Toni Sureda, de Son Vell: “Sequera com la d’enguany no n’havia vista cap mai”

Toni Sureda de la finca de Son Vell (Son Macià, 1964) explica que mai ha estat pessimista però que enguany la situació és molt crítica. A Mallorca, l’any 2023 només ha plogut un 50% del que pertocaria, segons l’AEMET. La sequera ha afectat de forma molt greu als cultius de secà, farratges, cereals i lleguminoses, però també al sector primari en general. A Son Macià, Toni Sureda explota unes 100 hectàrees de diferents cultius com hortalissa, fruits secs, vinya, cereals i lleguminoses. També té ovelles i un petit celler. Demana a l’Administració que es posi a fer feina per fer front a aquesta situació, tot que, lamenta, “ho fan amb 3 ó 4 mesos de retard”. 

P.- Quina és la situació del camp enguany. La sequera és més intensa que la d’anys anteriors?

R.- Jo ja tenc quasi 60 any i sequera com la d’enguany no n’havia vista cap mai. Havíem viscut anys regulars, però com enguany no. Això esta afectant a la resta de cultius de foravila, a fruits secs, vinyes, fruiters… Es un tema crític per tot.

Dins l’any passat, al setembre ens va fer una plogudeta molt senzilla però que en principi era molt positiva per a començar a sembrar farratges pels animals. Ens va aixecar un poquet els ànims perquè ja duiem molts de litres de menys respecte altres anys. Vàrem començar a sembrar els primers farratges primerencs pels animals, però llavors s’aturà de ploure. Arriba Tots Sants, que és el temps de sembrar faves i llegums, però  la sequera continúa fins al punt que els farratges que havíem sembrat la primera setmana de setembre són morts.

P.- I les lleguminoses que havíeu de sembrar per Tots Sants tampoc les vàreu poder sembrar.

R.- Les lleguminoses, faves i favó, no s’han sembrades perquè no hi havia saó. Aquestes cultius volen una bona saó i la terra feia pols, i sembrar lleguminoses en eixut és un tema delicat perquè després tudes la llavor completament.

“A la segona sembrada de farratge la llavor s’ha perduda pràcticament en un 95%”.

P.- Per tant, de farratges i lleguminoses, quines previsions hi ha enguany?

R.- Estam a una de les zones molt afectades de Mallorca, a Son Macià, entre Manacor i Felanitx. Aquí els primers farratges són morts, després ens vàrem animar a tornar-ne a sembrar un poquet perquè veiem que les ovelles ho passarien fatal. A la segona sembrada de farratge teníem l’esperança que plouria, el gra es va inflar i va ser pitjor que la primera sembrada, es a dir, no hi ha res, hem podrit la llavor davall terra, la llavor s’ha perduda pràcticament en un 95%. I ara al gener ens ha arribat a fer uns 20-22 litres, i a l’endemà ha fet dues ventades i ens n’ha eixugat la meitat. 

I els cereals, l’ordi mallorquí i la civada passa d’hora haver-la sembrada, però no podem fer el guaret i estam en una situació difícil. El refrany antic sempre deia que havíem de dur l’arada a Matines, això volia dir, que per Matines havia d’estar tot sembrat. Però hi ha aquestes varietats foranes, aquests ordis forasters, que es poden sembrar un poc més tard, però si no plou són pitjors que els mallorquins, no aguanten tant.

P.- El panorama que descrius és molt dur.

R.- Jo mai he estat pessimista, sempre he volgut anunciar un bé per seguir endavant, però ara som a un moment que estic un poc pessimista. El problema és que enguany encara tenim un poc de rebost de l’any passat, però l’any que ve que feim?

“Les institucions ja fan dos o tres mesos tard. Es increïble que no s’hagin posat al peu del canó en el tema de la sequera.”

P.- I quina sortida  o solució es podria plantejar?

R.- Solucions. La solució seria que es posés a ploure i que al manco poguéssim tornar a sembrar una miqueta per tenir llavor per a l’any que ve. Ara bé, no és que vulgui ser de lo més pessimista ni crític, però per part de les institucions ja fan dos o tres mesos tard. Es increïble que no s’hagin posat al peu del canó en el tema de la sequera.

P.- Encara hi som a temps si al gener plogués?

R.- Salvaríem, si anàs tan bé, per tornar a tenir llavor per l’any que ve. Perquè un altre dels problemes afegits és que la llavor de blat i ordi no es poden guardar un any per l’altre perquè es tuden. Les faves si que els pots guardar un any per l’altre, sempre tenint en compte que l’any que ve ho has de sembrar amb lluna nova.

“Un altre dels problemes afegits és que la llavor de blat i ordi no es poden guardar un any per l’altre perquè es tuden. Les faves si que els pots guardar”.

P.- I quina és la situació dels animals, de la ramaderia?

R.- Es extremadament crítica. En aquests moments hem acabat tot el rebost de l’any passat i encara no tenim indicis de la Conselleria que hagi dit de dur menjar. És extremadament crítica perquè tu veus un animal que pateix.

P.- En el cas de la vinya. Com es veu afectada?

R.- La vinya està molt afectada. Ens conten i ens volen fer creure que han vingut malalties foranies, però et faré una comparació: si una persona està sana i agafa un grip, molt aviat surt endavant, però si està debilitada li costa més tirar endavant. I el problema del fruit secs i vinya és que ara tocarien tenir una bona saó a davall per començar a brotar ben forts i no la tenen. Que hi ha vinyes que es poden regar amb goteig? Si, però no totes. A més hem de pensar un poc amb el tema de l’aigua, que arribarà un moment que ens farà falta a tots.

“La situació de la ramaderia és extremadament crítica. En aquests moments hem acabat tot el rebost de l’any passat”.

P.-Quines demandes faries a l’Administració?

R.- Que es posin a fer-hi feina, i que ho fan amb 3 o 4 mesos de retard. Veig una miqueta de deixadesa per part de les institucions, no s’entén. Tampoc no s’entén la passivitat que han tengut els sindicats de pagesos a Mallorca de cara a no pressionar al Govern anteriorment. Diuen que estan muntant una taula de sequera, però aquesta taula s’havia de muntar al novembre. 

P.- Com veus el futur? Haurem de fer també una reflexió general del que sembram?

R.- Crec que si. Haurem de fer una reflexió de a veure que sembram, i no sé fins i tot si hem de tornar a pensar a sembrar moltes varietats nostres, sobretot en fruits secs, vinyes i cereals. També, pensar que els pares no sembren per a ells, sembren pels fills. 

A lo millor m’has trobat un poc pessimista. La meva opinió sempre havia estat: Un any dolent no l’hem de considerar un any crític, l’hem de considerar un any per aprendre. Però enguany no sé si podem aprendre molta cosa. Està molt fotut. Demanarem salut i brusca.