Miquel Cañellas: “Fer feina amb animals és agraït”

El cavall és un dels animals amb més solera i planta de tots. La seva potada damunt la terra batuda se sent com un bramul dins el cor i molt més encara quan es tracta de cavalls que gaudeixen d’una vida sana i acompanyada dels seus propietaris. Si arriben aquí, podem arribar a l’èxtasi produït entre l’home i l’animal. El seu senyoriu, sobretot si és de raça, té un valor artístic més que apreciable. El seu caminar o trotar marca una distància amb la majoria dels altres animals que hom pot tractar cada dia. El cavall és això: especial.

Per parlar de cavalls i fer-ho amb una persona experta amb el tema ens hem acostat a la finca de Son Molina, als peus de l’hospital Joan March a la carretera de Sóller, al terme de Bunyola. Allà hi hem trobat Miquel Cañellas Serra (Pòrtol 1967), un vertader apassionat dels cavalls. Viu amb els cavalls, però no viu d’ells, viu per a ells. Per a ell són la seva vida, però no la seva professió com a mode de viure.

Pregunta.- Com neix en vostè aquesta passió pels cavalls?

Resposta.- Jo podria dir que aquesta passió em ve de sempre. Ja de ben petit vaig començar a estimar aquests animals i, sense voler, em vaig marcar com a fita aprendre amb ells i d’ells Vaig tenir molt clar, de sempre, que això implicava formar-me i per això vaig fer estudis que estiguessin relacionats amb els cavalls. Vaig fer la carrera d’enginyer agrícola que està, òbviament, molt relacionada amb el món agrari i amb el món dels cavalls i els animals en general. Som també tècnic en equitació en les disciplines olímpiques i no olímpiques, jutge de salt, de doma… Em vaig decidir per aquesta carrera perquè estava més relacionada amb el món dels cavalls pel tema de les instal·lacions, alimentació, maneig i necessitats.

P.- I a partir d’aquí?

R.- A partir d’haver fet tot aquest camí, gens fàcil, vaig començar amb el meu soci, Miquel Morro, el projecte de Son Molina, ara fa vint-i-set anys. Els principis foren de molta feina, formant gent que volia començar a colcar a cavall. Jo de seguida vaig pensar que aquest projecte no havia de ser un club com els altres. Qualque fet diferencial havíem de tenir per poder oferir a la gent i que donés nom de qualitat a les nostres instal·lacions i el nostre projecte. Havíem d’aportar coses al món del cavall.

P.- I com seguíreu per aconseguit aquests objectius?

R.- Començàrem a introduir la cultura del cavall d’una manera seriosa, ja que d’això sí que a les Illes Balears, i a Mallorca especialment, n’estàvem molt mancats. Menorca ha fet un salt molt importat qualitatiu a pesar d’haver estat estancats durant bastant de temps. En un moment donat, els menorquins decidiren agafar les regnes, mai més ben dit, i treure allò millor que tenien de les seves races. Per això era necessari formar professors i nosaltres, amb ells, a través de la Federació Hípica de les Illes Balears, de la que jo n’era vicepresident, ens posàrem a fer feina de valent perquè a Menorca es formessin els primers professors titulats.

P.- Què és avui Son Molina idò?

R.- Son Molina és un club on oferim tota mena de serveis relacionats amb els cavalls, però anam més enllà encara, resolem aquelles necessitats que tothom pot tenir i que el cavall pugui donar. M’estic referint, per exemple, a teràpies i altres herbes. El més important és el sentiment que tenim cap als cavalls i cap a les persones que estimen els cavalls. Tot i ja haver passat vint-i-set anys des que Son Molina està en funcionament, encara no tenim la capacitat de poder viure exclusivament d’això i, per tant, i a pesar que els animals necessiten menjar tres vegades al dia, rentar-los, pentinar-los, passejar-los, ho anem fent robant hores al nostre esbarjo particular i familiar. Els cavalls no tenen ni dissabte, ni diumenge, ni vacances, necessiten atenció diària i continuada. Quan acabes per un vent ja comences per l’altre.

P.- Què podria fer jo a Son Molina?

R.- Iniciar-te en el món del cavall, sigui de manera esportiva o sols per aprendre a muntar, entre moltes altres coses. Una d’elles podria ser l’inici a l’equitació terapèutica, per exemple, cursos de professionals, ja que les nostres instal·lacions compten amb la qualificació necessària per dur tot això a terme, una qualificació atorgada per la Real Federació Hípica Espanyola i la Federació Hípica de les Illes Balears i també, per descomptat, per la Conselleria d’Educació. D’aquestes darreres formacions ja n’hem fet vàries i ho hem fet pensant que el món del cavall té una relació molt directa amb l’agricultura. El primer, de doma bàsica del cavall, que acredita als joves que el cursen com a domadors de poltres. Surten capacitats per poder entrenar i formar un poltre des que neix fins que surt al mercat. El segon fou el de cura i maneig del cavall, que és el que dona els coneixements per poder cuidar i manejar un cavall ocupant-se des de les necessitats més bàsiques, fins a les més especialitzades, donant suport a entrenadors, propietaris o manescals. Són dos cursos diferents, però complementaris i molt interessants.

P.- Han tingut bona acollida?

R.- És un tema un poc complicat, ja que van dirigits, en principi, a gent en atur. Les persones que venen són principalment joves, ja que necessiten un cert estat de forma física i molt interès pel cavall i el seu món. Molts d’ells s’apropen iniciats al cicle formatiu de grau mitjà d’activitats al Medi Natural que es realitzen a diferents instituts de Mallorca, on una part és la conducció de travesses a cavall i volen aprofundir en aquesta àrea laboral, fins i tot com a pas previ per introduir-se en el títol de tècnics en equitació que, en part, es cursen a les mateixes instal·lacions, per desenvolupar la tasca com a professors en aquesta àrea. També n’hi ha d’altres que volen seguir aprofundint i els animem perquè segueixin cursos universitaris, si s’escau. Val a dir que els va molt bé, ja que és un curs molt pràctic i entretingut, però a la vegada exigent, on els alumnes domen entre sis i set poltres de distintes races, veient ells mateixos el resultat de la seva tasca. Altres alumnes venen del sector agrari per formar-se i acomplir una activitat complementària a l’agrària i altres venen simplement perquè són uns apassionats dels cavalls i en gaudeixen molt. També algun se n’adona que és un món dur i amb molta dedicació.

P.- Els cavalls en general tenen una vida com tothom. Més curta o més llarga. Serveixen per fer feina, per esport o per oci, però sols fins a una certa edat. A partir d’aquí tenen una situació, com a mínim, complicada. Com pensa vostè que es podria fer més bona de dur aquesta jubilació?

R.- Això és una tema molt delicat, especialment dins el camp del benestar animal. Un cavall necessita el seu espai, menja molt, necessita moltes atencions i, com la gent, com més majors tornem, més atencions en cures necessitem. I si, pels motius que siguin, ja no serveix per allò que hauria de servir i no em dona les prestacions que necessito, què faig amb ell? Des del meu punt de vista penso que aquestes formacions que estem oferint, a banda de capacitar els alumnes per educar els animals joves, també els ensenyem les cures d’animals majors i els animem a muntar un lloc on poder acollir aquests llocs de repòs, una espècie de geriàtrics on tu pots dur un animal perquè reposi per una sortida d’una lesió, per vellura, per gestacions i parts de particulars o on tenir els poltres des que són separats de la mare fins que al cap de tres anys passen a ser domats. Per això es necessita personal especialitzat i aquests cursos poden servir moltíssim en aquest àmbit, o per qualificar professionalment les persones que ja estan exercint aquestes tasques i volen obtenir una acreditació professional perquè els avali amb senya de qualitat.

P.- I on es podrien fer aquestes empreses, per exemple?

R.- En principi i sense pensar massa és fàcil. A Mallorca teníem abans un munt de vaqueries o finques i possessions ja tancades o amb dependències per a animals, i ara en desús, i que amb una adaptació adequada podrien ser una sortida com a complement a l’activitat agrària. Val a dir que podríem començar per reaprofitar aquestes instal·lacions que ara no serveixen per res i que estaven fetes per tenir-hi animals de manada, igual com són els cavalls, tret d’algunes excepcions per raons de malalties o lesions. Però això és molt delicat perquè la persona o persones que s’ocupin haurien de fer-ho bé, a consciència, amb formació específica sobre cavalls i amb aquests cursos és on es pot aprendre el seu maneig i gestió, i també qualificar.

P.- És important que el camp i el pagès es reinventin. Aquesta seria una manera treure el bessó a les mancances del camp de les Illes?

R.- Això no li ocuparia molt més espai del que ja té ocupat, li podria aportar uns ingressos per regla general també importants i motivaria a agafar i conrear més terres per tenir per als animals. Això és el peix que es menja la cua. Es tracta de trobar sortides a les necessitats i solucions als problemes. Amb una mica d’inventiva, ganes i il·lusió, es poden fer moltes coses al camp i, de fet, no quedarà més remei que aprendre a cercar-se les sopes per poder continuar l’activitat agrària. Val a dir que avui en dia, els joves que es volen incorporar a l’activitat agrària compten amb ajudes importants per iniciar activitats a través de la conselleria de Medi Ambient Agricultura i Pesca.

P.- Molta gent té terres sense conrear i no tothom té ovelles.

R.- Efectivament. Hi ha moltes quarterades de terra sense conrear que es podrien cultivar i usar. Dins el món dels cavalls, per regla general, la gent és molt sensible envers els animals que els han acompanyat tantes vegades i tantes hores. Molt sovint els doblers no són el problema, basta trobar solucions per poder cuidar aquell animal que no volen deixar mal morir.

P.- De la manera que parla, no és un somni d’avui?

R.- No, ans tot al contrari, crec que ja vaig néixer amb aquesta idea i sensibilitat. Avui a Son Molina tenim uns cinquanta cavalls en distints tipus d’acolliment, custòdia o propietat. Vull dir que sigui de la manera que sigui, tots i cada un d’ells, tant per a mi com per tota la colla de gent que conformem la família de Son Molina, els cavalls són un més de la família. Anar a fer feina no és un malson, és una alegria que tots i cada un de nosaltres compartim.

P.- Quin feinada, veritat.

R.- Sí, però un gust perquè cada animal és un món. En tenim en propietat per poder ensenyar, en règim d’estança, en règim de lloguer de quadres. Tot plegat són moltes hores de feina cada dia malgrat que tinguis contractada una estada o l’altra, a Son Molina tots els animals són iguals per a nosaltres. Ens regalen més ells a nosaltres que no pas nosaltres a ells. A Son Molina també es fa competició, concursos, colònies d’estiu molt esperades cada any i activitats socials. Per això per Son Molina hi passen anualment moltes persones. I els cursos oficials són amb titulació vàlida per tota Europa. Alguns d’ells són més de 600 hores i gratuïts, que es moltíssim.

P.- Aprofita la gent aquestes titulacions?

R.- Molts dels alumnes de Son Molina troben una feina relacionada amb el món del cavall, ens arriben ofertes d’altres països i algun alumne els ha aprofitat fent feina a Europa i als Estats Units, alguns per treballar i alguns per seguir estudiant i partir llavors cap a centre d’Europa a desenvolupar els seus coneixements que començaren humilment aquí, a les terres que ara trepitgem. Estem fent moltes passes fermes perquè aquest sector s’acosti al nivell que té Europa i, de fet, ja hem aconseguit fer-nos un nom dins el món eqüestre. De fet, Son Molina és dels pocs llocs d’Espanya on els poden cursar.

P.- Ha costat, veritat?

R.- Això ha costat molt d’esforç per arribar a aconseguir-ho. Estic convençut que aquest aprenentatge és el passaport cap a una feina de futur i amb futur. És una feina molt esclava i, per tant, ha de ser una feina totalment vocacional perquè els animals així ho requereixen, però més encara perquè anem a fer feina de gust, en una cosa que ens agrada. Aquesta feina l’has de viure, i si no és així val més que no comencis.

P.- Què diria a les persones que voldrien iniciar-se?

R.- Que fessin feina amb animals. És una feina molt agraïda i no sempre del tot valorada econòmicament, però quan tens l’oportunitat de fer-la enganxa moltíssim i realment apassiona. El cavall és un ésser viu molt agraït, especialment si el tractes com a cavall que és i amb el seu llenguatge que no és igual que el d’un ca o el d’un moix. I això és el que intentem ensenyar i transmetre als futurs professionals o afeccionats que s’instrueixen a les nostres instal·lacions, transmetent el respecte i l’amor cap a aquest gran animal que a la majoria ens fascina i que segueix essent, com fa segles, per a molts, un afegit important a les nostres famílies. I que la formació i acreditació en el món laboral del cavall és cada dia més important per acostar-nos a les necessitats reals d’animals i propietaris dels cavalls.

Certificat professional de “Doma Bàsica del Cavall”.

Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears organitza, finançat pel SOIB, el certificat de professionalitat “Doma bàsica de l’cavall” de 670 hores. La part teòrica s’imparteix a les nostres instal·lacions de Santa Maria i la formació pràctica s’imparteix al centre d’equitació. La formació es troba ja en les seves últimes setmanes.

En el certificat de professionalitat, quinze alumnes aprenen, entre altres coses, a domar un poltre amb menys de sis anys. Es treballa amb l’objectiu que es converteixi en un producte comercial i de gaudi tant per salt, doma, passeig, turisme o per enganxament.

La formació està impartida per Miguel Ángel Cañellas Serra. El professor ens ha explicat que durant la pràctica han domat a sis poltres als quals han ensenyat des de zero. “Eren animals ensalvatgits i han après les tècniques de salt i de “reprise”. A més, els poltres s’han adaptat a viure en una hípica amb les cures de el personal “.

Destaca també que “els alumnes estan demostrant un augment de nivell i s’estan capacitant per treballar a les empreses”.

Una alumna, Maria Mas, ens detalla alguns dels aspectes de la formació: “es treballa molt amb la recompensa de carícies en llocs on ells mateixos no arriben com darrere de les seves orelles. I també els oferim llaminadures”.

Maria ens revela les seves intencions: “m’agradaria dedicar-me a l’entrenament de poltres. S’estableix un vincle súper especial amb el cavall. Tot i que és una feina molt vocacional perquè els poltres no saben de caps de setmana, ni de festius “.

Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears és una de les primeres organitzacions en el seu àmbit que organitza aquesta formació de professionalitat. Aquesta és la quarta convocatòria d’aquest certificat de professionalitat “Doma bàsica de l’cavall” que va començar el 14 de setembre de 2020.

Les sortides professionals abasten diferents àrees del món de l’equitació. Els alumnes que obtinguin aquest certificat de professionalitat organitzat per Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears poden accedir a treballs com a treballador de la cria de cavalls, domador i / o entrenador de cavalls, emprat per a la doma de poltres en centres d’ensinistrament i entrenament de bestiar equí i / o empleat en centres per a la doma de poltres en parades de sementals. Es tracta també d’una especialitat amb projecció internacional donat que hi ha una gran demanda d’aquest tipus de titulacions a l’estranger.