Recordant el cultiu de vinya de Sa Pobla
Amb l’arribada de la primavera, la vinya desperta de l’estat de repòs i comença a desprendre saba, i amb l’augment de la temperatura, el metabolisme de la planta es revifa i comença a créixer i a mostrar els borrons dels quals sortiran les sarments amb fulles. Arriba l’època de la floració i a desenvolupar-se el gra de raïm.
Temps –¿perquè no?- per recordar quan la vinya fou un cultiu important a les marjals pobleres, com també ho fou la producció de vi als distints cellers de sa Pobla.
Fent una ullada cap enrere sabem que a sa Pobla, en el segle XIX, la vinya va ser un dels cultius més importants dins les seves marjals, arribant a ocupar una extensió de 360 hectàrees, l’any 1880 y a xifrar-se la producció de vi en 79.944 litres.
Un documentat estudi de Pere Antoni Mateu Caldés, publicat a les “V Jornades d’Estudis Locals sa Pobla” (Ajuntament de sa Pobla 2018) aporta dades suficients per apropar-nos a la importància que el conreu de la vinya va tenir durant molts d’anys pels poblers, fins a la seva lenta desaparició a partir de 1891, a causa de l’arribada de la fil·loxera als vinyals mallorquins, i també debut a la poca rendibilitat de la seva producció. L’extensió del conreu dedicat a la vinya a sa Pobla, va passar de les 83 hectàrees l’any 1818, a 142 hes. El 1860, i 184 hes. El 1875. L’any 1879, sa Pobla va produir 1.500 quartins de vi, equivalents a uns 40 mil litres, mentre que l’any 1880, la producció va ser 2.000 quartons, o sia 53.340 litres.
Com a referència, respecte a l’evolució de l’extensió de terreny destinat al cultiu de vinyal, es pot dir que l’any 1880, es conrearen 360 hectàrees, el 1883, 574 hes. El 1891, 894,84 hes i l’any 1904, 541 hes.
Segons les diverses fonts consultades per Mateu en el seu estudi, “A Mallorca les vinyes s’enquadraven en tres grups: Els pobles del peu de la Serra de Tramuntana, amb Banyalbufar al davant i la zona del Llevant –Felanitx, Porreres i Manacor-mentre que les vinyes de sa Pobla quedaven incloses en el grup integrat per Santa Maria, Binissalem i Inca”.
Pel que fa a l’extensió de vinya conreada l’any 1860 –un total de 105,1 hectàrees- suposa el 4,39 % del total del terreny de conreu del terme de sa Pobla, per darrere de l’extensió destinada a cereals, llegums, figueral i olivar, i situat per davant del conreu d’ametlla i de garrofes.
L’Arxiduc Lluís Salvador, en seu Die Balearen(1880) comenta que el sòl productiu de sa Pobla era de 5.141 hectàrees, de les quals 1.995,66 no estaven productives. Pel que respecta a la vinya, apunta que hi havia 143,13 hectàrees sembrades, amb una producció de vi de 79.944 litres. Unes dades que contradiuen les facilitades per altres fonts consultades.
Entre les més grans possessions del terme de sa Pobla, que conreaven vinya i tenien el seu propi celler al poble, podem citar Son Ferragut, Sa Llebre, Talapi i Son Cladera.
La baixa rendibilitat del conreu de vinya, afegida dels grans perjudicis soferts a causa de la fil·loxera, i també, de la política aranzelària aplicada pel govern de França, foren les causes perquè s’anés abandonant el conreu de la vinya a les terres pobleres i d’altres municipis productors de Mallorca.
Durant la primera dècada del segle XX, el sector agrari de sa Pobla va experimentar una gran transformació. El pagès pobler s’entesta i es bolca amb totes les seves forces en la tasca de convertir les terres de secà en terres de reguiu. Procedeix a esbancar els terrenys àrids, a la construcció de pous a la recerca d’aigua i a incorporar altres cultius, com el cànem, el lli, mongetes i patates, entre altres.
Com totes les feines del camp d’aquella època, la de la verema tenia la seva pròpia tonada, que dia així:
Noltros venim de vermar
De sa vinya de Can Planes
Mos han donat arengades
Mesclades amb bacallà.