Per Sant Joan… peres
És ben sabut que dins els pots petits s’hi conserven les grans essències, i aquesta afirmació agafa un especial relleu quan ens referim a la varietat de peres més petita que hi ha a la nostra comunitat que precisament assoleix el seu punt àlgid durant aquests dies, no debades són conegudes com peres de Sant Joan.
Tot i no ser una varietat de pera especialment conreada per a la seva comercialització, sí que és possible trobar-la durant algunes setmanes -que coincideixen amb la fi de la primavera i l’inici de l’estiu- omplint parades de mercats i botigues gaudint d’una popularitat entre els parroquians difícil d’igualar ja que el consum de la pera de Sant Joan compta amb el valor afegit de ser una pera amb un consum força estacionalitzat -la qual cosa la converteix ensems en una fruita molt cobejada-.
Fruita primerenca
Bona part de l’èxit de la pera de Sant Joan resideix en el fet de ser una fruita primerenca; és a dir, és de les primeres fruites estiuenques que fan la seva aparició als mercats just abans de l’esclat esponerós de la plena de fruites de temporada.
Les peres de Sant Joan es caracteritzen per ser petites, còniques, allargades i pel seu color verdós amb matisos marrons -tot i que també n’hi ha de groguenques-. La seva polpa és ferma i consistent -lleugerament àcida però molt gustosa-. Presenten la particularitat de tenir menys aigua que altres varietats de pera, per la qual cosa no són sucoses; tot i que poden aguantar un cert temps sense podrir-se, convé vigilar no deixar-les en llocs calorosos ja que aquest fet incidirà negativament en la seva conservació -de fet es diu popularment que tornen fàcilment “loques”: és a dir marronenques per dedins-.
És la varietat més primerenca de totes les peres i sol florir el mes de març amb el conseqüent perill de gelades que en pot disminuir la producció sovint abundant; fet que facilita que es cullin des de principis de juny fins a la data de Sant Joan -24 de juny- a la qual deuen el seu nom; tant és així que hi ha qui les considera les anunciadores de l’estiu.
D’un arbre vigorós
La perera que fa aquestes peres és un arbre ben vigorós que produeix una gran quantitat de fruits que depenent del costat on els pegui el sol presentaran unes taques de color vermellós.
La perera és un arbre que forma part de la família de les Rosàcies -igual que la pomera o el codonyer- i és originària de la zona mediterrània; pel que fa a la perera de Sant Joan, hi ha qui afirma que el seu origen es troba a Mallorca. Curiosament l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria ja les anomena al seu llibre “Die Balearen” i en destaca el seu sabor i la predilecció que envers ella senten els nadius de Mallorca i Menorca.
Tot i que és un tipus d’arbre ben conegut a casa nostra, no en trobam plantacions extensives ni regulars; més aviat és comú trobar-ne exemplars als horts propers a les possessions, sempre en petites agrupacions.
La perera té preferència per les zones temperades del planeta ja que requereix de temperatures estiuenques càlides per a la maduració dels seus fruits. Sol créixer millor a ple sol tot i que tolera també l’ombra; ara bé, és convenient sembrar-la en zones arrecerades de vent ja que el seu brancam es trenca amb facilitat.
Aquest arbre tolera una gran quantitat de sòls. sempre que siguin moderadament fèrtils i rics en matèria orgànica; malgrat que preferesqui un sòl profund, ben drenat i amb un Ph més aviat bàsic; per la qual cosa es desaconsella sembrar-lo en terrenys excessivament àcids.
Sencera
Cal tenir present el caràcter efímer de les peres de Sant Joan que maduren en gran profussió al començament de l’estiu, però que a diferència d’altres varietats tenen una permanència als mercats força reduïda. Les dimensions de la pera de Sant Joan propicia que s’acostumin a menjar senceres -amb pell inclosa- ja que la seva pell no presenta ni estringència ni amargor significatives.
Per altra banda, el fet de ser un arbre molt prolífic fa que les collites siguin abundants i que s’hagin hagut de cercar sortides gastronòmiques especials per a les peres de Sant Joan; com per exemple, el fet que s’emprin per acompanyar tot tipus d’aguiats -especialment de vedella i porc- on s’hi incorporen senceres i doten a aquests plants d’una dolçor difícilment assolible d’altra manera.
Saludable
Igual que la resta de varietats de pera, la pera de Sant Joan és una fruita el consum de la qual aporta nombrosos beneficis a la salut. En primer lloc, es tracta d’una fruita assaciadora, la qual cosa la converteix en idònia en règims o dietes per aprimar-se; a més, és una fruita amb una acció antiinflamatòria que beneficia especialment a pacients amb malalties agudes o cròniques.
Cal destacar també la capacitat hidratant de la pera, així com l’ajuda que reporta de cara al trànsit intestinal -ajudant força a combatre el restrenyiment-. Finalment, cal tenir present que el consum de pera -sigui o no de Sant Joan- és excel.lent per a les persones amb diabetis tipus II i per als malalts d’hipertensió. Convé recordar també que la fibra soluble de les peres contribueix a absorbir el colesterol perquè pugui ser eliminat de forma natural.
Tots aquests beneficis converteixen el consum de pera en un aliment gairebé miraculós i a una fruita corrent en tota una superfruita a tenir present en tot moment.
Les peres de Sant Joan són -malgrat la seva aparent insignificança- un aliment nostrat que convé tenir present en arribar les primeres calors, no tan sols pels seus beneficis nutricionals sinó per ser una varietat de fruita de temporada que ha aconsegit plantar batalla -ni que sigui durant un mes- a la resta de fruites molt més comercialitzables. Llarga vida a les peres de Sant Joan!