Les tres finques de Bàlitx i la seva història

La zona de la vall de Bàlitx és una de les més emblemàtiques dels termes municipals de Sóller i Fornalutx. Està situada prop de la costa nord-est de la Serra de Tramuntana i comprèn el Puig de Bàlitx (d’una altura de 579 metres), tres possessions (Bàlitx d’Amunt, Bàlitx d’Enmig i Bàlitx d’Avall) i la vall del torrent de Bàlitx.
La primera referència documental de Bàlitx que posseïm data de 1232 i està relacionada amb el Llibre del Repartiment, derivat de la conquesta catalana, com alqueria Baalichi, per tant hem de suposar que almenys estava poblada des d’època musulmana. El reconegut historiador local del segle XIX, mossèn Josep Rullan i Mir, aporta la següent referència històrica: “Ramón Çacosta, Andrés y Arnaldo Figuera, terratenientes de Uguet, Conde de Ampurias, y Uguet de Bàlitx, terrateniente del rey, con intervención de los respectivos señores alodiales, en 1291 fijaron los mojones que separaban la Figuera de Bàlitx, trazando varias cruces desde una roca situada junto al mar, cerca de la Illeta (Penyal de s’Illot) hasta el Roch, siguiendo después las faldas de la cordillera, dejando las tierras marítimas a la parte de Bàlitx”.
Sabem que en els segles XIII i XIV Bàlitx va pertànyer als Uguet i posteriorment, ja fraccionat, a les famílies Paretó, Miró, Bisbal, Mayol de Bàlitx (d’Amunt i d’Enmig) i Ripoll de Bàlitx (d’Avall). El llinatge dels Mayol de Bàlitx fou iniciat per Jaume Mayol, que el 1476 comprà la possessió.
A principis del segle XVI, l’antiga alqueria de Bàlitx es va dividir en les tres finques abans esmentades, iniciant-se l’evolució independent de cada una d’elles.
Bàlitx d’Amunt.
Aquesta possessió, pertanyia el 1585 a Antoni Mayol, i estava valorada en 3.000 lliures. L’any 1625 la possessió de Bàlitx d’Amunt estava valorada en 7.000 lliures. El 1649 el senyor de Bàlitx d’Amunt i d’Enmig era Antoni Mayol de la Torre. En els Estims de 1685, la possessió continuava en mans d’Antoni Mayol i estava valorada en 7.000 lliures. El 1778 la finca es valorà en 11.320 lliures.
La nissaga dels Mayol de Bàlitx foren propietaris de la finca fins el segle XX, quan fou venuda a la família Morey. La possessió és coneguda també per ser protagonista d’un dels romanços més populars de l’illa “La mort de na Margalida”: “En Bàlitx, tota la vida / en Bàlitx jo pensaré / allà on Déu vertader / judicà na Margalida”.
Pel que fa a la descripció d’aquesta finca, es tracta d’una casa de possessió de forma rectangular, amb una clastra oberta a llevant i a ponent i tancada a la resta per una sèrie de dependències auxiliars. En el centre d’aquesta es conserva un lledoner. Les cases principals tenen dues plantes i porxo. La planta inferior té un portal forà d’arc de mig punt dovellat enquadrat en peces rectangulars de pedra viva que li donen solidesa i serveixen d’ornamentació, així com petit finestró i una obertura amb esplandit a la dreta del portal. Tant a la planta baixa com a la planta pis hi ha una sèrie de finestres quadrangulars, amb brancals, dintell i ampit de pedra viva. Finalment, a la porxada hi ha una sèrie d’obertures, la majoria de format rectangular. A l’esquerra de les cases, adossat a elles, hi ha la tafona, de dues plantes i amb dues finestres.
L’accés a la clastra es fa mitjançant un arc d’ansa-paner, amb dovelles de pedra. La clastra, de forma quadrada, és de reduïdes dimensions, amb un enllosat a base de pedres irregulars planes. En el centre hi ha una cisterna amb un coll de pedra de vuit costats, un ferro de cisterna sostingut sobre una gran pedra circular i una pica de pedra de forma troncocònica a l’altre costat. Tot el conjunt es troba situat sobre una petita socolada, també de pedra, que l’eleva sobre el nivell de la clastra.
A la façana de l’esquerra hi ha dos portals que donen accés a algunes dependències auxiliars, com a la tafona i a una sala destinada a l’emmagatzematge d’oli. També es veuen dues finestres a l’entresol, una d’elles de majors dimensions i amb emmarcament de pedra, i dues finestres a la planta noble, també amb emmarcades amb pedra. La porxada consta de dues obertures rectangulars. Destaca el rellotge de sol, situat entre la planta noble i la porxada.
Tornant a la clastra exterior, adossada a la façana per la seva part dreta trobam la capella, d’una sola altura i amb un portal amb brancals i llinda de pedra de grans dimensions. Destaca també el trencaaigües de teula àrab que hi ha sobre el portal, a més d’una data a la clau del dintell. L’interior, molt senzill, consta de dos trams de volta de creueria, una porta que ens condueix a la sagristia i un petit altar, col·locat sobre una petita socolada, adossat a la paret i fet de guix imitant el marbre rosa. L’entrada de llum es fa a partir de la porta d’entrada i a partir d’una obertura amb esplandit.
D’aquest claustre es poden destacar alguns altres elements arquitectònics, com per exemple el pedrís que flanqueja el portal forà per l’esquerra, o el pujador o colcador, que servia per muntar més còmodament sobre la bístia, a la dreta d’aquest. A més, conserven el campanar de paret, situat a la dreta de la façana (sobre la capella) i un rellotge de sol situat sobre tres grans blocs de pedra arrodonits.
S’han de destacar també les teules pintades, situades a la façana de les cases, on podem veure representacions femenines, formes geomètriques, representacions vegetals o animals, i inclòs inscripcions.

Bàlitx d’Enmig.
L’any 1647 Bàlitx d’Enmig estava valorat en 6.800 lliures i pertanyia a la família Mayol de Bàlitx. El 1649 el propietari era Antoni Mayol de la Torre, que també era senyor de Bàlitx d’Amunt. Als Estims de 1685, la possessió era del capità Antoni Pau Mayol i estava aleshores valorada en 6.400 lliures.
Segons l’Arxiduc Lluís Salvador, Bàlitx del Mig era una casa gran, amb estructura de fortalesa i d’origen més modern que les altres, amb una torre de defensa inacabada. Les cases de Bàlitx d’Enmig foren abandonades per algunes dècades a principis del segle XX. L’any 2009 la finca fou adquirida per una nova propietat qui va iniciar el procés de restauració de la casa.
Aquesta casa de possessió està situada devora el camí que condueix cap a Bàlitx de Baix. La façana principal, de dues plantes, es situa davant una carrera amb alguns lledoners. El portal forà, situat aproximadament en el centre de la façana, és d’arc rodó de pedra viva, amb dovelles de grans dimensions i enquadrat en peces rectangulars de pedra viva que li donen solidesa i serveixen d’ornamentació. També es poden veure alguns petits finestrons repartits per la façana i ubicats a diferents alçada, molts d’ells amb esplandit.
L’interior de les cases mostra un vestíbul o entrada emmarcat per un arc rebaixat que dona accés a una amplia clastra. Dins aquest vestíbul, un temps cobert amb embigat de fusta, té a l’esquerra un portal amb llinda i brancals de pedra viva d’accés a una sèrie de dependències, mentre que a la dreta hi ha una escala que pujava al pis superior.
La clastra és amplia, amb un coll de cisterna circular enmig. L’escala que conduïa a la planta noble es troba adossada a l’angle nord-occidental de la clastra, just davant l’arc rebaixat d’accés a la clastra. Baix aquesta escala trobam un arc rebaixat que condueix a altres dependències, entre elles la tafona i l’estança de l’antic molí de sang.
A partir de l’entrada situada baix l’escala dels senyors arribam a una estança coberta amb una volta de creueria. A l’esquerra es situa l’estança on hi havia hagut un molí de sang, amb coberta de volta de canó, ben rústica. A la dreta tenim l’antiga tafona, de grans dimensions.

Bàlitx d’Avall.
Pel que fa a aquesta darrera finca, els primers documents que s’han trobat de les cases de Bàlitx d’Avall daten del segle XIII, si bé sembla que fins el segle XVI no es separaren de les altres. Cap al 1505, Tomàs Ripoll va adquirir la possessió amb la construcció i a més amb una torre de defensa i una tafona d’oli. La construcció de la torre de vigilància data del mateix segle; aquesta rep el nom de Na Seca. La casa comptava també comptava amb capella pròpia, construïda al segle XVIII.
Al segle XVII el senyor Pere Lluc Ripoll i Bauçà va dividir la finca en dues parts, una que s’anomenaria Can Gordo, i que seria pel fill primogènit, Pere Antoni Ripoll i Mayol de Bàlitx, i la segona que es seria anomenada en endavant com Can Lauet pel segon fill, Bartomeu Ripoll i Mayol de Bàlitx.
La finca es tornaria a unir a quan foren adquirides les dues propietats per la família Oliver, de Can Roc, que va convertir la finca en un agroturisme.

#Foravila