Pel camí de Cavalls a Menorca (III); de Sant Tomàs a Cala Galdana
Avui continuarem amb la trescada per terres menorquines, fent una interessant caminada per la costa sud-oest, desenvolupant una altra etapa del Camí de Cavalls, GR223.
L’itinerari el començarem a Sant Tomàs, pertanyent al municipi d’Es Migjorn, per arribar a la urbanització de Cala Galdana. El recorregut sempre té la referència de la mar al sud, amb vista sobre les costes del nord de Mallorca si la meteorologia ho permet. El camí s’aparta en un moment del GR223 per trescar per l’anomenat com a sender litoral que ens permetrà gaudir de la Mediterrània.
El terreny va amunt i avall cercant el punt més còmode per xalar de la referència de la mar sempre constant amb el contrapunt d’alguns arenals i cales que conformen un paisatge de somni. Llocs coneguts arreu del món i que tindrem ocasió de trescar i fruir. Les distàncies no són llargues, però hi ha un punt d’exigència física. Itinerari marcat en gran part recomanant l’ús del mapa per millorar l’experiència i la descoberta. A més facilita calcular distàncies i temps alhora que ens ajudarà a identificar topònims i localitzacions. Sense llocs a on proveir-se d’aigua potable fiable. Equipament per fer un bany en qualsevol indret si la temporada i el dia ho permeten imperatiu.
Recordeu anar amb atenció, alerteu amb els menuts i majors, mesureu les vostres forces i, repetim, consulteu la previsió meteorològica. Recordeu que estareu dins un espai natural privilegiat i que ho heu de deixar millor que ho heu trobat.
Sant Tomàs
Sant Tomàs forma part del terme municipal del Migjorn Gran, i està situat a 5 quilòmetres del nucli urbà, entre Punta Negra i Punta Atàlitx, així com al costat de la urbanització homònima. Aquesta enorme platja urbana del sud de l’illa de Menorca es caracteritza per estar totalment oberta a la mar i embolicada de petites pinedes frondoses que arriben fins a primera línia, així com per tenir un talús de sorra fina, una aigua cristal·lina i tranquil·la i una brisa lleugera.
Hem d’agafar un camí a la dreta que, paral·lelament a la platja, i delimitant l’arenal, va cap a l’oest per un bonic passeig amb bocins de passarel·la de fusta pel qual podem passejar tranquil·lament amb la mar de fons. Som a la platja de Binicodrell o Sant Adeodat, amb la part del darrer pedregosa i de pocs metres d’alçada. El nostre tirany és acompanyat d’una paret seca que delimita les extenses zones de cultiu de les finques pròximes. Si teniu sort, podreu veure alguns exemplars de cavalls de raça menorquina i gent cavalcant amb ells per aquest tram de “Camí de Cavalls”. Ses illetes, un illot baix i castigat per la mar, marca la separació amb l’arenal de Binigaus.
Binigaus
Gairebé un quilòmetre d’arenal ens esperen. Considerada com una de les platges verges més extenses del Sud de Menorca, amb aigües cristal·lines que atreuen els visitants. Amb poca profunditat, convida al bany i a l’esbarjo. Està integrat en l’ANEI (Àrea Natural d’Especial Interès) que comença a Cala Mitjana. En dirigirem cap a un conjunt de pins que tanquen el Barranc de Binigaus deixant a la dreta la Mola de Sant Adeodat. El barranc recull les aigües també del Barranc de Sa Torre Vella.
L’escar del Senyor Vicenç és una petita construcció construïda en pedra amb la llinda i els muntants pintats de blanc. Davant un modest porxo tapat amb canyís dona una mica d’ombra als estadants.
En aquest punt hem de parar atenció. Abandonarem el Camí de Cavalls, marcat per un indicador que assenyala cap a Cala Mitjana i Cala Galdana, per agafar el camí o sender litoral que transcorre per la costa.
Cala Escorxada i Cala Fustam
El sender litoral transcorre proper a la costa permetent-nos gaudir de la garriga i l’espectacle dels petits barrancs que s’obrin pas en la pedra calcaria per desaiguar en la mar. Si la meteorologia ho permet, podreu observar la llunyana i escarpada costa de Tramuntana de l’illa de Mallorca. Després de transitar per les Herbes de Binigaus per arribar a Punta Rabiosa i Punta de Na Plana fent un suau gir cap al sud. Després de superar el barranc de la Caleta dels Pilons arribarem al gran xap que es coneix amb el nom de Canal Gran. Un bosc de pins, ple de plantes aromàtiques ens donarà pas a Cala Escorxada, a la qual únicament es pot accedir pel Camí de Sa Torre Nova. Una petita construcció pintada de blanc amb dues portes verdes és l’única construcció dels voltants. A l’altre costat el camí continua per la Punta de Sant Antoni desembocant en Cala Fustam, més estreta i ombrívola que la seva veïnada Escorxada.
Fustam i escorxada (o escorxar) són dues paraules lligades a l’explotació dels densos boscos i pinars de la rodalia. El primer es refereix a un conjunt de fustes o objectes fet d’aquest material i el segon al treball que es feia per llevar l’escorça als arbres per tal de facilitar el seu aprofitament.
Cala Trebaluger
De l’estreta Cala Fustam sortim per la dreta per un camí que s’enfila progressivament damunt els cingles al límit entre l’ombra de la garriga i el blau de la mar. A la dreta observarem una endinsada oberta en la pedra arenisca. És Sa Caseta dels Pescadors, un antic lloc d’habitatge prehistòric reaprofitat pels diferents pobladors i cultures que s’hi han establert a Menorca des de l’antigor.
