Ara llegint
Pel camí del Puig Gros de Sa Comuna de Bunyola

Pel camí del Puig Gros de Sa Comuna de Bunyola

La Comuna de Bunyola és un territori de més de 1.100 quarterades (789 hectàrees) que agrupa les terres comunals –pertanyents a tots els habitants- del terme. Limitada al nord i a l’est per les valls d’Honor i d’Orient, ens ofereix una ampla diversitat en la seva vegetació que abasta des de la garriga, passant pel pinar mesclat amb arboceres i, als llocs més ombrívols, l’alzinar. El seu punt més alt són els Penyals d’Honor (819 metres) però en la seva part superior existeix un conjunt de replans i turons que envolten Cas Garriguer en els que neixen alguns corrents d’aigua que alimenten, entre d’altres, al Torrent de Coanegra. L’explotació de la llenya, la fusta, les pastures… han creat un entorn ple de rotlos de sitja, camins, forns de calç, forns de pa… en una excel·lent mostra dels recursos emprats en l’explotació del medi natural per part dels nostres avantpassats no fa massa temps.

Barrera de Can Fundo. (Foto: Xisco Simón)

L’itinerari és circular amb inici i final al Camí de Ca Na Moragues, al final del Camí dels Cocons. El terreny recorre les terres calcàries de la zona, freqüentment coberts per terra argilosa. Alguns indrets fins i tot presenten clapes de call vermell. En tot moment es va per camí amb indicacions puntuals. El desnivell és de quatre-cents metres. El caps de setmana i festius és molt visitat i trobareu més gent. És senzill i sense complicacions, apte per a tots els públics. Un bon mapa n’ajudarà a resoldre els dubtes que puguin sortir. No hi ha punts de proveïment d’aigua fiables. Recordeu anar amb atenció, alerteu amb els menuts i majors, mesureu les vostres forces i, repetim, consulteu la previsió meteorològica.

Camí de Ca Na Moragues

Podrem iniciar la caminada a un petit replà al costat del torrent que baixa de Sa Coma Gran, just després de la urbanització d’Es Cocons a la que arribarem pel camí dels Cocons que neix una mica més baix del Cementiri de Bunyola.

Les primeres passes les farem pel camí ben asfaltat deixant al costat dret les esbucades restes de Can Sol. Amb una moderada pendent anirem fent metres i al cap de pocs minuts apareixeran fent cap de cantó les cases de Ca Na Moragues. Hem de girar cap a dreta per continuar pel Camí de Cas Bergantet. Deixem a la dreta el Morro de Sant Josep en tant que el camí torna més dolent per morir davant d’unes barreres que anuncien que som a les portes de Cas Bergantet. A la mà esquerra veurem un clar camí que comença a pujar amb un clar i ample traçat entre la garriga i els pins.

Una de les cases al costat del Camí de ca na Moragues, (Foto: Xisco Simón)

Camí del Puig Gros

Som a un típic camí de carboners que va enllaçant rotlos de sitja anant fent revolts ara a un costat ara a l’altra per pujar el coster orientat a migjorn de la Comuna. En alguns sectors trobarem els senyals que les rodes folrades de ferro dels carretons estirats per les cavalleries han deixat en la dura pedra. En un revolt tindrem ocasió per badar davant l’extensió del territori que abasta fins a la Badia de Palma i la Serra de Na Burguesa, amb els edificis de la Seu i el Castell de Bellver perfectament retallats. A mà esquerra apareixeran Ses Covetes de S’Aladern, uns cruis gegantins que s’endinsa en la terra i que ens recorda que la roca aparentment sòlida que trepitgem s’obre moguda per les forces poderoses que modelen la geografia. Després de superar dos revolts el camí s’encamina cap al nord i va guanyant alçada enmig d’un petit bosc d’arboceres. Desemboquem en una pista ampla que supera un pendent en una ziga-zaga que ens col·loca en un ample sender que transita per la part superior de Sa Coma Gran amb vista privilegiades sobre el Puig del Vent al costat de Ponent.

Camí del Puig Gros. (foto: Xisco Simón)

Puig Gros

Els sis-cents cinquanta-vuit metres del Puig Gros ens queden a l’esquerra amagats darrere un espès bosc de pins i una garriga densa. Es tracta de poc més que un monticle ocult per la densa vegetació. Anem caminant damunt una balconada privilegiada sobre el Puig de Sa Figuera i les parets vermelles de la zona coneguda pels escaladors com “Sector Fraguel”. De forma imperceptible anem baixant en tant la pista emprada pels vehicles de motor, es dibuixa a l’altra banda del fondal.

Es Planietjar

Ens atraquem a la part central de Sa Comuna i desemboquem a una cruïlla de camins amb un pou al costat dret. Si tombéssim pel camí que s’obri a la dreta desembocaríem a la Coma d’en Buscante i iniciaríem la baixada. Seguim recte per Es Planietjar, un dels nombrosos replans que conformen aquesta zona. Just al davant tenim la figura arrodonida del Puig de Ses Cristes (676 metres) que ens servirà com a fita. En poc temps ens incorporem a una altra pista que hem de prendre a l’esquerra. El camí inicia una suau baixada i ens atraquem a la part superior de Sa Coma Gran.

Imatge del Planietjar. (Foto: Xisco Simón)

Cas Garriguer

El conjunt de Cas Garriguer està constituït per una construcció per allotjar als guardes i un conjunt de taules i llocs per fer foc (si disposem d’autorització). Un vell pou inutilitzat, fet aprofitant un petit avenc, dona testimoni d’etapes passades. Algunes construccions auxiliars permeten constituir un lloc en el qual els visitants poden descansar una estona i admirar la potència de la natura. Una vegetació d’alzines puntuada amb algun exemplar de pi i plantes aromàtiques.

Lloc d’esbarjo de Cas Garriguer. (Foto: Xisco Sim´n)

Sa Coma Gran

Iniciem el retorn començant a caminar en direcció al sud, seguint el camí que ens dirigeix per avall. Un ample portell ens certificarà al cap de poques passes que som en l’itinerari adequat. En la nostra llengua una coma és un accident geogràfic que conforma una depressió més o menys pregona i planera en terreny de muntanya. Tot aquest territori forma una sort d’embut amb l’ampla boca situada a Cas Garriguer i que es va estrenyent a mesura que perd alçada. Està flanquejada per parets verticals que són més que conegudes pels practicants de l’escalada. Tot el bosc és un espectacle natural dominat per l’alzinar i farcit de restes de l’antiga activitat carbonera i calcinera com ara sitges, barraques, forn, basses… És un lloc interessantíssim des del punt de vista biològic i etnològic. A banda i banda tindrem elements que alleugerin el nostre caminar.

La majestuosa Coma Gran. (Foto: Xisco Simón)

Vall de Can Fundo

El camí s’engorja i veiem com una paret que va de banda tanca Sa Coma Gran per obrir pas a la Vall de Can Jaume Fundo. Una barrera separa els dos territoris. Es tracta d’un terreny que s’obre per llevant enllaçant marges plens de velles oliveres mentre el camí serpenteja pel fons entre algunes construccions com ara la de Can Barragot, Can Brasset i, a la dreta, damunt un penyal, Can Fundo. Pareu atenció a l’ametller que ha crescut aferrat al quer prop de Can Fundo. Un petit hort a l’esquerra en què el pagès lluita per fer una mica d’hortalissa i guarda un conjunt de fruiters és en la primavera un vertader espectacle de colors. Al fons i a l’esquerra, al peu d’uns cingles, es pot endevinar el forat de la Cova del Senyor Guillem.

Sortida de la Vall de Can Fondo. (Foto: Xisco Simón)

Sa Cova i Es Degotis

Sortim de la vall per un portell molt proper a un lledoner. El camí pica amb fort desnivell i fa una corba a l’esquerra fins a superar un portell. Una fesa gegantina separa les penyes conegudes com a S’Estret de Sa Cova. Sota els cingles de la dreta es troba Sa Cova, una casa que aprofita l’endinsada a la roca per bastir una construcció que és la llar d’una família. Pareu atenció i respecteu l’intimidat i el silencia dels seus estadants. Als marges de més baix, un conjunt de corrals i tancats reuneixen a bestiar i aviram. Al costat dret, just sota les penyes, veurem les parets d’un safareig que emmagatzema les aigües recollides d’Es Degotís. Un petit tancat a la dreta ens mostra un rètol que indica que som a S’Hort de Sant Francesc, amb una petita imatge del “Poverello di Assisi” situada en un replà sota una cella de roca.

La vall s’eixampla progressivament i els marges cerquen desesperadament el peu dels cingles per guanyar uns metres de terreny fèrtil a les roques. Falgueres, mates, romaní i esparregueres embelleixen les roques grises.

Bella estampa de Sa Cova. (Foto: Xisco Simón)

Es Paradís i Can Matge

Un portell amb un indicador que ens recorda que les cases de Sa Cova ja estaven documentades al segle XIV ens situa de nou al Camí de So Na Moragues. A la dreta un conjunt de cuidades terres han rebut el nom d’Es Paradís que els seus propietaris han gravat en un delicat i polit portell de fusta d’olivera envellida. Damunt aquests terrenys hi ha el Penyal des Corb que ens acompanyarà fins a les cases de Can Matge i, oh, sorpresa!, el volum de So Na Moragues.

Una estirada per l’asfalt i haurem tancat el recorregut.

Temps aproximat unes 4 hores

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapa Alpina Serra de Tramuntana

GARCÍA PASTOR, J. Rutes Amagades de Mallorca. Nº 45, Sa Comuna de Bunyola (pels cingles

d’Honor)

VALERO, Gaspar. Camins i paisatges, itineraris culturals per l’illa de Mallorca. Volum IV

Article LA VANGUARDIA https://www.lavanguardia.com/natural/20210520/7445454/que-son-banos-bosque-alargan-vida-brl.html

Garriga i pinar típics de Sa Comuna de Bunyola. (Foto: Xisco Simón)

Els boscos de Sa Comuna, una eina terapèutica?

Gairebé tots estarem d’acord en el fet que fer passejades pel bosc millora l’estat de salut de qui els recorre. No es tracta de fer res especial més enllà de, senzillament, caminar, una activitat a l’abast de tothom que està plena de beneficis, físics i psicològics.

Al Japó, a on va néixer aquesta filosofia,  li han donat un nom a aquesta possible utilitat terapèutica. “ShinrinYoku” que traduït vendria a ser “absorbir l’atmosfera del bosc”. Pel que sembla al darrer terç del segle passat, el país del sol naixent va voler incentivar el contacte amb la natura de la seva població urbana (més del 90% del total) per rebaixar l’estrès i l’angoixa associats habitualment a llargues jornades de feina. “Karoshi” és el nom que li donen a la mort produïda per l’excés de treball. El fet que pràcticament dos terços d’aquest país estiguin coberts amb boscos esdevingué un fet decisiu. S’han publicat estudis científics que abunden en la bondat d’aquest mètode. Reducció en la pressió sanguínia i descens en alguns tipus d’accidents cardiovasculars són alguns dels beneficis presentats. Fins i tot aquells que som més escèptics, hem d’admetre que passejar per un bosc no pot fer mal a ningú!

Petit bosc de bolets a Sa Coma Gran. (Foto: Xisco Simón)

En un recent article a La Vanguardia s’afirmava “Un bany de bosc, per definició, és una excel·lent eina per desconnectar de la rutina i els hàbits poc saludables associats al sedentarisme. No és casual que es recorri en silenci, sense més estímuls que els que ofereix el bosc, aplicant tots els sentits als elements naturals que trobem pel camí. La seva pràctica enforteix el sistema immunitari i redueix un bon nombre de mals urbanites: les emocions negatives, els nivells d’ansietat i estrès, la tensió arterial i la incidència d’infarts.”

D’aquí la necessitat urgent de cuidar i fomentar els espais naturals que ens envolten, tal com Sa Comuna de Bunyola i tants d’indrets més del nostre territori.

I és que no hem d’oblidar que allò que és bo per a la salut de l’ésser humà ho és també per al planeta.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt