L’Alzinar: Plantes medicinals que estan florides

Mengem pitjor que mai perquè no es valora la nutrició.

(Gemma Hortet)

Abans-d’ahir, divendres horabaixa, amb l’agradable i relaxant so de la suau pluja, millor dit, de la brusquina de fons, caient sobre les teulades, que segurament, segons les previsions, augmentaria aviat molt notablement, vaig començar aquestes desdibuixades i mal enganxades línies, a aquesta estimada secció de “L’Alzinar”, amb la que gaudeixo tant, degut, entre altres, a un fort mal de cap, per problemes de salut, canvi de medicaments i, per descomptat, canvi de temps.

Segons Regió 7, entre altres prestigioses publicacions mèdiques, La calor o el fred extrems, el vent del sud, els temporals de neu…, i altres fenòmens atmosfèrics, tenen una certa influència en la salut i el benestar de les persones.

Els qui són molt sensibles poden notar que s’acosta un canvi de temps només perquè els fa mal una antiga fractura, una cicatriu, o una vella intervenció quirúrgica.

De fet, cada vegada són més els experts que atorguen més importància a la influència de la meteorologia sobre la salut i la malaltia.

Alguns psicòlegs ja utilitzen el terme ciclonopatia per descriure la sensació de malestar que s’experimenta a causa dels canvis de temps o de la pressió atmosfèrica“.

No crec, però, que enguany, exactament igual que l’any passat, ompliguem les cisternes, de cap de les maneres, sinó tot el contrari, que tindrem seriosos problemes de séquia, durant el vinent estiu i, segons per on, molt abans.

Mentre la mare Natura segueix el seu ritme implacable, podent va veure (com comentàvem diumenge passat) a través de les finestres, una bucòlica imatge: els ametllers, pregoners de la primavera, que a poc a poc s’anirà atracant sigil·losament, ja han començat a florir.

L’ametller és sempre, el primer arbre a oferir-nos les seves delicades i vaporoses flors, és un miracle més de la Natura, d’impressionat bellesa, quan el fred és encara bastant intens, sobrevivint a les gèlides temperatures hivernals.

Plantes medicinals que estan florides.

Lavanda: A més de ser molt guapa, olorosa i atractiva (foto de portada), és un potent repel·lent de mosquits. És sedant i equilibradora, digestiva, aperitiva, antiespasmòdica i carminativa lleugera.

I, atenció: ajuda a eliminar la sobreexcitació, l’estrès, i l’insomni.

En aquests precisos moments, juntament amb altres plantes medicinals del nostre olivar, l’estem emprant com a massatge esportiu i relaxant (omplim tres quartes parts d’una botella de vidre obscura, serveix perfectament una de cava, amb la lavanda, fulles i flors, trossejades, i seguidament ho acabem d’omplir amb oli d’oliva verge, indiscutiblement solleric.  Ho tapem i ho deixem a sol i serena durant 40 dies, passats els quals ho colem i guardem dins botelles també obscures, per conservar millor les seves propietats).

Aquest oli és antireumàtic, estimulant de la circulació i balsàmic.

Romaní: M’encanta molt el romaní, en infusió.

Diàriament em prenc un parell de tasses.

Hi tinc vorejat tot el caminal, des del camí de Sa Figuera, al Port de Sóller, fins al porxo, amb romanins ja arbustius.

És digestiu, antireumàtic, i tonificant en estats d’esgotament, colagog (provoca l’evacuació de la bilis cap al duodè), regenerador hepàtic i carminatiu. És diürètic, facilitant el bon funcionament dels ronyons, i permet reduir el risc de càlculs renals i de gota, a més de prevenir, d’aquesta manera, els reumatismes.

L’oli de romaní (seguir el mateix mètode explicat per a la lavanda) és un potent bactericida, antiviral i antioxidant. Calma dolors musculars, és cicatritzant i activa la circulació de les extremitats.

I se m’havia quedat dins el tinter, destaca també el seu efecte antioxidant, gràcies al seu contingut en flavonoides, cosa que permet lluitar contra l’acció dels radicals lliures i retardar l’envelliment cel·lular en tot el nostre organisme, estimula bastant la funció cerebral i millora molt la memòria i la concentració.

Menta: Saludable planta molt abundant per aquestes contrades que, entre moltes altres coses, és eficaç contra el mal de cap, nàusees, mal alè, indigestió i hipotensió, és una  ajuda contra el cansament, la somnolència, l’augment de l’excitabilitat…, en poques paraules, es converteix en una petita farmàcia portàtil.

En el cas del mal de cap, és suficient posar un parell de gotes d’oli de menta a l’índex i fer massatges als temples i al front, amb el que la circulació sanguínia s’alenteix, causant un ràpid efecte calmant.

Aplicant-ho al pit allibera les vies respiratòries, a pesar que no és molt recomanable per a les dones embarassades i pels nins menors de sis anys.

És possible tremolar, i al mateix temps perdre pes?

Encara que sembli no creïble, SÍ!

Com menciona sempre el bon amic, i millor ciclista i atleta muntanyenc solleric, Pere Casasnovas Rullán: “Has de sortir de la teva zona de confort”.

En l’hivern, com durant tot l’any, és també aconsellable per a tots fer exercici físic a l’aire lliure, a pesar de la peresa que ens pot fer, a causa del fred.

Lògicament, en fer fred el teu cos ha de fer més feina per mantenir la seva temperatura ideal, i INDISCUTIBLEMENT més treball és igual a més calories cremades!

A més, com tots sabem, el pes addicional que ens podem afegir a l’armilla, a les botes, o dins una petita motxilla, per exemple, ben estudiat i seguint els consells mèdics i dels bons entrenadors, ens ajudarà a cremar encara més calories, augmentar la força, la resistència i la densitat òssia.

I perquè no, el senderisme amb bastons, com recomanen sempre els bons amics i millors metges esportius Dr. Bartomeu Mari i Dr. Teo Cabanes, uns dels primers promotors, i organitzadors de proves, a la nostra illa, del Nòrdic Walking, o marxa nòrdica.

Els bastons ens permeten repartir el pes correctament, ajudant a millorar l’equilibri, a més de tenir més grups musculars en moviment. Caminar amb bastons fa que activem i utilitzem més grups musculars, repartint d’aquesta manera l’esforç físic, ajudant a descarregar les articulacions de les cames, i a mantenir un ritme més regular.

“Bogeria és fer el mateix una vegada i una altra vegada, i esperar resultats diferents”.

Albert Einstein (1879 – 1955).