L’Alzinar: Pasqua Cristiana, Pasqua Jueva i el Ramadà

Avui sabem com es fa tot, exceptuant viure.

(Jean-Paul Sartre).

La ment humana és, o hauria de ser, una eina meravellosa, preparada per crear pensaments, emocions i accions capaces de canviar, entre d’altres, el curs de les nostres vides.

Però de vegades se n’han fet, i desgraciadament encara se’n segueixen fent, algunes com a catedrals:

Crucificaren a l’única persona que podia convertir l’aigua en vi…

Tot ho fem malament… Tot!

I per si no bastés, i a pesar que alguns historiadors parlen d’una paràbola, o un afegit literari al Nou Testament, Joan, Mateu, Marc i Lluc, ens parlaven de Barrabàs (Bar Abba) com un lladre, un bandoler, un pres famós, un rebel, un assassí, al que Ponç Pilat (Pontius Pilatus), cinquè governador (prefecte) de la província romana de Judea, alliberà (seguint la tradició d’indultar a un presoner, escollit pels ciutadans, durant les festes jueves del Pésaj, o Pasqua Jueva), sentenciant a mort, clavat a una creu, per les demandes dels grans sacerdots fariseus del Temple de Jerusalem, després de rentar-se les mans (acte ple de menfotisme, d’inseguretat, de por, i de poca personalitat, d’aquest estrany personatge, després convertit al cristianisme, al que l’Església Ortodoxa Etíop ho venera com a sant), a Jesús de Natzaret (Natzaret ciutat de Galilea, avui a Israel) per alguns, teòricament Rei dels Jueus, sembla que no negat per ell en cap moment.

Cal recordar que, l’historiador Suetoni (Gaius Suetonius Tranquillus, 70 – 126 dC) parla de les revoltes fetes en temps de l’emperador Claudi (Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus, 10 aC – 54 dC); per un tal Cresto, o Jesús de Natzaret.

Les Pasqües Illenques.

Dins les nostres illes, teòricament estat aconfessional, hi coexisteixen diverses Pasqües: la Pasqua Jueva, el Pésaj, de la vesprada d’aquest passat dimecres, dia 5, al vespre del vinent dimecres, dia 12; la Pasqua Cristiana, avui, diumenge, dia 9 d’abril; i la Pasqua Musulmana (l’Iftar del Islam), que enguany se celebra des del dijous, dia 23 de març, al divendres dia 21 d’abril, que tanca el dejuni del mes del Ramadà, amb un sopar comunitari, després d’haver degollat el ritual xot, de cara a la Meca.

Pasqua Florida Cristiana.

Segons la tradició catòlica, apostòlica i romana, la Pasqua Florida és la Festa Major, és la commemoració de la probable resurrecció de Jesucrist, tres dies després de “morir” clavat a la creu, i a la que l’ambient familiar, les processons de caperutxes relacionades amb els darrers dies de la vida de Jesús de Natzaret, que comencen set dies abans, el Diumenge del Ram, commemorant la seva victoriosa entrada a Jerusalem; i el menjar  hi tornen a tenir un paper molt, molt, destacat.

Pels catòlics, Pasqua és el cor, el centre de la fe i la salvació, la festa més important del cristianisme, on culmina la Setmana Santa.

A Mallorca és habitual i tradicional que tota la família es congregui per celebrar la Setmana Santa, en el nostre cas, a més del dia de Pasqua, el Divendres Sant, preparant les tradicionals panades casolanes de carn i algunes amb xitxols, o de peix, els crespells, els rubiols, el frit de Pasqua, la greixonera dolça…, que, a pesar que actualment els podem menjar tot l’any, tenen un gust molt especial si són fetes nostres, quan arriben aquestes tradicionals festes.

El Ramadà.

El Ramadà, més sagrat i de dejuni de l’Islam, revelació del Quran (Cora) al profeta Muhammad, simbolitza pels moros la disciplina i autocontrol, fent dejuni (de sòlids i líquids) des de l’albada fins a la posta del sol, amb oracions especials els vespres.

L’id al-ad·ha, festa del sacrifici, o festa del xot, és una de les més importants de la tradició islàmica, recordant el text alcorànic, o bíblic, en què Abraham (originàriament Abram; Ibrahim en àrab), fundador del judaisme, i al que tant jueus, com musulmans, com cristians, reconeixen com a pare de tots els creients, va estar a punt de sacrificar al seu propi fill Isaac, al cap d’amunt de la muntanya de Moriah (la muntanya de Yavé, segons el Gènesi), a petició del seu Déu, mitjançant un somni, fins que l’arcàngel Gabriel li aturà el destructor braç que portava el ganivet a punt de clavar-li, recomanant-li que, al seu lloc, oferís un xot que es trobava darrere ell, enganxat per les banyes dins un esbarzer, un episodi bíblic més de la increïble submissió perfecta a la voluntat dels déus.

Posteriorment Muhammad (Mahoma), dins la religió musulmana el darrer dels profetes, per darrere Abraham, Moisès, Jesús i Buda, va tornar a degollar (tallant-li la jugular) un xot durant el seu pelegrinatge a la ciutat sagrada de la Meca, establint-se, des d’aquell moment, com a ritual pasqual, després d’una pregària multitudinària passada la sortida del sol (si pot ser a la Meca).

Pasqua Jueva.

El Pésaj, també anomenada Festa de la Llibertat, o Pasqua Jueva, recorda la sortida, fa 3.273 anys, de l’esclavitud dels fills d’Israel, d’Egipte, cap a la llibertat, començant el dia 15 de Nissan, el primer mes del calendari hebreu, i se celebra durant set dies, dels quals el primer i el darrer són de descans. És una de les tres festes habituals de pelegrinatge cap al temple de Jerusalem que celebra el judaisme.

El vocable Pésaj deriva del verb saltejar, en referència al fet que a la darrera de les deu plagues d’Egipte, abans que el faraó deixés partir als jueus, l’àngel de la mort, enviat per Déu, saltejà les cases dels fills d’Israel, entrant només a les dels egipcis, matant als primogènits de cada família, data que quedà establerta com a dia de dejuni, el Taanit bejroim, abans del Pésaj.

El Pésaj és la festa que evoca la transformació de les dotze tribus (descendents del patriarca Jacob) en un poble, i l’èxode cap a la seva llibertat, deixant enrere els anys d’esclavitud, dins la segona meitat del segle XIII abans de Crist, teòricament l’any 1250,  en temps del faraó Ramsés II, dirigits pel profeta Moisès.

Durant aquests dies els jueus tenen prohibit menjar aliments derivats de cereals fermentats (jametz), alimentant-se de matsà, pa sense llevat, fet amb farina i aigua. Dins la nit del Séder és costum fer el sopar de Pasqua, festa que es remunta molt més enllà del període egipci, amb la que s’oferia a Déu un xot d’un any de vida, per obtenir la seva benedicció. La Pasqua jueva, durant la qual va tenir lloc la “mort” del també jueu Jesús, comença cada any el dia 15 del Nissan, que és lunisolar (mes del calendari hebreu, entre el març i abril actual).

A principis del segle II, alguns cristians, no jueus, varen començar a celebrar, dins les mateixes dates, l’aniversari anual de la “mort i la resurrecció” de Jesús.

Llibertat d’expressió és dir el que la gent no vol sentir.

(George Orwell).