Sa Dragonera, l’illa dels Fars

L’illa de Sa Dragonera és una de les joies del nostre territori. Situada a poc més de mitja milla de Sant Elm, les seves més de 350 quarterades, distribuïdes en 3,2 kilòmetres de longitud i 500 metres d’amplada, s’integren des de 1995 en un Parc Natural juntament amb els illots Es Pantaleu i Sa Mitjana. A més de la seva bellesa indescriptible i l’abundància de flora i fauna endèmiques, és un monument viu als pioners que varen lluitar per la seva preservació, conservació i posta a disposició de la nostra societat. La invasió pacifica i reivindicativa de l’any 1982 va suposar un punt de no retorn en la consciència ecològica de la societat. Poques vegades ha estat tan encertada l’afirmació de Winston Churchill que “Mai tants degueren tant a tan poca gent”.

Sant Elm

Aquesta localitat, integrada en el municipi d’Andratx, serà el punt a on agafarem la barca que ens permetrà fer la travessia marítima de deu minuts fins a Sa Dragonera. A poc més de cent metres de la costa, a l’esquerra de la nostra travessia, veurem l’illot Es Pantaleu. Aquest illot de 28 metres d’alçada i unes quatre quarterades d’extensió s’integra dins el Parc Natural. Segons el que conten les cròniques va ser el primer lloc a on el rei Jaume I, el conqueridor, va posar peu a l’inici de la conquesta de Mallorca el 1229. La llegenda afirma que la primera missa va celebrar-se a aquest petit bocí de terra entre el 7 i el 8 de setembre de 1229, en acció de gràcies per l’èxit de la travessia, dificultada per unes fortes turmentes. Al costat dret, també relativament prop de la costa, l’illot de Sa Mitjana s’alça per damunt la mar. La figura del drac que, segons afirmen alguns, li dona nom la podem veure retallada amb un perfil poderós mentre ens apropem a l’illa.

Cala Lladó

El petit port que ens permet desembarcar s’amaga darrere una punta rocosa. Unes cases que acullen les instal·lacions del Parc i un petit museu, ens rebran i guiaran els nostres primers passos per dirigir-nos a un punt a on un camí en permet anar tot dret, a la dreta o a l’esquerra. Dels quatre recorreguts disponibles farem tres; el Far Vell de Na Pòpia, Sa Miranda i Es Far de Tramuntana.

Far Vell de Na Pòpia

Iniciarem el camí cap a l’esquerra en direcció al Far de Llebeig, l’únic que no visitarem avui. El sender va guanyant alçada i ens permet gaudir d’una vista sobre la petita cala i el portet a on hem arribat des d’amunt de Ses Llises. Al cap d’uns 400 metres, just després d’un marcat gir cap a l’esquerra, hi ha un camí a la dreta que hem d’agafar per començar a internar-nos en el Comellar del Coll Roig, el nostre proper objectiu.

Mirador del Coll Roig

A poc més de cent metres superarem un ample portell que ens dona accés a un conjunt de camps de conreu ordenats en amples marjades que va enllacant el camí fent un recorregut pel seu exterior i amples llaçades. Una petita construcció recentment restaurada oferia aixopluc i descans als treballadors que en la dècada dels anys quaranta del segle XX varen establir aquestes terres una vegada comprada l’illa per Joan Flexes, famós contrabandista. En poc més de quinze minuts arribarem al mirador, una balconada sobre Es Cingle de Na Joana i la mar. Si girem el cap cal a la dreta podrem identificar un conjunt de roques vermelles que identifiquen Es Coll Roig.

Sa Volta Llarga

Ara s’inicia el tram de camí construït el 1850 per presos comuns per construir el Far de Na Pòpia sobre les restes d’una torre de vigilància i senyals datada el 1580. Tres mesos diuen que els hi va costar a aquells pobres presoners construir-ho, amb un desnivell perfectament calculat per tal que les bísties poguessin pujar els barrils d’oli d’oliva refinat que es feia servir com a combustible de la llanterna. El bisbe de Mallorca va contribuir de forma decisiva a les obres, dispensant als treballadors de l’obligació del descans i missa dominical per tal d’enllestir com més aviat millor les obres. El trajecte s’estira per catorze voltes guanyant metres de forma progressiva. La vista sobre Sant Elm i la rodalia va guanyant definició i detall. Per més de cinc-cents metres el camí s’allarga cap a Llebeig fins sense gairebé ni una ombra, just amb l’accident del comellar del Torrent dels Garrots com a detall orogràfic.