Seguirem relativament vorera de mar per una ampla zona de roca en què el tirany és poc més que un pàl·lid dibuix sobre les pedres. Si tenim fortuna, sentirem la música d’Els Bufadors. Es tracta d’un conjunt de cruis, crivelles i petites cavitats subterrànies de les quals puja un corrent d’aire intermitent en funció de l’activitat de les ones. Quan reben les onades, impulsen l’aire cap amunt fent un renou peculiar i, fins i tot, a vegades surten esquitxos d’aigua. Un vertader orgue natural que crea simfonies peculiars!
De mica en mica el terreny es va elevant fins a arribar a la Punta de Sa Miloca que deixa al costat nord tota la zona de la Marina de Trebaluger. Ja podem veure l’ampla platja de Cala Trebaluger. Aquest gran arenal de sorra fina i daurada, molt típica de la costa sud de Menorca, és molt visitada a l’estiu. Al costat dret mirant a la mar veurem la desembocadura del torrent homònim que desguassa les aigües del Barranc de Son Fideu o de Sa Cova, una esplèndida horta. Gairebé tot l’any corre l’aigua que esdevé salobre en el llindar entre la terra i l’aigua marina.
Un gendarme rocós ens orienta cap a l’altre costat de l’arenal. Un ample buit, fet servir com aixopluc d’emergència està al seu peu, a pocs metres d’una escala picada a la pedra que farem servir per deixar enrere aquest formós paisatge.
Cala Mitjana
Ens atraquem al final del recorregut i se’ns demanarà una mica d’esforç per anar amunt i avall per un camí que, a voltes, requerirà que posem esment i atenció per orientar-nos. El camí més evident és el bo, sempre en direcció oest enmig de garriga.
Relativament a veïnat de Sa Cova des Pont desembocarem en una construcció fortificada feta servir possiblement en l’etapa de la Guerra Civil Espanyola. La vista sobre Cala Mitjana i la petita Cala Mitjaneta paga la pena. D’aquí neix un costerut sender per baixar en el que car parar atenció per gestionar sense problemes el descens. Les arenes de l’ampla platja, dominada pels estrats sedimentaris dels murs de pedra arenisca ens rebran.
Cala Galdana
Una pista surt darrere la cala i puja en contundència i exigència. Hem retornat al Camí de Cavalls i just hem de seguir les familiars indicacions que puntegen el clar sender. Per sortir de la Cala haurem de fer un parell de pujades intenses. Després ens internarem en la densa garriga mentre ens atraquem a les construccions de Cala Galdana deixant al costat de la mar Es Penyal Alt de l’Anglès.
La plaça de la Sivina a on desemboca el Camí de Cavalls ens retornarà a l’asfalt i el formigó que hem oblidat per unes hores.
Temps aproximat damunt 4 hores
Referències
Mapes i Toponímia Mascaro-Pasarius
Diccionari Alcover-Moll
Mapa Alpina Camí de Cavalls GR223
Wikipedia en català
El tractat de Capdepera; Menorca s’incorpora a la cristiandat
El Tractat de Capdepera va ser la solució adoptada per incorporar Menorca sota el domini de la Corona catalanoaragonesa, després de la conquesta de Mallorca el 1229. Va ser signat el 17 de juny de 1231, en aquesta població de Mallorca, entre Jaume I iAbu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibnÀhmadibnHixam, cadi de Manurqa, en què aquest reconeixia al rei la sobirania sobre la seva illa i es comprometia a pagar-li un tribut. Es va dur a terme al Castell de Capdepera, dins de la coneguda com a “Torre d’en Nunis”, permetent que Menorca continués sota poder musulmà, però sotmesa al rei aragonès mitjançant el pagament d’un tribut. Algunes tropes s’establiren, probablement, a Ciutadella per controlar militarment la capital.
Després d’haver conquistat Mallorca, Jaume I va desestimar una invasió a l’illa veïna per necessitar les forces per a la conquesta de València, per la qual cosa va recórrer a un estratagema de dissuasió. Va ordenar encendre grans fogueres en la localitat que podien ser albirades des de Menorca, de manera que els musulmans que l’habitaven creguessin que aquí hi havia un gran exèrcit preparat per a envair-los. Sigui veritat o just una llegenda més per lloar al Conqueridor, va funcionar. Després de la mort de Jaume I, el beneficiari del tribut fou Jaume II de Mallorca i estigué vigent fins a la Conquesta de Menorca pel rei Alfons III el 1287. Menorca fou, per tant, la darrera illa balear en ser incorporada de forma efectiva al domini cristià, després de la conquesta d’Eivissa i Formentera el 1235.
El Tractat de Capdepera presenta similituds amb un ahd musulmà, però amb els actors canviats. Aquesta eina legal àrab donava nom al tractat de pau i submissió que signaven les comunitats cristianes o jueves conquerides per l’islam. Podien mantenir les seves institucions i governants (sotmesos a l’estat islàmic), les seves propietats, i podien continuar practicant llur religió. A canvi aquestes comunitats havien de pagar uns tributs especials especialment exigents (fins a la meitat de la collita). Era una eina de domini i que afavoria la conversió a l’Islam, que sortia molt a compte fiscalment parlant.
El tractat de Capdepera comença amb les següents paraules (traducció del llatí):
“En nom del Creador.
… Us concedim i acceptem com el nostre senyor natural i propi, Jaume, rei de l’Aragó i del regne de Mallorca, comte de Barcelona i senyor de Montpeller, i els teus hereus que tenen el regne de Mallorca.
I nosaltres, fent-vos homenatges, fidelitat i juraments, ens hem jurat i renunciem a tots els dominis, pactes i fidelitats, i juraments que fins avui hem fet a qualsevol persona.”
I així és com s’escriu la història dels pobles…