L’Alzinar: No totes les tomàtigues de ramellet ho són realment i què passa amb el preu de les garroves
La ira és un àcid que pot fer més mal al recipient on s’emmagatzema,
que en qualsevol cosa sobre la qual s’aboca. (Sèneca).
Què passa amb el preu de les garroves?
Vist el bon preu pagat l’any passat (a 2 euros el quilo) bastants de pagesos varen decidir sembrar nous garrovers, i ara, inesperadament, ha començat un fort descens que l’ha deixat completament per terra (de 30 a 32 cèntims el quilo, segons les darreres notícies i varietats), rompent la tradició de la tendència a l’alça, especialment aquests darrers 5 o 6 anys.
Pobres pagesos!
Val la pena recollir-les a aquests miserables preus?
Segur que moltes quedaran baix dels garrovers…
I que me’n direu del preu de l’ametlla mallorquina, a 62 cèntims el quilo, quan sembla que s’està venent entre 5 i 8 euros (segons la varietat) i a més de 12 euros l’ametlla torrada.
Basca de calor dins l’agost.
Quan els organismes oficials auguraven refrescada i pluges, a partir de la setmana passada, en aquesta mateixa secció, férem un clar incís que l’estiu no ha acabat, tot el contrari, en queda tot l’agost i tot el setembre, que tornaran a pujar fort les temperatures.
I sembla que no anàvem tan descaminats.
El té beneficia la vista.
Així com els ultraprocessats, són clarament una seria amenaça per a la salut mental; segons un recent estudi, publicat en Nutrients, fet per investigadors de Xina, Regne Unit i Austràlia, el té protegeix la vista i el sistema nerviós en general, contra els deterioraments relacionats amb l’edat, aconsellant un mínim de quatre tasses diàries.
Preneu nota, amics lectors!
Saboroses tomàtigues de ramellet.
Segons l’Associació de Varietats Locals de Mallorca, “de totes les tomàtigues que arreu de les Balears es comercialitzen amb el nom de tomàtiga de ramellet, just un 10% es correspon amb l’autèntica, la varietat local que de manera tradicional s’ha utilitzat per fregar damunt el pa”.
Les varietats híbrides sembla que són molt més productives i més rendibles que les tradicionals i, a més, dins hivernacles en fan tot l’any.
La majoria de grans superfícies comercials lamentablement ofereixen, amb aquest nom, varietats que no ho són, ni tenen res a veure amb les de ramellet, o les de ramellet de ferro.
Hipèric o herba de Sant Joan.
Tot va desbaratat, enguany.
Avui mateix encara he recollit flors d’Hipèric o herba de Sant Joan, que jo empro habitualment pe macerar amb oli i donar massatges, quan era tradicional arreplegar-la el 24 de juny.
El Hypericum és un gènere de plantes amb flors que té unes 400 espècies, la més coneguda per aquestes contrades és l’herba de Sant Joan, (Hypericum perforatum).
També a l’Estepa Joana de les Balears és un hipèric.
És bo per a la depressió, incontinència urinària, activitat antidepressiva y antiviral, capacitat fotosensibilitzant, antibacterià, ansietat, nerviosisme, dermatitis, lesions cutànies, cremades, esgotament, climateri o síndrome premenstrual, antiinflamatori (externament per a ferides i nafres).
Fitoteràpia per a plantes.
Una de les possibilitats que ofereix l’agricultura ecològica, permacultura o agricultura biològica (modalitat agrícola en la qual estan prohibits els productes químics de síntesi), per a controlar organismes vius que teòricament fan malbé els conreus és l’ús de plantes emprades de diferents maneres.
Una de les més senzilles és mitjançant l’associació, és a dir sembrant un determinat cultiu vora un altre i així es beneficien mútuament, és el cas de la ceba i la pastanaga o la tomàtiga i el julivert.
També es pot posar una aromàtica vora una hortalissa tal com es fa amb l’alfabeguera i els pebres. Però no són les úniques possibilitats; així moltes d’altres es poden compostar i afegir a terra o bé fer-ne infusions.
Les plantes tenen molts d’usos i curiosament algunes que són medicinals s’empren també per a la protecció de cultius, formant part de la nostra flora illenca, tan ben coneguda i emprada pels nostres avantpassats.
Quan descobreixes alguna cosa que alimenta la teva ànima i et porta alegria, encarrega’t d’estimar-te a bastament, i fes-li un espai a la teva vida.
(Jean Shnoda Bolen – Psiquiatre)