Ous i mones de Pasqua, una tradició secular

Un dels costums encara vigents en la nostra societat el dia de Pasqua és el regal dels padrins joves als seus fillols de les mones de Pasqua. Ja siguin sota la forma de figuretes de xocolata, d’ous pintats o de conillets de pasta les mones de Pasqua han arribat fins als nostres dies provinents del nostre fons cultural; simbolitzant d’un costat la fi del període d’abstinència quaresmal, i de l’altre la renovaió i la fertilitat que la primavera representa.

Originàriament aquest nom prové del terme àrab “munna” que significa provisió de la boca, regal que els moriscs feien als seus senyors.

En un principi les mones estaven fetes a partir d’una coca que pot tenir infinitat de formes, essent les més usuals les d’animals, que estava decorat amb ous i reconerta per anissats de colors.Aquest pastís va anar evolucionant al llarg del temps per derivar en una tarta on l’ou de gallina fou substituït per un ou de xocolata.

Finalment fou aquest ou de xocolata el que acabà essent la base de la mona; tot i que en l’actualitat els mestres pastisssers n’han fet d’aquest pastís tradicional tot un art gastronòmic, on formes i filigranes semblen no tenir impossibles.

Tradicionalment, el padrí jove regalava al seu fillol el Diumenge de Pasqua la mona després d’anar a missa; perquè l’al.lot pogués gaudir aquest mateix dia d’un regal especial per celebrar la fi de l’abstinència quaresnmal.

Els ous pintats de Pasqua De tots els símbols associats amb Pasqua, el símbol de la fertilitat i de la creació d’una nova vida és el més identificable. Els costums i les tradicions d’utilitzar ous han estat associats amb la festivitat de la Pasqua des de fa segles.

Aquests ous es solien pintar de colors lluminosos i forts per respresentar l’esclat de la primavera; malgrat que en alguns països com Grècia i Romania es pintin els ous de color vermell en honor a la sang de Crist.

De la mateixa manera, ja des dels inicis de la humanitat, els ous han estat símbols de fertilitat, esperança i renaixement; fet que va ésser aprofitat per la cultura judeo-cristiana com a símbol de l’esperança en la resurrecció de Jesucrist.

Els ous de gallina començaren a ésser substituïts per ous de xocolata a principis del segle XIX, arribant a aconseguir en molts pocs anys una extraordinària difusió – sobretot arreu d’Europa, a partir de la dècada dels anys 20 del segle passat.

El conillet de Pasqua

Encara que pot semblar un costum recent, la tradició del conillet de Pasqua té els seus orígens en els costums dels pobles anglosaxon pre-cristians. El conill ja des d’antic sempre ha estat el símbol de la fertilitat, tant era així que era el símbol de la deessa Eastre a qui se li dedicava el mes d’abril.

El conill com a símbol de Pasqua sembla que té els seus orígens a Alemanya on ja s’esmenta en textos del segle XVI. Els primers conills de xocolata es remunten a principis del segle XIX; tot i ésser introduïts als EEUU pels immigrants alemanys que arribaren a Pennsylvania al llarg del segle XVIII.

És habitual que els dies anteriors a Pasqua els nins de la casa construeixin nius en llocs arraconats o amagats de les cases i jardins perquè el conill hi acabi depositant ous de colors.

D’altra banda, des dels col.legis i institucions de lleure es va treballanat cada cop més l’aspecte lúdic de la Pasqua, on el conillet n’és el gran protagonista. Fent dibuixos i receptes de cuina al.lusius al personatge. Les galletes i pastissos en forma de conill són molt habituals en aquesta època.

Aquí en teniu una recepta d’origen nordamericà

Ingredients: 1 tassa de margarina, 1 de sucre, 1 ou gros, i culleradeta de vainilla, i cullerada de llevadura en pols i 3 tasses de farina.

Mètode: es mesclen els quatre primers ingredients, i després s’hi afegeix la farina i la llevadura, pastant- ho tot. Seguidament es fan bolles amb la pasta, que s’aplanen fins a obtenir una gruixa de1/2 centímetre, i després es retallen amb les motlles. S’han de deixar coure a temperaturea mitjana durant uns 10 minuts. Finalment es decoren amb llaminadures, aferrant-les amb una mescla de sucre glas, mantega i vainilla.