Rafel Llompart: “S’ha de fomentar el civisme i la responsabilitat personal envers el medi ambient”

Rafel Llompart Trobat (Llucmajor, 1984) sempre ha estat amant de les excursions, la natura i l’espeleologia. Actualment és president del Comitè de Protecció de Cavitats de les Illes Balears i del Grup Esportiu Rates Pinyades, a més de portaveu del grup Promotors de s’Avenc, que impulsa projectes ciutadans de neteja per frenar les conseqüències de les escombraries abandonades als espais naturals.

Pregunta.- Com va néixer i amb quins objectius el grup Promotors de s’Avenc?

Resposta.- Promotors de s’Avenc va començar fa poc més d’un any quan en Xisco López, Pedro Vicens i jo mateix vàrem rebre informació sobre una cavitat utilitzada com a femer al Puig de Maria, de Pollença, en dècades anteriors. Un cop vàrem obtenir el permís del Bisbat de Mallorca i vàrem localitzar l’avenc, vàrem realitzar un primer estudi i vàrem decidir iniciar un projecte de neteja, conscients que si no ho fèiem nosaltres, ningú no ho faria mai.

P.- Com varen organitzar el seu primer projecte de neteja?

R.- La Federació Balear d’Espeleologia ens va ajudar a crear aquest primer projecte i ens va prometre ajudar-nos amb tot el que necessitàvem, i així ha estat fins avui. La següent passa va ser presentar el projecte a l’Ajuntament de Pollença, en col·laboració amb l’empresa de gestió de residus EMSER 2002, que també ens ha donat un gran suport financer cobrint els costos de berenar, dinar i els Equips de Protecció Individual (EPIs), aspectes que consideràvem molt importants per a la col·laboració amb el projecte. També vàrem presentar el projecte a Protecció Civil Pollença, que es va oferir desinteressadament per a tot el que necessitàvem i ara en formen part com una família. L’Obreria del Puig, un grup de persones voluntàries encarregades del manteniment i benestar del Puig de Maria, ens ha donat tot el suport necessari i més del que necessitàvem: sempre han ajudat amb les tasques de neteja, ens han cuidat, preparat els dinars i, el més important, ens han donat molts moments agradables amb els seus somriures. Per altra banda, presentàrem aquest mateix projecte a Potencia Alquiler de Maquinària, que ens ajuda col·laborant amb dues moto-erugues, i l’empresa Fred Mòbil, que ens ajuda amb transport.

P.- Com ha explicat, varen comptar amb el suport de diferents entitats. Quina sol ser la resposta davant de projectes com el seu?

R.- En el nostre cas en particular hem de dir que no hem tingut tot el suport que volíem, però sí que hem tingut tot el que hem necessitat. Totes les entitats que han col·laborat amb el projecte s’han bolcat al cent per cent i ens han donat el seu màxim suport, tant econòmic com logístic. I és d’agrair, ja que gràcies a aquestes entitats s’ha pogut dur a terme el projecte.

P.- Després de la primera iniciativa, hi ha entitats que s’han posat en contacte amb el grup per dur a terme accions semblants en altres indrets?

R.- En principi i fins al dia d’avui no tenim constància que cap entitat tingui pensat cap projecte per dur a terme, però si es posassin en contacte i fos necessari, ho avaluaríem i es duria a terme un estudi de com realitzar el projecte. El problema sempre són els costos que no sempre tothom està disposat a sufragar i que, nosaltres com a grup comptam amb molt pocs recursos econòmics i necessitam a les entitats, tant públiques com privades, per dur a terme qualsevol feina.

P.- En les tasques de neteja també els varen ajudar persones voluntàries. És complicada la participació ciutadana en jornades d’aquest tipus?

R.- Sí que hem de reconèixer que la crida ciutadana ens està costant molt, ja que el projecte és de la neteja d’una cavitat i es pot arribar a la conclusió que només es necessiten espeleòlegs, però degut a la complexitat d’algunes tasques es necessita personal fora de la cavitat. Aquí és on trobam el nostre punt dèbil, a les zones on necessitam més personal i no podem cobrir amb els espeleòlegs i altres voluntaris que ens ajuden, que són, bàsicament, gent de muntanya, companys i familiars.

P.- També compten amb una secció infantil i juvenil per involucrar els més joves.

R.- Aquesta secció va néixer arran de la primera jornada de neteja. Després d’avaluar-ne els resultats i les necessitats, vàrem decidir incorporar una secció infantil que ha crescut i s’ha consolidat gradualment. En ocasions aquest grup ha estat essencial no només per a la divulgació i conscienciació ambiental, sinó també per participar activament en tasques com la de descens de materials quan la participació dels adults ha estat insuficient per completar una tasca. La nostra companya Diana ha posat molt d’esforç en aquesta iniciativa i gràcies a ella hem descobert que els joves estan preparats per contribuir als canvis necessaris.

P.- Com ha evolucionat el seu col·lectiu des de la primera activitat de neteja?

R.- Des dels inicis del projecte, la Federació Balear d’Espeleologia i el seu president Guillem Mulet han tingut un paper clau en el projecte. Recentment, se’ns va proposar formar part del Comitè de Conservació de la FBE, on dues persones d’aquest grup ja en formen part juntament amb 7 persones més. Tot i que la nostra tasca se centra principalment en les cavitats de les Illes Balears, col·laboram en altres projectes com neteges de platges i camins.

P.- Quines altres actuacions han realitzat o realitzaran pròximament?

R.- Algunes de les actuacions dutes a terme inclouen la neteja de pintades a la cova de Cornavaques de Pollença, suport en una reclamació per l’estat de destrucció d’una cavitat, l’actualització de l’inventari de la FBE, la preparació de la neteja de tres cavitats amb pintades a la zona de Llevant i el projecte de neteja de residus a l’Avenc del camí de Pollença. També hem localitzat dues cavitats a prop l’una de l’altra per a futurs treballs de neteja similars al de Pollença, i s’han dut a terme xerrades de divulgació a diferents escoles i grups.

P.- Com poden participar ciutadans i entitats en les pròximes accions que duran a terme?

R.- Es farien campanyes d’informació si fos necessari per a projectes a on es necessitassin persones que no necessàriament siguin espeleòlogues. Les vies habituals són les xarxes socials, tant del comitè com de la Federació Balear d’Espeleologia. També, segons el projecte, es pot fer crida ciutadana a través dels ajuntaments i amb cartells informatius als llocs propers a les neteges.

P.- Quins canvis s’han d’impulsar per conscienciar a la població de la importància de mantenir els espais naturals lliures de fems?

R.- Creure-hi! Aquest és el canvi més important que ha de succeir. Nosaltres creiem en una frase que vàrem sentir un cop a Tomàs Vibot quan la Serra de Tramuntana va entrar el 2011 a formar part del Patrimoni Natural de la UNESCO: “Qui coneix un lloc, l’estima i qui l’estima el defensa.” És necessari seguir una mateixa línia d’actuació estatal i això inclou tallers pràctics sobre el reciclatge i la gestió de residus, xerrades informatives sobre l’impacte ambiental dels fems en els ecosistemes naturals i la fauna local, i fomentar el civisme i la responsabilitat personal envers el medi ambient a través de campanyes mediàtiques i comunitàries. Alhora, cal establir i fer complir normatives més estrictes sobre el reciclatge i la gestió de residus, incentius per a la recollida selectiva i sancions per a qui contamini o abandoni residus en entorns naturals, independentment de si és un ciutadà o una empresa.