Ara llegint
L’hivern és temps de podar els rosers

L’hivern és temps de podar els rosers

La rosa és, sens dubte, la reina de la major part dels jardins de la nostra comunitat i ha esdevingut per mèrits propis  l’objecte de culte i desig de tots els amants de la jardineria, tant per la bellesa i olor de les seves flors, com per la versatilitat d’espècies que hi ha d’aquesta planta i la seva capacitat d’adaptació, ja que s’adapten a la perfecció a qualsevol tipus d’espai amb la particularitat que la seva cura no presenta excessives dificultats.

Tot i això, si volem gaudir d’un roser esponerós i ple de flors convé seguir una sèrie de consells bàsics referents a la seva sembra i poda que faran que els nostres rosers creixin en condicions òptimes i alhora ens regalin unes floracions que es convertiran en l’objecte de desig dels visitants de les nostres zones ajardinades.

A l’hora de sembrar un roser, tant si ho feim al terra com en un cossiol, convé tenir present que es tracta d’una planta heliòfila, és adir, que prefereix llocs assolellats i allunyats dels arbres per gaudir-ne a plaer.

Malgrat que el roser no tengui gaires complicacions pel que fa al terreny on convé sembrar-lo, cal tenir present que mostra una clara preferència pels sòls argilosos. En cas que el sòl sigui massa compacte, és convenient mesclar arena amb la terra per aconseguir augmentar la permeabilitat del sòl. Una altra opció, encara millor que l’arena, seria mesclar-hi turba o terra vegetal, ja que a part d’augmentar la permeabilitat, aportarem un suplement de matèria orgànica al terreny.

Un altre concepte a tenir present a l’hora de sembrar un roser és la distància de plantació recomanada que variarà depenent de la varietat que vulguem sembrar: en el cas dels roser arbustius -els més comuns- és recomanable sembrar-los a una distància d’entre 80 centímetres a un metre; en el cas dels rosers enfiladissos, convé que aquesta distància sigui d’almenys un metre i mig; mentre que quan es tracta de rosers miniatures, la distància ha de ser al voltant d’uns 30 centímetres.

Pel que fa al clot que hem de realitzar per col·locar-hi la planta, aquesta ha de comptar amb unes dimensions aproximades de 40 centímetres d’ample, llargada i fondària, tenint present que quan cavem el clot és aconsellable guardar la primera meitat de la terra que anem extraient a un costat i la segona meitat a un altre, per després, en el moment de la plantació col·locar primer la meitat més superficial de la terra al fons del clot, i la meitat restant a dalt de tot.

Pel que fa a la poda del roser, activitat indispensable per dotar a l’arbust de la forma convenient i alhora garantir una perfecta floració, convé seguir una sèrie de consells que han demostrat la seva utilitat.

El primer d’ells -quan es  tracta sobretot de rosers arbustius- és realitzar una poda anual a partir del segon any de plantació, tenint cura  de realitzar-la un cop hagi cessat la vegetació, és a dir, durant els mesos d’hivern -especialment per gener, febrer o març com a màxim-; tenint present que si hi ha gelades la poda s’haurà d’endarrerir.  Quan haguem de podar, haurem de controlar les necessitats concretes de cada roser ja que no tots creixen al mateix ritme, vigilant que el roser que creix més dèbilment és aquell que necessitarà una poda més radical.

L’art de la poda del roser, una feina que s’ha de fer a l’hivern. (Foto: Guillem Puig)

Quan realitzem la poda, començarem per eliminar les tiges mortes o fetes malbé ja que d’aquesta manera sanejarem la planta i afavorirem les noves brostades, allargant al mateix temps el període de floració. També haurem de vetllar d’eliminar les tiges que es creuen i que competeixen pel mateix espai. Finalment, haurem d’eliminar també els brots que surtin per sota de l’empelt. En definitiva, el que haurem de cercar en el moment de realitzar la poda és aconseguir estructures obertes de la planta, compensades i amb bona circulació de l’aire per l’interior, intentant aconseguir estructures en forma de ve.

Per a la poda d’hivern cal seguir tres passos imprescindibles: d’una banda, repassar el roser, tallant un terç de la longitud de les branques superiors, tenint cura de tallar totes les flors i fulles i de retirar els plançons; de l’altra, retirar qualsevol brot prim, branques seques o llenyoses de color gris o molt velles, tallant-les per sota d’on comença; i finalment, seleccionar entre tres i cinc branques verdes, sanes i vigoroses, eliminant les altres tiges i tallant les branques seleccionades deixant la gemma orientada cap a fora.

Convé recordar que durant la temporada haurem de realitzar una poda de manteniment que consisteix bàsicament en l’eliminació de les flors pansides per evitar que la planta inverteixi energia en la producció de fruits. Aquesta poda també afavorirà una prolongació del període de floració.

Tot i això, hi ha certes varietats de roser que requereixen una poda especial com és el cas dels rosers miniatura i dels enfiladissos. Pel que fa als rosers miniatura caldrà fer una poda de formació de l’arbust deixant les tiges principals i les secundàries. I en el cas dels rosers enfiladissos haurem de controlar molt bé el creixement de la tija principal que serà la que el sostendrà;  igualment haurem d’eliminar les tiges velles  que hauran perdut la capacitat productiva per afavorir els brots bassals que esdevindran branques productives, controlant que aquesta poda haurà de ser progressiva al llarg dels anys.

Pel que fa als rosers antics, aquests no necessiten gaire poda ja que ens limitarem a eliminar els brots secs o fets malbé que puguin drenar l’energia de la planta. Convendrà en aquest cas eliminar les branques d’una gruixa inferior a la d’un llapis; en el cas dels roser antics el seu guiatge és més important que no la poda i cal saber que aquests rosers floreixen millor si les seves branques es troben en posició horitzontal més que no vertical.

El roser és una planta que necessita un reg generós sobretot després del primer any de plantació. Transcorregut aquest temps, un cop arrelat, el roser es mostra fort i resistent a la sequera sempre que es trobi sembrat en terra. Quan reguem els rosers haurem de controlar de no banyar les fulles, per tal de no afavorir l’aparició de malalties produïdes per fongs com el mildium o l’oidiom.  També haurem de controlar de no regar-los durant les hores fortes de sol, fent-ho preferentment o els matins o els horabaixes.

Seguint aquestes pautes podrem aconseguir que els nostres jardins es mostrin esponerosos en arribar la primavera i que aquests espais, tant públic com privats, esdevinguin autèntics llocs de repòs i tranquil·litat on poder trobar un formós recer a les presses del món que ens envolta.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt