L’Hortènsia, el ramell de les mil flors

D’entre  les diverses espècies de ramells que en arribar el bon temps engalanen les llars i jardins balears, n’hi ha una que excel·leix per damunt de les altres, no tan sols per la vistositat i gamma de colors que presenta, sinó també per l’elegància que es desprèn del seu posat. Es tracta de l’hortènsia.

L’hortènsia és un popular arbust de flor originari de l’Extrem Orient que, per la bellesa i espectacularitat de la seva floració, ha arrelat fortament a l’àrea mediterrània; en part gràcies a la facilitat del seu conreu i a un clima benigne que li ha permès créixer i desenvolupar-se òptimament. Tot i que en determinades zones climàtiques pot arribar a assolir una gran envergadura -fins als quatre metres d’alçària-, a casa nostra és habitual trobar-la sembrada en cossiols, la qual cosa limita el seu creixement, tot i que sí que és possible trobar-la sembrada en terra on arriba a assolir unes bones dimensions, això sí, sense arribar a les proporcions abans esmentades.

Una de les principals característiques d’aquest arbust de flor són les seves fulles, unes fulles grosses, verdes, ovalades amb voreres dentades i acabades en punta que cauen en arribar la tardor.

Tot i això, l’element més espectacular d’aquesta planta són, sens dubte, les seves flors: es tracta d’unes flors verdes al principi que van canviant de color a mesura que es desenvolupen, arribant a ser blaves, roses, blanques i, fins i tot, de color lila. Aquestes flors es presenten sota l’aspecte de grans corimbes terminals. La floració de l’hortènsia està composta de multitud de petites flors que es mantenen agrupades; d’aquí que sovint es parli de l’hortènsia com del ramell de les mil flors.  El color natural de la flor de l’hortènsia és el rosa, però si es rega amb abundant sulfat d’alumini aquest color pot canviar cap a tonalitats blavoses que encara la fan més espectacular. Curiosament el que realment dona color a aquestes flors són unes fulles modificades, anomenades bràctees.

Tot i la seva presència imponent, l’hortènsia és una planta força tolerant pel que fa al seu manteniment, malgrat que una manca adequada de rec pot fer que presenti un aspecte laci que és fàcilment reversible amb l’immediat rec de la planta. Tot i això, no convé deixar-la moltes de vegades en estat de prostració, ja que pot arribar un moment que no la puguem recuperar.

Pel que fa a les seves necessitats de llum, convé tenir present que es tracta d’un vegetal que a l’estiu vol ombra i la resta de l’any sol. El que és altament recomanable, sobretot en la nostra àrea climàtica, és situar-la en un indret d’ombra clara o en un indret on la llum del sol no li incideixi durant tota la jornada.

Pel que fa al tipus de sol, aquesta planta necessita terra àcida per créixer en òptimes condicions, amb un pH menor de 7. Depenent del grau de pH d’aquest sol, la coloració de l’hortènsia variarà: amb un pH inferior a 5’5 les flors solen ser blaves, si aquest pH és superior a 5’5 el color predominant és el ros, mentre que la varietat d’hortènsies de color blanc no es veuen alterades pel pH i, per aquest motiu, és una de les varietats més abundants. El que sí que cal tenir ben present és que les hortènsies no creixen bé en sols alcalins. Perquè una hortènsia creixi esponerosa necessita sols rics, porosos i amb un bon drenatge i cal vigilar que el lloc on la sembrem no estigui força exposat a les ventades ja que afecten molt negativament al seu bon creixement.

Un altre aspecte molt rellevant a l’hora de tenir cura d’una hortènsia és -a més del grau d’acidesa de la terra i de les seves necessitats de llum- el nivell d’humitat que requereix: l’hortènsia és una planta que necessita sempre terra humida, especialment durant l’estiu.  Convé regar-la almanco dues vegades a la setmana, anant alerta a no engorgar el sol, tot i que en climes càlids aquest rec es pot augmentar segons observem les necessitats de la planta. A l’hivern aquest rec es pot espaiar fins als quinze dies. L’ideal és regar-la amb aigua de pluja, per eliminar un excés de calç, ja que és molt sensible a l’aigua dura.  De tant en tant cal humitejar les fulles, sobretot si pugen les temperatures, ja que és una planta que vol força humitat.  Hem de tenir en compte que el sol fort estiuenc la crema i que és bo que aquesta planta passi una mica de fred a l’hivern.

La manca de flors en una hortènsia és un clar indicador de la mala ubicació de  la planta. Les hortènsies tenen predilecció per temperatures suaus -entre 15 i 20 graus centígrads-, tot i que es poden adaptar bé a climes més freds, sempre que rebin la llum del sol. El que costa més es adaptar-les a climes excessivament secs ja que per sobre dels 30 graus aquestes plantes no prosperen bé.

La incorporació de fertilitzants ajudarà a la seva floració, per la qual cosa una combinació de sofre, turba i compost sol ser la mescla òptima.

A l’hora de sembrar una hortènsia a la terra, operació que s’ha de fer o bé per primavera o bé per la tardor, s’ha de cavar un forat fondo que tengui com a mínim dues o tres vegades les dimensions del cossiol on roman la planta. Convé col·locar la planta al clot i omplir-lo de terra fins a la meitat, afegir-hi aigua i acabar d’omplir el forat. És important, sobretot gràcies a les dimensions que arriba a assolir aquesta planta, sembrar les hortènsies a una distància d’un a tres metres.

Per a una correcta poda d’una hortènsia hem de tenir present els següents consells: en primer lloc, les branques que han florit convé escurçar-les un terç, mentre que les branques velles cal escapçar-les a escassos centímetres de la base; pel que fa a les branques dèbils o mal formades -sobretot les que van en direcció a l’interior de la planta- s’han de tallar també des de la base; i finalment, cal conservar les branques del mateix any perquè dels seus ulls en sorgiran les flors, ja que convé recordar que floreix sobre les branques de l’any anterior.

És també molt important tallar les flors músties per evitar fongs i paràsits, elements que si apareixen a la planta cal combatre amb insecticides. Un insecticida casolà és el creat a base de tabac: retiram el paper i el filtres d’una dotzena de cigarretes i les bullim en 200 mil·lilitres d’aigua, colam aquesta infusió i ja tenim l’insecticida amb què esquitar les hortènsies. Això sí, convé fer-ho d’horabaixa quan no hi hagi sol directe.

L’hortènsia és, per mèrits propis, una de les plantes de l’estiu i gràcies a la seva presència esponerosa i elegant es convertirà en la font de les lloances de tot aquell que visiti els nostres jardins durant els calorosos horabaixes estiuencs.