Pomes de les Illes Balears, un tresor per recuperar

L’arribada de la tardor duu aparellada l’aparició a mercats i parades de fruites d’una de les fruites que compta amb més seguidors arreu del planeta, la poma. Tot i que és, sens dubte, la fruita més icònica, aquest coneixement va lligat estretament a només algunes de les milers de varietats que hi ha d’aquest fruit, les varietats que són objecte de cultius intensius i que són omnipresents en les campanyes de consum massiu i globalitzador i que ocupen diàriament els espais publicitaris dels grans mitjans de comunicació.

Aquest fet provoca que algunes varietats d’aquest fruit que eren conegudes tradicionalment a la nostra comunitat, restin allunyades d’aquests circuits comercials i es vegin abocades, si no es duen a terme campanyes adequades, a la seva desaparició o a restar com a peces vivents d’arqueologia gastronòmica quan fins fa només algunes dècades eren ben conegudes a casa nostra.

S’han trobat restes de conreu de pomeres a excavacions arqueològiques neolítiques, i és força conegut que ja els antics egipcis les valoraven òptimament”

El fàcil conreu de la pomera així com la vàlua dels seus fruits -no només a nivell gastronòmic sinó nutritiu i medicinal- ha provocat que àmplies zones agrícoles es dediquin al conreu d’aquest fruit que ja era ben conegut des de la més remota antiguitat. De fet, se n’han trobat restes a excavacions arqueològiques neolítiques, i és força conegut que ja els antics egipcis conreaven i valoraven òptimament aquest conreu.

Ara bé, l’expansió d’aquest conreu ha provocat  que els interessos mercantils hagin propiciat el predomini de certes varietats i que el coneixement actual d’aquest fruit es limiti en molts de casos a una desena de varietats de les milers que existeixen. Tant és així que de totes les varietats de poma les que compten amb més seguidors -i per tant es troben a l’epicentre dels circuits promocionals i mercantils- siguin les següents: pel que fa a la poma vermella, les varietats Red Delicious i Starking -pomes de gran mida, aromàtiques i de polpa sucosa- són les més preuades als mercats; mentre que pel que fa a les varietats groguenques, la varietat Golden Delicious és la que compta amb més promoció; pel que fa referència a la poma verda, la Granny Smith -amb la polpa blanca i sucosa i lleugerament àcida- és la més coneguda; i finalment, pel que afecta a les pomes bicolor, la Royal Gala n’és la gran protagonista.

De mida grossa

L’èxit d’aquestes varietats resideix bàsicament en el fet de ser pomes de mida grossa que presenten un fàcil conreu i una adaptació increïble a gairebé qualsevol tipus de terreny, així com a la seva polpa gustosa, dolça -en la majoria dels casos- i sucosa, sense oblidar un intens aroma i una presència enlluernadora -sovint ajudada per l’aplicació de ceres i altres productes- que les converteixen en les reines de mercats i botigues, a més d’anar acompanyades de fortes campanyes de màrqueting a càrrec de poderoses empreses multinacionals.

Enfront d’aquestes varietats de poma, gairebé hipnòtiques pel que fa al seu aspecte, s’hi situen un seguit de varietats tradicionals de pomera que, tant per l’aspecte dels seus fruits, sovint de mida no tan grossa, com per l’extensió del seu conreu en petites extensions allunyades dels grans circuits comercials, es troben en una situació precària ja que no compten amb la força de les campanyes promocionals que dominen els mercats actuals.

Per aquest motiu, el Jardí Botànic de Sóller (JBS), juntament amb la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació a través del FOGAIBA, ha duit a terme una campanya que sota el lema “Conservació ex situ de varietats locals de fruites i hortalissa” que té com a objectiu donar a conèixer aquestes autèntiques joies vives del nostre patrimoni cultural.

Aquest interessant projecte compta entre els seus principals objectius amb mantenir les col·leccions de varietats locals del JBS. Precisament en aquest apartat s’ha previst reorganitzar la col·lecció de pomeres existent perquè els peus on es varen empeltar -ja fa vint anys- han tornat vells i s’han de canviar; per tant, es farà una reorganització i una empeltada de bell nou.

Les Illes Balears compten amb no menys de 28 varietats autòctones de poma, menys comercials que les que trobam habitualment en els mercats

Un altre dels objectius fonamental d’aquest projecte es troba en el foment, l’ús, elaboració i consum d’aquestes varietats locals, que sumen un total de 28.

A més, el JBS té com a objectiu no tan sols tenir cura d’aquestes varietats, sinó també recopilar tota la informació disponible a nivell cultural que vagi lligada a cada varietat local, incloent-hi des de costums de cultiu a costums d’ús gastronòmic o altres.

Pel que fa a les pomeres locals, el JBS compta amb una àmplia col·lecció de varietats antigues de pomera bàsicament originàries de Mallorca i Menorca.

Les 28 varietats mallorquines són: Bauçana, Blanca d’en Pavona, Bon Jesusa, Camp de sa Mar, Capoll Llarg, Ciriala, Cor Gelat, De la Rosa, Del Ciri, Fadrineta d’Estiu, Ideal, Jardí de’n Perelló, Marinera, Mora, Morro de Llebre, Mostatxa, Nespla, Niala, Rave, Reneta, Roja Binifarda I, Roja Binfarda II, Rossa, Valenciana, Vicari i Xama. Per altra banda, les varietats menorquines són desset: Bon Jesús, Bon Jesús Vermella, D’Alcarà, Del Ciri, D’en Kane, D’en Xec, Dolça de Nadal, Dolça Grossa, Dolça Plana, Dolça retxada, Dolça Tardana, Dolça Vermella, Fogassa, Fontsanta, Santa Catalina, Tio Tolo i Xiconi. A més, hi ha quatre varietats, d’abast balear que són: Capoll Llarg, De Sant Joan Vermella, De Sant Vicenç i Sant Joan.

La poma de Sant Joan

Un exemple d’aquestes varietats és el cas de la poma de Sant Joan -una varietat localitzada  a Eivissa i Mallorca- també coneguda com poma blanca perquè és de mida petita i de color blanquinós (verd clar, més exactament grogós) tot i que a vegades pot tenir una galta vermella. Es tracta d’una varietat molt aromàtica, de gust àcid i primerenca -de fet, per Sant Joan ja se’n poden menjar-; un cop recol·lectades, s’han de guardar una vintena de dies fins que agafen un color més blanquinós i tornen més dolces.

L’encant d’aquestes varietats locals antigues resideix en ser varietats de poma allunyades dels circuits comercials, a vegades no compten amb l’espectacular presència de les varietats més conegudes, però sí que conserven uns gustos i una presència que remeten a uns fruits autèntics i saborosos que formen part del nostre llegat cultural i que es troben en un seriós risc de desaparèixer. Per això, tant el JBS com el FOGAIBA realitzen una tasca de conservació del nostre patrimoni natural impagable ja que no només protegeixen unes varietats de fruita i hortalissa força desconegudes sinó que alhora ajuden a preservar una part de la part més vulnerable de la nostra essència, la que es troba en perill gràcies a un món cada cop més globalitzat.