Matances: ritual, feina i divertiment
Si hi ha una tasca pagesa que és capaç d’ajuntar en la seva realització la màgia d’un ritual, l’alegria i bauxa d’un divertiment i, alhora, la rellevància d’una feina dura però que ha marcat profundament la idiosincràsia illenca: fer matances. I ningú com el murer, Jordi Cloquell Noceras més conegut popularment com “Artiller”, per desentranyar-ne tots els secrets que duu aparellada una de les activitats més representatives de la pagesia illenca.
Per aquest motiu convé resaltar la importància d’una publicació com “Tot és bo. Convidats a matances”: un recull on Cloquell posa a prova tota la seva sapiència al voltant del fet d’anar o de fer matances en un volum publicat per Edicions Balèria l’any 2018, que s’ha convertit amb el pas dels anys en el llibre de referència sobre les matances a la nostra comunitat. Un llibre on l’erudició de Cloquell sobre aquesta temàtica es veu acompanyada per un conjunt de fotografies de Francesc Aguiló que no fan més que augmentar l’interès per aquest volum que a dia d’avui ja s’ha convertit en tot un clàssic.
“Tot és bo. Convidats a matances” és per mèrits propis un llibre de referència obligada quan es tracta de parlar sobre les matances del porc a la nostra comunitat; sobretot perquè no fa referència únicament a les moltes i diverses feines que duu aparellat semblant sacrifici sinó perquè a més es completa amb un acurat recull de cançons i jocs que anaven estretament lligats a aquesta tradicional activitat. Aquest darrer aspecte és força rellevant ja que si bé el costum de fer matances continua ben viu entre els illencs -malgrat les moltes complicacions sanitàries que al llarg dels darrers anys acompanyen aquesta tradició-, els aspectes més lúdics de tan emblemàtica tradició cada cop són menys presents i necessiten -sense cap mena de dubte- una recuperació com la que duu a terme Cloquell en aquest volum.
Ja des del pròleg -realitzat per Francesc Aguiló- se’ns posa en coneixement la “liturgia” que acompanya la matança del porc a “ca nostra” , així com la laboriositat que acompanya el sacrifici del porc -un animal gairebé totèmic per als habitants de les Balears- i la importància que durant segles tengué aquesta matança per a la pervivència de moltes generacions dels nostres avantpassats.
El manual s’inicia amb la presentació de l’animal -antigament criat a la mateixa casa, la qual cosa representava que es tractava d’un animal de qui el pagès en coneixia gairebé tots els secrets- i en la precisió del seu sacrifici. Un sacrifici allunyat de l’atzar on tota actuació respon a un patró preestablert i fixat al llarg dels anys per costums ancestrals que esdevé un acte “mecànic i simbòlic” on es mesclen el fet cultural i el biològic a la perfecció.
El ritual de les matances esdevé, per tant, un seguit d’actuacions i tasques ancestrals i repetitives on cada un dels participants -ja siguin homes, dones o infants- hi té un paper ben definit ja que no hi ha espai per als canvis. Com explica molt bé Cloquell es tracta de “l’eco de l’antigor que no calla”. Cal afegir que en les matances no hi valen “manies” ni falsos miraments que qüestionin el moment de la mort de l’animal ja que el seu sacrifici respon a una violència coneguda, acceptada i que no admet qüestions en tractar-se -el fet de matar l’animal- d’un tema duit a terme amb el major dels respectes.
Tot en les matances respon a una coreografia perfectament estructurada on cada persona que hi participa coneix perfectament quina és la seva tasca: i d’entre aquests participants destaquen especialment l’amo i la madona que actuen com a vertaders directors d’orquestra durant tot el temps que durin les matances. D’una banda, l’amo era qui “havia fet el porc” -s’havia ocupat de donar-li menjar i mantenir la soll neta- i també era l’encarregat de matar l’animal -o d’avisar l’acorador- i de tenir a punt i esmolats els estris que haurien de servir per trossejar l’animal; de l’altra, la madona era l’encarregada de proveir tot el necessari per a aquesta diada tan especial: preparar teles i fils, tenir a punt les espècies per condimentar els embotits, preparar les taules on s’havia d’obrar el porc així com tenir-ho tot a punt de cara als diversos àpats que acompanyaven aquestes atrafegades jornades
Ben segur que un dels aspectes més rellevants d’aquest volum i de la tasca divulgativa que hi duu a terme Cloquell rau en la recopilació no només de les moltes tasques que s’han de dur a terme durant les matances sinó en la recopilació lexicogràfica de tota un seguit d’actes que -aquests sí, lèxicament- corren el risc de desaparèixer. Tant és així que expressions com “treure la ràbia”, “brufar sa xuia” o “acorar” -entre moltes d’altres- agafen vigència i són recatades del viatge vers l’oblit.
Un altre aspecte a destacar d’aquest volum imprescindible per conèixer un dels actes més simbòlics i rellevants del món pagès balear radica en la suggerent recopilació de receptes relacionades amb el fet de fer matances. Una recopilació que té en la facilitat explicativa el seu major atractiu i que permet revitalitzar plats tan nostrats com les sopes, el frit, l’arròs o els escaldums de matances,
Ara bé, on “Tot és bo. Convidats a matances” sorprèn -sobretot a foranis d’aquesta ancestral tradició- és en l’aspecte lúdic i en la capacitat de fer festa que anava associada a aquesta activitat. Cloquell -autèntic especialista en la cultura popular mallorquina- fa un interessant recull dels jocs i les cançons que acompanyaven els dies de matances -ja que antigament les matances solien durar més d’una jornada-. Els vespres es convertien, per tant, en un espai de reunió de petits i grans, homes i dones, on la bauxa i la diversió es convertien en les autèntiques protagonistes i solien posar el punt i final a una àrdua jornada de feina.
El llibre finalitza amb un recull de locucions i dites referides al porc que posen de manifest la rellevància de l’animal més preuat de la biodiversitat balear i com aquesta estimació el convertí en tot un símbol que ha romàs vigent fins als nostres dies.
“Tot és bo. Convidats a matances” esdevé així un manual imprescindible per conèixer de primera mà -i amb una mostra fotogràfica envejable- el fet de fer matances. Unes matances que de la mà de Jordi Cloquell “Artiller” es mostren sense secrets i en tota la seva complexitat mitjançant un llenguatge clar i precís que analitza a la perfecció una de les tradicions més nostrades. Siau per tant, convidats a delectar-vos amb una lectura amena i imprescindible per copsar la realitat més autèntica del costumari balear.