Quan sa Pobla fou un poble taurí
Quan estam en plena temporada taurina i s’han tornat a manifestar en contra de la tauromàquia els ‘activistes antitaurins’ demanant la supressió oficial de les corregudes de bous, molts són els poblers una mica entrats en anys que recorden, amb una certa nostàlgia, aquells molts anys en què sa Pobla era eminentment taurina, i no podien faltar mai per les festes de Sant Jaume “es toros”, com un dels plats forts dels actes que conformaven el programa festiu.
Tant era així, que si per una raó o l’altra, algun any, l’Ajuntament de torn havia decidit suprimir, del programa de les festes populars de Sant Jaume, l’esperat festival taurí -digui’s novillada, xarlotada o bufonada- la decepció dels ciutadans era majúscula i les queixes en veu alta no es feien esperar. La gent volia “Toros”, així amb majúscules.
Per falta de documentació que ho acrediti, resulta difícil precisar, com, quan i el perquè es va organitzar el primer festival taurí a la localitat. No obstant això, sí, apareixen referències escrites en arxius i hemeroteques que certifiquen i donen fe de diferents celebracions, durant molts anys, que van de finals del passat segle XIX i fins ja ben entrada la segona meitat del XX.
Si bé no disposam d’una data concreta de quan es va celebrar a sa Pobla la primera cursa de braus l’amic Joan Campaner, immers sempre dins tasques d’investigació sobre la cultura popular local, ens facilita documentació, que acredita que l’any 1878, i no precisament per Sant Jaume, sinó el dia 15 de setembre, no se sap ben bé per quin motiu, es va celebrar una cursa de bous que resultà prou accidentada a causa de la mala qualitat dels animals que s’havien de lidiar, el que va provocar la suspensió de la festa, a més de la confiscació dels braus i la recaptació feta en taquilla. En vista dels fets feren que el consistori es reunís en sessió ordinària el mateix vespre, per prendre les decisions que consten a l’acta municipal i que Alejandro Cuéllar, secretari de l’Ajuntament, ho contava així, redactat amb molta gràcia, al “Boletín de Información Municipal”;
(…) Salió el primer toro del toril. Un toro de desecho, descastado, apático, enclenque. Acudieron los mozos de la cuadrilla, intentando algunas faenas de capa. El pobre animal no quiso enterarse y, escurriendo el bulto, se hizo el desentendido. Insistieron los peones… Pero el resultado fue el mismo. La gente protestó; intervino el “matador”. Pero nada. El bicho permanecía impasible. Le dieron muerte de mala manera.
Otro toque de clarín y aparece el segundo. El resultado fue idéntico: Ni capa, ni banderillas, ni nada. Por lo visto eran, los dos animalitos, primos hermanos y se habían pactado de antemano. Su muerte fue una de las muertes más tristes, más desgraciadas, de cuantas han ocurrido en nuestros improvisados ruedos. La gente gritaba, los toreros se encogían de hombros y nuestro alcalde, dando muestras de su autoridad, hizo circular las órdenes secretas que los incidentes reclamaban.
Si no hay quinto malo, tercero sí lo hay, porque el tercer toro de la tarde fue más apático, anémico y manso que sus antecesores. Aquí el público salió de sus casillas. Los toreros trataron de encogerse de hombros…¡Peor! El escándalo se avecinaba. Las protestas crecían. Algunos objetos fueron arrojados al ruedo. El toro, asustado, arrinconado, contemplaba el desastre con ánimo resignado. Y, naturalmente, ocurrió lo que debió ocurrir: El Sr. Presidente, antes de que el alboroto pasara a mayores, suspendió la corrida.(…)
La segona part de l’article conta, que el mateix vespre es va reunir el consistori en ple, baix la presidència del batle Gabriel Comas Llabrés. El tinent batle, que era el president de la cursa de bous, va exposar els fets ocorreguts a la plaza;
(…)“dando cuenta al vecindario que el Empresario había engañado al público representando toros que ninguna condición tenían para ser lidiados, había dispuesto el decomiso e incautación de los mismos a fin de repartir la carne entre los pobres de la localidad y que el producto de las entradas sería, igualmente distribuido para atenciones benéficas (…)
Seguidament, el tinent batle va fer entrega, pel seu dipòsit, de les següents quantitats de doblers: 702 reials de velló, recaptats en taquilla. 670, procedents de Pedro Andrés Aguiló. 573,50, procedents del mateix empresari de la cursa, i 199 reials de velló de les entrades venudes a Pollença. Pel que fa a la carn a repartir entre els pobres, com que aquests no devien ser gaire i haguera resultat excessiva repartir-la tota, es va acordar vendre el sobrant al públic al preu de dos reials el quilo.
Però la cosa no acabà aquí, doncs;
(…) En estos menesteres estaban nuestros Ediles -reunidos ceremoniosamente en el Salón de sesiones- cuando en una de las puertas del mismo asomó la cabeza de uno de los peones de la cuadrilla. Estaba pálido, desencajado. Pidió permiso para entrar. Y el alcalde se lo concedió, preguntándole qué es lo que quería. El hombre, en voz baja, afónico, con gran vergüenza, expuso, tras laboriosos rodeos, que tanto él como sus compañeros de cuadrilla, eran personas modestas; tan modestas que se hallaban sin recursos suficientes para regresar a Palma y que, en vista del desastre económico que había sufrido su Empresario, solicitaba un donativo (…) los concejales se mostraron magnánimos y sin más entregaron al pobre hombre cuatro duros para que pudiera, junto con sus compañeros, regresar a su casa (…)
Acabada la sessió plenària, el batle no degué quedar molt tranquil -segueix contant Cuéllar-, ja que va pensar que l’empresari, una vegada calmats els ànims, protestaria contra la confiscació dels bous i dels doblers recaptats. Per això es va posar en contacte amb ell per tal que firmés un document renunciant als seus drets que, resignadament rendit, va signar el tal Lluís Ballester Pizá, que era el nom del referit empresari .El mateix vespre, 53 pobres rebien de mans dels mateixos regidors la carn dels bous descastats.
Quan pareixia que tot ja estava resolt, es va obrir un altre episodi a la història d’aquella accidentada cursa. Pasaren uns dies i Ballester va recapacitar i va dirigir una instància al governador civil, per desdir-se del que havia firmat davant el batle. El governador, però, va denegar la petició a l’empresari taurí i així ho comunicà al batle de sa Pobla, al mateix temps que també li comunicava que accedia, “a la súplica de la Corporación por la cual se le había interesado permiso para destinar los fondos incautados a las obras de reparación del cementerio”
En virtud de tal autorizació, gubernamental, l’Ajuntament, en la sessió celebrada el dia 13 d’octubre del mateix any, va acordà que, “dicho dinero como primera inversión se manden construir unas barreras de hierro para el portal de entrada del cementerio mientras que su coste no exceda de ochenta duros.”
Mireu per on i com, una accidentada corrida de toros, celebrada aquell 15 de setembre de 1878, no se sap per quin motiu, es va esdevenir amb una corrida de beneficència, tant pel fet de repartir la carn dels bous amansats entre els pobres del poble, com per poder posar unes noves barreres al portal d’entrada del cementeri.
Poc variaven els actes programats per les festes de Sant Jaume de cinc anys després, d’aquell primer programa manuscrit. El 1902; toros amb braus de la ramaderia de Son Sant Martí, música i focs artificials, el dissabte del sant dia 24. Cursa d’homes i cavalls en es Cós el dia 25, balls populars el capvespre, i enllumenat i balls el vespre. I el dia 26, Santa Anna, curses en es Cós el matí, balls populars els capvespres, i enllumenat i balls el vespre, a la Plaça.
Quan parlem d’enllumenat, cal recordar que a aquells anys encara no havia arribat l’enllumenat elèctric al nostre poble, que es va estrenar, precisament, per les festes de Sant Jaume de 1912. Per tant, l’enllumenat de la plaça i alguns carrers de la població era de gas acetilè.
A final de la primera dècada del segle XX, observam com les festes s’anuncien com “Fiestas Populares con motivo de la festividad de l’Apostol San Jaime”, però mai com a festes patronals, a accepta alguns anys, tal vegada per errada o desconeixement de la comissió de festes de torn, ja que Sant Jaume no és ni ha estat mai el patró de sa Pobla. Com a Patrona els poblers tenen Santa Margalida i com a Patró i titular de la parròquia, San Antoni.
L’any 1910, les festes començaren el dia 23 de juliol amb una cursa de bous a càrrec de la “Cuadrilla que dirige Jaime Clar (a) Moreno, previo permiso de la Autoridad Superior.”
Se lidiarán y serán muertos a estoque tres novillos en la pintoresca plaza que solo para este efecto se construye en el Campo. Es gratis para todos los espectadores y solo se permitirá la permanencia en los carros o palcos propios de particulares con el consentimiento de sus dueños, quedando, por tanto, prohibida la estancia debajo de los palcos, en el espacio comprendido desde los carros a la valla, y en el redondel. Amenizará la función la banda de Música.”
En “Una visió retrospectiva d’unes Festes de Sant Jaume”, un interessant article escrit pel metge i historiador Bartomeu Siquier Serra “Mestrés”, publicat en el programa de festes de l’any 1970 i en el primer paràgraf que fa referència als toros, diu: “Plat fort de les festes de Sant Jaume era la paròdia de la correguda de toros, en la qual a més pretenia ser la part més seriosa sempre apareixia la bufonada a càrrec del director de lluita i una quadrilla d’aficionats del poble.” I anomena a “Charlot Marí” i el pobler “Paquito Nador”, com a personatges destacats de l’espectacle taurí local.
Continua contant Siquier, que “La plaça de toros s’instal·lava cada any en descampats dels afores del poble, com podien ser els terrenys coneguts per “sa tanca den Verdera”, sobre els quals s’aixeca l’actual escola Graduada, el camp de futbol “sa Fortalesa”, el “molí de Can Curt”, la plaça del Mercat i en els últims anys, en un solar encara existent del carrer Sant Antoni. La seva construcció consistia a col·locar unes fileres de taulons superposats -els que s’usaven per a les bastides en les obres de construcció- de forma circular, que en el seu interior albergaven els corresponents burladors. Circumdaven el clos, un nombre suficient de carros, entrellaçats entre si que constituïen les “llotges” sobre els quals es col·locava la gent, familiars i amics de l’amo de cada carro.”
Ja més recentment, darrere de la filera carros, es col·locaven camions, constituint una segona tribuna més elevada, com s’observa a la fotografia. A cada costat de la plaça, s’instal·lava una llotja per a autoritats i president de la correguda, i un altre per a la banda de música, que interpretava els preceptius i animosos “pasdobles”. Els “xiqueros”, igualment construïts amb taulons, s’instal·laven sota una de les esmentades llotges. Els últims espectacles taurins, entre els anys 1971 i 1989, van tenir com a escenari una plaça portàtil, llogada a la mateixa empresa organitzadora de l’esdeveniment. Però, aquells “toros”, ja no tenien el mateix encant, havien perdut aquell follet que tant va il·lusionar antany.
Cada any, cada correguda, protagonitzava anècdotes curioses que eren motiu de suculents comentaris entre els veïns del poble. Tirant d’hemeroteca local, en la crònica del 24 de juliol de 1909 que apareix en la revista Sa Marjal podem llegir que, “seguint costum d’altres anys, a la tarda es toregen dos toros i una vaquilla en la plaça de toros formada de carros, a la qual assisteix tot el poble” i afegeix que “l’alcalde “Corró”, pel seu compte regala la vaquilla, que val 200 pessetes, als pobres i tal acte de generositat és molt lloat per tot el món”.
Tretze anys més tard, el 24 de juliol de 1922, la mateixa revista compta: “Avui a les cinc de la tarda hi ha una correguda de toros de Son Sant Martí; un d’aquests agafa a un tal Tortillo i li colpeja i ho calciga, trencant-li una costella, produint-li algunes nafres. Assisteix una gran gentada de La Pobla i també d’altres pobles, als quals crida molt l’atenció veure com molts i moltes porten una ampolla de seca (cassalla) i de tant en tant xarumban. Encara haurien pogut estar altres deu anys a fer un espectacle tan bàrbar!”. Com sempre, l’autor de la crònica, el vicari Parera, aprofita per a arremetre contra qualsevol dels costums que se surten de la seva ideologia ultraconservadora.
Pel que es desprèn de la informació apareguda en la publicació local El Terruño, en la seva edició d’agost de 1929, durant alguns anys no es va oferir, per les festes de Sant Jaume, el tradicional festival taurí, que va ser substituït per les carreres de cavalls, espectacle que també comptava amb nombrosos i enfervorits aficionats. Segons la crònica, convertits els terrenys del que havia estat cèlebre hipòdrom de Son Ferragut, en finca de regadiu, “es va perdre la possibilitat de celebrar un número hípic i va ressorgir la becerrada que abans se celebrava”. Per a aquella correguda, compte la crònica, que l’Ajuntament va abocar tot l’esforç possible, comprant “tres vedells de la ramaderia Arribas Hermanos d’El Escorial, amb divisa habitada i blanca. D’espases va contractar a Gabriel Rotger ‘Barguero’, de Barcelona i Gabriel Pericás ‘Marí’. De banderillers Chatet de Barcelona, Chico de la Plaça, Finito, Bernardo Mas i Antonio Martínez.” L’espectacle va reunir en el cos taurí a unes cinc mil persones, entre poblers i gent arribada d’altres pobles en camions i carruatges.
Tornant als programes de les festes de Sant Jaume, l’últim espectacle taurí que apareix anunciat va ser el que es va celebrar el 24 de juliol de 1989, publicat així, ja en català: “Als 18 hores, espectacle còmic-taurí a la plaça de toros instal·lada al carrer Sant Antoni”.
A part dels espectacles taurins, organitzats per l’Ajuntament, un grup d’amics autodenominats “els Closques”, a la fi dels 70, van organitzar la seva pròpia “correguda”, instal·lant el cos a la Plaça del Mercat. Una festa de la qual es va parlar llargament en tot el poble, pel fet que se’ls escapés el toro, quan el descarregaven del camió per a dipositar-lo en el “chiquero”. L’animal, desorientat, va emprendre la seva fugida cap a l’Albufera, perseguit pels organitzadors de la festa i diversos números de la Guàrdia Civil, fins que van aconseguir capturar-lo.
L’últim festival taurí que es va celebrar a sa Pobla va tenir lloc l’estiu de 1984, en el marc de la fastuosa “Festa Pagesa”, organitzada per la Cooperativa Agrícola Poblense (CAP). La plaça es va instal·lar a l’esplanada de la cooperativa i van ser bregats “tres bells i braus jònecs” pels destres Sancho Dávila, Javier Arauz i Curro Vázquez i en finalitzar la part seriosa, es va amollar una vedella “…perquè tot aquell que sentís en les seves venes l’art de Cuchares pogués participar amb el capot i amb la crossa…”. Entre ells, va saltar al rodo, vestit de llums i saludant elegantment des del centre de la plaça, el llavors gerent de l’entitat agrícola, Francesc Berga, que va ser fortament ovacionat.
La veritat és que durant anys, a sa pobla eren molts els bons aficionats als toros, que acudien, amb freqüència, als bons espectacles que s’oferien en el Coliseu Balear de Palma i en altres places de l’illa, a més d’alguna fira de la península.
Foto Plaza de toros: Arxiu Joan Llabrés
Foto Paco Berga: Miquel Crespí