Les estacions del tren de Sa Pobla

Forçosament amb de parlar en plural per contar les històries de les estacions que el tren ha tingut a sa Pobla, des de la seva històrica arribada aquell 24 d’octubre de 1878. I hem de parlar en plural, perquè, des de llavors, el tren que arriba i parteix de sa Pobla ho ha fet a tres estacions diferents, per distintes circumstàncies ocorregudes al llarg dels 144 anys de presència del ferrocarril a sa Pobla, amb el parèntesi dels 19 anys d’absència, com ja vam comentar als anteriors reportatges publicats a FORA VILA.

La primera estació, quin edifici encara segueix en peu, conservant la seva primitiva estructura i amb bon estat de conservació interior i exterior, va ser inaugurada el mateix dia de l’arribada del primer tren. La seva explotació inicial va quedar a càrrec de la Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca, qui també es va fer amb la totalitat de la xarxa ferroviària de Mallorca, a excepció del tren de Sóller. Després, amb la creació de FEVE (Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta), la companyia mallorquina va ser nacionalitzada i integrada a la nova Companyia Nacional.

Amb la supressió de la línia Inca – sa Pobla, el 28 de febrer de 1981, l’estació va restar inactiva, fins, que l’edifici va ser condicionat per usos municipals i durant anys va albergar el Museu de Sant Antoni i el Dimoni, fins que aquest va ser traslladat al Casal de Can Planes., i l’estació passar a acollir les dependències de la Policia Local.

Cal dir que l’antiga o primitiva estació del tren de sa Pobla es va aixecar com a provisional debut a les preses per a la inauguració de la línia fins a sa Pobla, amb el projecte de bastir el definitiu edifici, més endavant i d’acord amb la tipologia arquitectònica de tots els edificis-estacions de Mallorca. Però l’edifici “provisional” va quedar com a definitiu fins al tancament de la línia.

Segons dades que figuren al llibre Retalls de la Memòria Sa Pobla d’Alexandre Ballester, “Els edificis inicials de l’estació de 1878 foren construïts pel contractista Manuel Late i costaren 19.296,91 pessetes. La torreta de l’aigua va costar 1.042,65 pessetes. L’any 1941 es realitzaren les obres de reforma del mollet i dels coberts.”

També fa referència, el mencionat article al moviment de passatgers i mercaderies transportats pel tren, dient que “Els dos mesos, novembre i desembre, del primer any el moviment de viatgers fou força important, així en primera classe fou de 381 passatgers, en segona classe de 2.170 i en vagons descoberts de 1.012. Un total de 3.563 viatgers, que suposaren una mitjana de 52 passatgers per dia. El nombre de viatgers sortits de sa Pobla, durant l’any 1887 fou de 15.828 i varen ser 2.934 tones mètriques de mercaderies embarcades a l’estació poblera. El 1890 foren 14.975 passatgers i 3.348 tones. I el 1957 varen ser 19.858 passatgers i 8.900 tones. Unes dades estadístiques que demostren, com d’any a any, anava augmentant el nombre d’usuaris del tren i la quantitat de mercaderies que transportava, amb sortida de l’estació de sa Pobla, amb destinació a altres indrets.

Pel que fa a les freqüències, les mateixes fonts ens diuen que l’any 1958 hi havia, diàriament un servei de tres trens amb sortida de sa Pobla amb destinació a Ciutat i tres trens que arribaven a sa Pobla. La durada del trajecte era d’entre dues hores i cinc minuts amb una locomotora a una velocitat de 22 quilòmetres per hora i una hora amb 56 minuts amb l’automotor, ja a les darreries del servei, a una velocitat de 41,99 quilòmetres per hora. La distància entre sa Pobla i Palma, per via fèrria és de 47 quilòmetres. L’altura de les estacions sobre el nivell del mar, oscila entre els 23 metres la de sa Pobla, 63,6 metres a Llubí, i els  81 metres a s’Enllaç. A partir d’allà el nivell anava baixant i el tren assolia més velocitat.

Els caps d’estació i altres empleats ferroviaris

També formen part de la història del tren de sa Pobla, aquelles persones que durant més o manco anys compliren diverses tasques relacionades amb el tren i els distints serveis que aquell prestava. En el record dels més vells, encara resten a la seva memòria els noms d’un bon grapat d’aquelles persones, quasi convertides en personatges, que dedicaren bona part de la seva vida laboral a les tasques que el tren i l’estació requerien per al seu bon funcionament.

