.- Vainilla: aquesta espècia és coneguda per ser molt versàtil i complementa moltes postres nadalenques. Però també pot ajudar a alleujar i calmar el sistema nerviós quan s’inhala.

3.- Menta: aquesta espècia no és només per a dolços. També s’ha descobert que la menta ajuda a tractar els mals de cap i calmar l’estómac. També pot ajudar a millorar el seu nivell d’agudesa mental, cosa que pot ser beneficiós si se sent poc espavilat durant aquesta temporada nadalenca.

 4.- Romaní: originari de la Mediterrània, el romaní és actualment un bàsic a moltes llars. Té una aroma agradable i s’ha descobert que ajuda a reduir l’ansietat i millorar la memòria.

5.- Sàlvia: aquesta espècie s’ha utilitzat en rituals des de l’antiguitat. I actualment s’ha descobert que ajuda a calmar el cos i relaxar el sistema nerviós.”

La flor de Nadal, o ponsètia.

Pel que fa a la jardineria, la flor de Pasqua serà, com sempre, la reina de les flors durant el desembre. L’Euphoria pulcherrima, més coneguda com a flor de Pasqua, flor de Nadal o ponsètia, és originària de Mèxic i típica del període hivernal com ornament interior per Nadal, juntament amb l’arbre i el pessebre, o betlem.

A més del seu color vermell clàssic, avui en dia es poden trobar ponsèties de flors blanques, roses, grogues o de color salmó.

És necessari saber cuidar-la perquè resisteixi durant l’any i arribi al pròxim hivern sense la necessitat de comprar-ne una de nova. Normalment, un cop a casa, la planta perd algunes fulles. Això és degut al fet que necessita la quantitat més gran de llum possible. Per això, convé posar-la devora una finestra i regar-la un cop cada tres o quatre dies. No tolera els corrents d’aire i la temperatura ideal per a la seva conservació és entre 16 i 22 graus. De cara a l’any vinent, per aconseguir que floreixi i tingui el seu color vermell tan característic, serà necessari tenir-la unes cinc hores amb fosca, sense comptar les hores del vespre.

Els ous de les gallines del corral.

Com ja comentàvem fa un parell de setmanes, es canvien completament els conceptes, fins i tot dins el més sagrat, els temes alimentaris.

Segons la prestigiosa “Revista Internacional de Cardiologia” està completament demostrat (molt al contrari del que es creia i es predicava abans) que els adults sans, poden menjar ous cada dia, fins a sis a la setmana, no desencadenant, aquest fet, efectes negatius sobre la funció endotelial, o augment del tan temut colesterol.

Les proteïnes presents en un ou són “proteïna completa”, ja que contenen els vuit aminoàcids essencials, és a dir, aquells que el cos no pot produir per ell mateix.

Els millors ous són els que ens venen directament els nostres pagesos, de gallines de corral, les tradicionals gallines reproductores dels nostres padrins, amb galliners ben nets, amb només unes quantes dotzenes de gallines, que campen lliurement per dins el camp, fent exercici i menjant sa i natural.

La millor manera de menjar-nos els ous són fregits o bullits, cuits a baixa temperatura (ja que l’ou es coagula entre 70 i 80 graus centígrads), bastant només quatre minuts per aconseguir la textura perfecta.

Desembre i les seves dites populars.

Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer.

Desembre mullat, gener ben gelat.

Desembre nevat, bon any assegurat.

Desembre amb tronada, senyal de bona anyada.

Fredors de desembre, a molts fan estendre.

Al desembre i al gener, busca un bon recer.

Ni en desembre assolellat no et treguis la capa del costat.

Pel desembre, tremola el vent i l’home més valent.

Per la Mare de Déu d’Advent, naps i cols, tot ben calent.

Per Sant Tomàs, al qui no té llenya li tremola el nas.

Ésser més curt que el dia de Sant Tomàs.

Per Sant Esteve, creix el dia un pas de llebre.

Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció.

Amor de gendre, sol de desembre.

Darrere el desembre nuvolós, ve el gener polsós.

Desembre amb tronada, senyal de bona anyada.

Desembre arribat, posa’t set capes d’un plegat.

Desembre ben fred, bon any i bon esplet.

Desembre finat, any acabat.

Desembre i gener calents, febrer dolent.

Desembre mullat, gener ben gelat.

Desembre nevat, blat assegurat; emplenarà el graner i farem bon paller.

Desembre nevat, bon any assegurat.

El desembre ben portat, o pluja o tempestat.

Qui en desembre ha de festejar, vora del foc s’ha de ficar.

Saó de desembre i de gener, sedes pel febrer.

Si bons raïms vols menjar, pel desembre la vinya has de podar.

Cap d’Any.

Estem a només 20 dies per acabar aquest any, amb vinents, improbables i inoblidables moments per a manifestar-nos els nostres més bons desitjos, les nostres esperances, els nostres bons propòsits i les nostres bones intencions…, sempre pensant amb les coses que volem o hauríem de fer.

Però i perquè no amb les que no hauríem de fer?

Per exemple, no seria bo esborrar de la nostra ment el tan fastidiós no puc?

No seria bo deixar de voler tenir sempre la raó?

No seria bo deixar de donar la culpa sempre als altres?

No seria bo deixar de tractar-nos tan malament?

No seria bo deixar de controlar-ho tot?

No seria bo…

Reflexions.

• Amb la dignitat no es menja, però un poble sense dignitat es posa de genolls i acaba sense menjar. (Julio Anguita).

• El sistema no tem al pobre que té gana. Tem al pobre que sap pensar. (Paulo Freire).

• La política, o la fas o te la fan. (Joan Fuster).

• Voler l’impossible ens cal, i que no mori el desig. (Marià Villangómez).

• Perquè hi haurà un dia que no podrem res, i aleshores ho podrem tot”. (Vicent Andrés Estellés).