Possessions de sa Pobla (VI): Sa Llebre
Sa Llebre, juntament en Talapi, són les dues possessions situades al sud del terme municipal de sa Pobla. Ubicada a la carretera que enllaça sa Pobla i Búger, el 1567 apareix documentada com a propietat de Martí Capó «de sa Llebre». La finca es dedicava a vinya, conreu de cereals i ramaderia ovina.
La possessió comptava amb un celler, un molí de sang i un molí d’aigua fariner que aprofitava el cabal del torrent de Massanella. Va pertànyer a la família dels Capó de sa Llebre fins que el segle XIX passà a ser propietat de la família Alemany. Situada en uns terrenys molt humits, la finca es va veure molt afectada pel paludisme. Les vinyes, destruïdes per la fil·loxera varen ser substituïdes per ametllerars a principis del segle XX.
Entre els segles XIX i XX les cases antigues, situades molt a prop del torrent, varen ser abandonades i convertides en sestadors per a la ramaderia ovina. Les cases noves es construïren en un lloc més saludable. Presenten dues ales perpendiculars que s’obrin a la clastra. Una de les ales correspon a la casa dels amos i l’altra a la dels senyors o propietaris. Les dues façanes presenten una disposició simètrica de les finestres als costats dels portals d’arcs rebaixats.
Descripció arquitectònica de les cases
El ‘Catàleg del Patrimoni històric de sa Pobla’ en fa aquesta descripció de les actuals cases de sa Llebre: Les cases d’avui en dia corresponen a una construcció molt unitària en què totes les edificacions annexes d’ús agrari estan integrades en una única edificació en forma de L, amb façanes idèntiques cap a fora i cap endins, recobertes de morter de calç pintat, en un estil arquitectònic característic del segle XVIII, encara que amb una part ampliada posteriorment.
Escenari d’una antiga tradició
pels poblers en general, la possessió sa Llebre té un significat especial pel fet de ser l’escenari o lloc en el qual, cada any, per les festes de Sant Antoni, la jovenalla del poble es desplaçava a peu fins als paratges de l’alqueria a cercar llenya pels foguerons que s’havien d’encendre el dia 16 de gener, revetlla del patró, i molt especialment pel fogueró parroquial que era el primer que s’encenia, a la sortida de les solemnes Completes.
Aquella antiga tradició popular, avui encara es rememora o escenifica amb el que és una festa pels al·lots en edat escolar, que es desplacen fins a sa Llebre, encenen un petit fogueró i fan una torrada, tot animat pels cants de cançons de ximbomba, acompanyats dels seus mestres o monitors.
