Ara llegint
Morell, una possessió bella i cuidada

Morell, una possessió bella i cuidada

Anant per la carretera d’Artà cap a la Colònia de Sant Pere, baixant l’empinat Coll de Morell es gaudeix, a les faldes de l’enigmàtic Ferrutx, d’uns paratges singulars que amb fermesa i solemnitat aguanta el pas dels segles, destacant com a estela vigorosa el casal majestuós i senyorial de la possessió de Morell que, amb l’abundància d’aigua que corre per l’antic aqüeducte, nodreix tots els tons de verd imaginables.

Per això i per tantes raons, tal volta és la possessió capdavantera de la vila d’Artà, fent partió amb Sa Devesa, Son Forteza Vell, Carrossa i S’Ametlerà. Morell també és considerada una de les possessions més esveltes de Mallorca.

Es tracta de l’altra Mallorca, que res té a veure amb la cosmopolita illa, obsessionada per convertir-se en font de riquesa desmesurada. És la Mallorca recòndita i natural, atractiva a tot temps, un d’aquests llocs idíl·lics que escampa la seva bellesa per tot el seu voltant.

Segons l’historiador Llorenç Lliteres, conquerida l’illa de Mallorca, pel rei Jaume I, entre l’any 1230 y 1232 es distribuïren rafals i alqueries entre els nobles que participaren com a conqueridors de les terres mallorquines, aleshores habitades pels moros. Així, Gil dels Colombers passà a ser propietari de l’alqueria de Morell i els seus descendents ho seguiren essent fins a finals del segle XV. S’hi afegiren altres propietats procedents de l’antiga devesa de Ferrutx, destinada a la caça per a la família reial.

La clastra de la possessió de Morell. (J. Serra)

Altres propietaris.

Per aquesta possessió anaren passant diversos propietaris, entre ells, Arnau Sureda que la comprà l’any 1494 i, al cap de tres anys, fou novament venuda a Antoni Tomàs i Martí Andreu. Aquests dos darrers, l’any 1500 la vengueren a Nicolau de Quint.

L’any 1425 els monjos premonstratesos es varen extingir, decidint tornar a la casa mare de Catalunya i permutar les propietats i privilegis del priorat amb béns que tenia en Joan Vivot. Posteriorment, les possessions illenques, entre elles la de Morell passaren als Dameto, que aleshores era la família més poderosa de Mallorca. L’any 1637 Felip IV va crear el marquesat de Bellpuig, a favor d’un membre d’aquesta família, títol nobiliari que assumí Albert Dameto i Cotoner.

Les propietats del marquès de Bellpuig, passaren per herència a la família Despuig, que finalment varen heretar els Truyols, quan l’hereu dels béns del  marquès Lluís Despuig va morir, l’herència fou pel seu fillol, Ferran Truyols i Morell.

La finca de Morell, dins la història foravilera mallorquina, ocupava un lloc prou important, ja que tenia l’atractiu de la rendibilitat econòmica per la gran extensió d’oliveres, fet que el convertia en el principal productor d’oli del terme. A part d’aquests motius, i de manera immensurable, es feia eloqüent l’estima i respecte que antany es tenia a la noblesa.

Mes, com passà amb la major part de propietats rústiques, deixaren de ser font de prosperitat, suposant minvar el personal, reduint o eliminant feines i inversions, canviava l’estructura immutable establerta durant segles.

Ressalta la bellesa del pati interior de la possessió d’Artà. (Foto: J. Serra)

Canvis.

Queda lluny aquell temps que al·lotes de Maria de la Salut i d’altres indrets, anaven a collir oliva a Morell i la majoria feia el trajecte a peu i molts de pics descalces per no esquinçar-se les sabates.

L’any 1992 morí l’hereu del marquesat de Bellpuig i totes les seves propietats es distribuïren entre els seus nou fills.

L’herència rebuda de la finca de Morell, va ser pel fill Joan, el qual agafà amb entusiasme la reforma quasi total, que a causa d’un gran abandonament durant anys necessitava un projecte renovador.

Era evident la responsabilitat emprenedora de Joan Truyols Rovira, perquè es tractava d’aixecar el casal amb la fidelitat obligada de bell nou. Però, ell ho va enfocar com una labor familiar, comptant amb la col·laboració i el gust de la seva esposa Glòria, compartit amb la seva filla Cristina i el seu fill Enric, que manifestava ser un admirable esperit creatiu.

La capella de la fina de Morell. (Foto: J. Serra)

Èxit de l’exposició.

Enric Truyols va anar plasmant damunt les teles la filosofia que per ell era el motor que li feia possible un desenllaç amb serenor controlada. Precisament, va fer una exposició a Barcelona per donar a conèixer les darreres obres realitzades, l’exposició va constituir un èxit total. L’endemà de la clausura, Enric començà un curt itinerari que el va dur cap a la mort.

La mort.

La vida ens porta a llocs insospitables, planificam camins per on mai caminarem. Les obres pictòriques realitzades per Enric Truyols són admirables peces d’art, sorgides d’una capacitat singular, que auguraven un brillant futur. Però, ni això, ni els plans dels seus pares serviren per a la realització d’una vida tan limitada, que la fe ens anima a acceptar-ho des d’una boirina de confusió humana. Na Glòria té uns bells poemes dedicats al seu fill: “Ell és present en les pintures i les pintures són ell”.

Culminació del projecte.

Amb una panoràmica de tal magnitud hi havia motius sobrats per caure en la desesperació, malgrat tot, en Joan i na Glòria es revestiren de coratge, lluitant alguns anys, per veure culminat l’ambiciós projecte d’aixecar el que estava caigut.

En Joan Truyols i na Glòria han aconseguit compaginar el fet ancestral amb la realitat del nostre temps.

Vista llunyana de les cases de la finca de Morell. (Foto: J. erra)

Un tresor.

Amb aquesta admirable empenta tenen present la inseparable companyia de n’Enric. En Joan Truyols i Rovira ha dignificat la possessió, més pintoresca, amb un fort arrelament històric, convertint Morell amb meravellós tresor dins la contrada de Llevant.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt