Quan s’Albufera era un gran focus d’infeccions

En temps remots, des de segles enrere, fins a finals de l’XIX i principis de l’XX, els habitants de les poblacions circumdants a la gran Albufera de Mallorca: Alcúdia, Sa Pobla i Muro, van ser víctimes de greus infeccions propagades per una varietat d’insectes pobladors d’aquelles aigües pantanoses assentades en uns terrenys inhòspits.

L’eminent metge i escriptor Joan Torres Gost (sa Pobla 1900-Madrid 1979), en el seu llibre novel·lat, “La saga de l’aigua”, editat per l’Ajuntament de Sa Pobla l’any 1977, parlant de l’estat sanitari de Sa Pobla, en aquelles centúries, escriu: “corria llavors la veu que Sa Pobla era una vila de males sanitats. Abundaven les tercianes, sobretot a l’estiu: les farmàcies preparaven cada dia centenars de caixets (càpsules) de quinina, únic remei del mal conegut en aquells temps.

Però ja és cosa sabuda: tercianes i quartanes, no fan tocar campanes -volent dir que no eren malalties letals, que no solien causar la mort- Malaltia més greu era de les febres que requerien la cura de tota la família que compartia casa, l’ajuda desinteressada de la monja que socorria a la mestressa de casa, per assistir als malalts difícils de curar. Morien molts malalts afectats de “ses Febres” i abundaven les famílies que guardaven mals records de tal malaltia “

Però, a més de les tercianes i les febres, el doctor Torres Gost assenyala que “guanyava a malignitat fortament contagiosa, que obligava a prendre precaucions, alguna de tan refinada com penjar a la porta de la casa un cartell escrit amb grans caràcters que anunciava : ‘Hi ha diftèria o garrotillo’, que avisava els vianants o visitants que en aquell domicili hi havia un malalt. Els vianants que forçosament havien de passar per allà, ho feien acostats a la paret de davant, de pressa i sense respirar. “

Afegeix Torres Gost, que igualment abundaven els tísics, els nens amb xarampió o escarlatina, i atacats de paràsits, i diu que era freqüent veure, assegut al portal, a un nen amb el cap reclinat sobre la falda de la seva àvia, que pentinava pacientment el seu cabell, matant-li els polls. I sentencia que “la poca higiene causava moltes malalties.”

En no massa paraules, però amb les justes i concises, dibuixa Torres Gost el lamentable estat de salut que envoltava als habitants d’aquella vila pobre, però treballadora i esforçada, lliurada a guanyar-li a l’Albufera uns terrenys que, amb el temps, es tornarien a productives marjals.

En un altre capítol del seu llibre,  el doctor Torres Gost, ens trasllada als anys de fam que patien els habitants de sa Pobla de Huialfàs i de la manca d’aigua potable apta per a l’alimentació humana i de la ramaderia. Aigua que anaven a buscar, els poblers, amb els seus carros a un pou situat a la sortida de la vila de Petra, que durant anys va ser conegut com el pou dels poblers. Recorrien a una població de salubritat, creient que així s’allunyaven les tercianes i altres malalties infeccioses produïdes per la proximitat de l’Albufera.

Cal recordar, que, segons l’historiador Joan Binimelis, l’any 1505 hi havia al terme de sa Pobla quaranta pous-tres horts de regadiu. Escassejava l’aigua i faltaven els aliments bàsics per a aquell miler d’habitants que aleshores comptabilitzava la vila. No es resolia el problema de l’aigua, ni el del manteniment alimentari de la població que anava en augment d’any en any.

Les aigües estancades de l’Albufera criaven mosquits i altres insectes, transmissors de les tercianes i altres malalties contagioses. Els habitants, bevien aigua quan aquestes fermentaven, creient que perquè bullien espontàniament eren millors i més sanes, quan aquella ingestió ocasionava febres diverses, tifoides, paratifus i disenteries, que ocasionaven un considerable nombre de defuncions cada any. I sentencia Torres Gost que “així van viure segles amb costums i formes de viure perjudicials, però de fet intocables per la ignorància.”

Altres estudis

Diversos van ser els estudis realitzats, en el passats segles, per diversos experts en la malaltia de la malària i les seves conseqüències, que cada any patien els habitants dels pobles limítrofs amb l’Albufera, sobretot a l’estiu. Per la seva concisió en el relat, transcrivim un fragment del comentari de l’any 1855 per Fernando Weyler i Laviña, metge militar, en el seu treball titulat Topografia físic- mèdica de les Illes Balears, un tractat sobre la influència dels llocs en les malalties, en què fa abundants referències a l’Albufera de Mallorca.

Deia Fernando Weyler: “Tres són els pobles limítrofs del pantà de l’Albufera, l’extensió arriba a unes cinc llegües; Alcúdia, Muro i Sa Pobla. Segons les notícies comunicades per professors que hi tenen certa pràctica mèdica, i pel que jo mateix he observat, es pateixen en ells les intermitents palustres bé manifestes, incloses les pernicioses, les que anualment causen algunes defuncions. El seu patiment és proverbial a l’illa … Això pel que respecta als llocs pantanosos, perquè a la resta de l’illa, les intermitents són tan abundants, que el sulfat de quinina es ven fins a les tavernes, i es pren sense ordre mèdic. (…)

Aquestes febres que ataquen des dels nens de pit, fins als ancians de tots dos sexes, es deixen veure per juliol, augmenten des d’agost a setembre, començant a esvair-se  a finals d’octubre i desapareixen gairebé per novembre … No s’estranyarà, doncs, veure al costat dels pantans aquests homes de rostres pàl·lids, de ventre voluminós, indolents i indiferents a tot moviment, així de el cos com de l’ànima: races degenerades, i de les que tenim un transsumpte en diversos habitants de la Pobla, Muro i Alcúdia.

El paludisme o malària

Segons definició metge-acadèmica, el paludisme o malària és “una malaltia provocada per un protozou del gènere Plasmodium, conegut com hematozooari de Laveran en honor a Alfonse Laveran (l845-1922) metge francès premi Nobel de medicina el 1907, qui va descobrir el cicle de reproducció. “

El protozou s’introdueix en el cos de les persones per la picada del mosquit del gènere Anopheles, el qual constitueix l’hoste. Un cop dins de el cos humà, es produeixen per divisions progressives i s’alimenta d’hemoglobina de la sang, destruint els glòbuls vermells.

El paludisme es caracteritza per provocar en la persona malalta un cicle de febres intermitents. Els malalts solen presentar anèmia i un color groguenc de la pell, causat per la pèrdua d’hemoglobina.

Fins a principis de segle XX va ser una malaltia molt comuna a tot Mallorca, a causa de l’abundància d’aigües estancades. Com queda dit, els pobles limítrofs amb l’Albufera; Alcúdia, sa Pobla i Muro, es van veure especialment afectats. Encara, el cultiu de l’arròs, afegia un hàbitat òptim per a l’esmentat mosquit Anopheles.

Amb la magna obra de canalització de les aigües, dessecació parcial i atac biològic de l’Albufera, duta a terme pels anglesos, va començar l’erradicació d’aquella endèmia tan temuda com era el paludisme, que durant segles va assotar als habitants dels pobles limítrofs amb la zona humida.