Cada estació tenia el seu cap, el “quefe”, que, com la mateixa paraula indica, era la persona responsable de l’estació amb tots els aspectes; des de despatxar els bitllets als passatgers i dur el control de les mercaderies embarcades i arribades, a donar la sortida i ordre d’entrada als combois, a més de controlar les feines dels empleats de l’estació. Era tal la seva importància que, el cap de l’estació del tren, assíduament formava part de les comitives oficials, juntament amb les primeres autoritats locals, com també ho feren durant molts d’anys, els caps de les oficines de Correus i Telègrafs. Els caps d’estació vestien l’uniforme obligat de roba de pana marró obscur i gorra de color vermell.

Foren caps de l’estació del tren de sa Pobla, per aquest ordre: Sebastià Morey, el primer, substituït per Gabriel Pujol l’any 1880, a qui varen seguir Joan Arabí entre 1884 i 1911, Jaume Crespí, fins a l’any 1914, en què vingué Miquel Mercadal. L’any 1921, començaria la nissaga dels Sureda, amb l’arribada de Mateu Sureda Ramón, substituït el 1926 pel seu germà Gabriel, que es va jubilar a sa Pobla l’any 1961. El darrer cap de l’estació de sa Pobla, fou Jaume Sureda Real, fill de Mateu Sureda Ramón. Jaume va treballar a l’estació poblera, al costat del seu pare entre 1934 i 1957, en què fou anomenat cap de l’estació de Son Carrió.

A l’estació del tren de sa pobla hi treballaren, com s’ha dit, altres homes. Un dels més coneguts i populars va ser Pep Pastor Ballester l’amo en Pep de s’Escola, que va ingressar a la companyia ferroviària l’any 1920 i hi va treballar fins a la seva jubilació. Era un home serio, responsable amb la seva feina, encarregat de la plantilla d’empleats i estricte vigilant de la gran munió d’al·lots que tenien l’estació com a lloc on esplaiar-se jugant a indis o a guerra, amagant-se entre els vagons que estaven en via morta. En Rafel Pa Eixut de na Papa, en Toni Rua de na Figuera, en Miquel Curro i en Rafel Payeras des Tren, foren altres dels treballadors de l’estació.

Les altres estacions

El tren que el dia 27 de desembre de l’any 2000, retornava a sa Pobla, després de 19 anys d’absència, no arribaria a aquella estació inaugurada el 24 d’octubre de 1978, malgrat que el traçat de la via estava i està intacte. Per raons de seguretat, o altres, es va considerar més convenient construir una altra estació que evités el pas del tren entre les primeres cases del nucli urbà. La nova estació es va aixecar uns metres abans d’arribar al carrer de Sant Antoni, entre la carretera de Muro i el carrer Josep Maria Llompart i va ser inaugurada el mateix dia de la tornada del tren. Era una estació més moderna i funcional, adaptada a les necessitats de l’època i només al servei de passatgers, ja que feia temps que els trens, estirats per automotores de gasoil, no transportaven mercaderies. La, primer lenta, i després massiva arribada dels camions acabaren amb el transport ferroviari de mercaderies, com ho havia fet el tren anys abans amb els traginers.

Aquella segona estació, va prestar servei fins a l’any 2015, en què, per qüestions urbanístiques, es va decidir completar el recorregut de la ronda, des de la rotonda de Muro, quines obres no s’havien pogut dur a terme debut el pas de les vies del tren.

La nova i actual estació, inaugurada el 30 de març de 2015, es va construir a uns terrenys municipals, cedits per l’Ajuntament a la companyia ferroviària, dotant-la d’un ample espai d’aparcament per facilitar els desplaçaments en cotxe dels viatgers des de l’interior de la població.

El 28 d’octubre de 2018, la línia de tren Inca – Sa Pobla estrenava electrificació, una millora que va suposar una major comoditat per als passatgers pel fet de viatjar en uns vagons més moderns i silenciosos i, al mateix temps, evitar el transbordament del tren Dièsel a l’elèctric a l’estació de s’Enllaç. Aquesta millora, segons dades facilitades per la companyia ferroviària va comportar un important augment d’usuaris del servei.