L’au més emblemàtica i majestuosa

SEO/Bird Life, la Societat Espanyola d’Ornitologia, associació científica i conservacionista, dedicada a l’estudi i conservació de la natura, degana de les ONG naturistes espanyoles, declarada d’Utilitat Pública, va triar el voltor negre com au de l’any 2010, per posar de manifest les amenaces que aquesta i altres espècies de rapinyaires carronyaires pateixen, la limitació que suposa per a les seves poblacions i les mesures i el treball a realitzar entre tots els sectors implicats per tal que aquests factors d’amenaça desapareguin.

A escala mundial, el voltor negre era considerat com gairebé amenaçat, per culpa del declivi que havia sofert en el darrer segle en la majoria dels països on es trobava. A Europa era considerat com a espècie rara i a Espanya es classificava com a vulnerable.

La conservació i la protecció del voltor negre, l’habitant més emblemàtic de les nostres muntanyes illenques, ha estat una de les grans fites portades a terme, que afavoreixen la recuperació de tot l’ecosistema de la Serra de Tramuntana, mantenint la biodiversitat que alberga. No tan sols s’ha rescatat el voltor de la seva extinció segura, sinó que fins i tot la metodologia aplicada ha estat exportada a altres llocs amb problemes similars, com França i Bulgària.

Llarga vida.

El voltor negre és una espècie que pot arribar perfectament als quaranta anys de vida, aconseguint la seva maduresa sexual quatre anys després. Ni hi han en penya segats o cingleres i les parelles es mantenen de per vida. Les femelles només ponen un ou cada any, de 210 a 280 grams, compartint la parella (els dos sexes) la incubació, la defensa del niu i la cria. El període reproductor sol començar dins el gener amb els seus espectaculars vols nupcials, i la construcció del niu; ponent l’ou dins el febrer o març, que coven, entre la parella, de 50 a 55 dies.

És una meravella contemplar el vol que tenen aquestes aus rapinyaires, utilitzant la llei del mínim esforç per enlairar-se i volar allà dalt, convertint-se en els reis i amos del cel. Des de petit, he observat moltes vegades el majestuós vol del voltor. Des de Bàlitx, Montcaire, Monnàber, el Galatzó, Mortitx, Santiani Gran… És un autèntic espectacle de la naturalesa, de la bellesa de les seves criatures. Aquest rapinyaire, pràcticament sense moure les ales, té el vol més elegant de tots els que he pogut observar al llarg dels meus 57 anys d’existència.

El voltor negre s’ha convertit, per dret propi, en el vertader rei de l’espai aeri de la Serra de Tramuntana, amb els ja més de 140 exemplars repartits al llarg i ample de les nostres muntanyes, dada molt eloqüent si temin en compte que dels anys setanta als vuitanta la població d’aquesta rapinyaire va quedar reduïda a dos únics exemplars.

Organització.

La Fundació per a la Conservació del Voltor Negre (BVCF), té com a objectius contribuir a l’estudi, conservació i recuperació del voltor negre i dels seus hàbitats a Europa. La seva seu, el Centre per a la Conservació de la Vida Silvestre de la Mediterrània, es troba a la finca de Son Pons, a Campanet (Mallorca).

Les seves activitats educatives estan relacionades amb la biologia i conservació del voltor negre i altres espècies protegides, el control d’amenaces (verí, molèsties, etcètera), la importància de l’alzinar i la seva protecció, els usos i les activitats econòmiques tradicionals al seu medi, la gestió i el foment de bones pràctiques cinegètiques, la promoció de bones pràctiques excursionistes, la feina del voluntariat als projectes, la vigilància dels territoris de cria, la custòdia del territori i el foment de plans de gestió privats.

Per identificar-lo.

La silueta d’aquest ocell i el seu vol majestuós és fàcil d’identificar. El voltor destaca per la seva grandària, amb tres metres d’envergadura, de punta a punta de l’ala, i amb un pes d’entre set i tretze quilograms, és el rapinyaire més gran d’Europa, i una de les aus voladores més grans del món.

Destaca també per la coloració de les plomes, un  marró fosc, tirant a negre, molt uniforme. Una característica particular de molts de voltors és el seu cap i potes pelats, la pell de les quals és rosada si són joves i blavenca si són adults. Això és degut al fet que un cap amb plomes s’embrutaria amb sang i altres fluids en introduir-lo dins de les carcasses d’animals grans i seria difícil de mantenir-lo net.

El voltor negre és una espècie resident, és a dir, que està present en el seu territori al llarg de tot l’any. Té uns hàbits solitaris, però es reuneix en grups per cercar el menjar. La presència del voltor a Mallorca es remunta a prop de cinc milions d’anys endarrere, quan l’home encara no havia arribat a les Illes.

700 GRAMS DE CARN.

És necròfag i ocasionalment caça. Necessita 700 grams diaris a un quilogram de carn, però pot arribar a consumir fins a quatre vegades aquesta quantitat per alimentar les cries o tenir reserves per als dies amb meteorologia adversa (boira, pluja o baixes temperatures), en els que no pot sortir a volar.

ANIMALS MORTS.

El voltor negre s’alimenta fonamentalment de cadàvers d’altres espècies i la immensa majoria de les carronyes que consumeix són de mamífers (ovelles, xots, conills, porcs, cabres…). Quan un voltor localitza un cadàver d’una ovella, cabra, cavall… comença a volar formant uns cercles que atreuen l’atenció d’altres voltors.

TASCA SANITÀRIA.

De seguida baixen i en pocs minuts no queda més que la pell i els ossos, fent una tasca sanitària molt important i imprescindible, evitant la proliferació i transmissió de les malalties que podrien afectar greument als ramats, convertint-se així en un gran aliat dels pastors.

ESFORÇOS.

A pesar dels grans esforços fets per als voluntaris del GOB, la Fundació per a la Conservació del Voltor Negre, la Conselleria de Medi Ambient i altres organismes, el voltor negre, com altres espècies de rapinyaires que s’alimenten d’animals morts, segueix en perill.

LES AMENACES.

El verí, la caça furtiva, els impactes amb xarxes elèctriques, la reducció de les seves fonts naturals d’aliment, la realització inapropiada d’aprofitaments forestals, l’obertura de pistes, tallafocs i accessos a excursionistes, l’eliminació sistemàtica del bestiar mort en el camp i l’aparició d’algunes malalties segueixen reduint la seva quantitat d’aliment disponible.

EXCURSIONISME.

En diverses de les finques on nidifiquen existeixen acords de col·laboració per a la custòdia del territori per part d’ONG i administracions ambientals. No obstant això, la presència de visitants i excursionistes en els voltants dels nius és el factor d’amenaça més sever existent en l’actualitat per a la reproducció del voltor negre a Mallorca, a més d’eventuals episodis d’enverinament.

AÏLLAMENT.

Coincidint amb el període de cria (de febrer a juny) està prohibit circular per certs paratges com Mortix, Montcaire, Es Cosconar, Ternelles…, ja que l’espècie és molt sensible a la presència humana i pot abandonar definitivament els nius per molèsties d’origen humà. Hem de tenir en compte que les cries del voltor negre poden estar prop de seixanta dies dins els nius, i generalment fins al quart mes d’existència no poden volar.