Ses Catorze voltes

Sense adonar-nos som a la vertical del Far. Ara el camí s’encabrita i pica per amunt amb rotunditat per espai de, novament, catorze giravoltes en un camí que s’ha esbaldregat en alguns punts i ens exigeix una dosi d’esforç amb el premi del paisatge de tot el sud de Mallorca que s’obre als nostres ulls. Les escales i els cantons a escaire del qual queda del Far ens rebran amb la fresca brisa que ve dels cingles del costat.

Na Pòpia

Primer parlarem de l’origen d’aquest topònim. Es tracta d’una deformació d’una metàfora referida al pit femení emprada abans de l’edat mitjana. Sa Pòpia, nom d’aquest punt més elevat de Sa Dragonera, es relaciona amb la paraula popa o mamella, provinents de l’occità o l’italià. Fins a la construcció del far inaugurat el 20 de marc de 1852 aquest lloc estava ocupat per una torre de senyals que formava part del sistema erigit entre els segles XVI i XVII per defensar les costes dels atacs de corsaris, pirates i nacions enemigues. L’estat actual de far és ruïnós per la manca de manteniment d’ençà que el 1910 fos desmantellat. La torre en què s’elevava la llanterna que emetia llum cada dos minuts, està en un estat calamitós per l’impacte de llamps. Des d’aquest punt es pot veure clarament la costa nord d’Eivissa situades a una mica més de 80 kilòmetres i, segons una llegenda contada pels antics faroners, els llums del Far de les Illes Columbretes. Al costat posterior i protegit amb una barrera de fusta, hi ha una balconada esfereïdora que s’obre a una caiguda de 352 metres. Tota la instal·lació estava pensada per ser atesa per tres faroners; uns s’ocupava del llum i el manteniment, l’altre del proveïment de queviures i el tercer descansava. Era un dels destins més dur i aïllats que els hi podia caure a aquests esforçats funcionaris públics. La seva situació va ser la causa de la seva desaparició. L’alçada feia que habitualment la seva llum fos esmorteïda si no bloquejada per boires i núvols baixos, el que va impulsar la creació dels Far de Llebeig i de Tramuntana, ubicats a cada extrem de l’illa i sense aquests problemes de visibilitat.

Na Miranda

Desfarem camí admirant tota la costa en què la vista s’allarga de l’urbanitzat Cap de Sa Mola, veïnat del Port d’Andratx, fins al Morro del Fabioler, una mica més enllà de La Trapa. Si la calor ho recomana, podem fer una aturada a l’ombra del canyís de la modesta construcció del Comellar del Coll Roig que hem admirat en la pujada. Arribats als voltants del Portet de Cala Lladó, tirem pel dret en direcció a Sa Miranda. El camí passa pel damunt d’un pontet damunt Es Torrent de Sa Cova deixant al costat esquerre una curiosa construcció que albergava els galliners dels estadants. Un gir a la dreta ens permet gaudir d’una vista sobre un campet d’oliveres joves arrenglerades i curosament dispostes amb el port i Na Pòpia destacant al paisatge. Un túnel obert sota els pins ens portarà fins a Sa Miranda, un observatori privilegiat que s’obre al canal que ens separa de l’illa gran.

Collet de Tramuntana

La pista continua fent una volta per passar al costat d’una torre elegantment construïda i que, pel que sembla, va ser emprada com a colomer. El camí desapareix per donar pas a un tirany que, una vegada superats uns esglaons rocosos, ens situa en la pista que desemboca al Collet de Tramuntana. A la dreta tenim La Punta dels Calafats, un conjunt d’illots que marquen el costat oest del Freu, que és com s’anomena el braç de mar que ens separa de la costa de Mallorca i que, en el punt més estret, just supera els sis-cents metres.

El camí continua ara en suau baixada mentre l’ombra dels pins torna esquiva i la figura de la Torre de Cala En Basset es retallà contra els contraforts rocosos de les terres adjacents a La Trapa. Damunt Cala En Regau hi ha un petit mirador amb una balconada sobre la costa de Ponent. Pocs metres més enllà un element metàl·lic encastat en el terra ens anuncia que som al Meridià de París. En poques paraules, si seguissin en direcció nord uns mil kilòmetres, podríem menjar baguetes i mantega en lloc de pa pagès i oli d’oliva! El camí inicia una suau baixada, gairebé imperceptible, fins que subtilment apareix la part superior de la llanterna del Far de Tramuntana.

Far de Tramuntana

Construït l’any 1910 en l’actualitat la casa del faroner, fora d’ús, és un petit museu sobre la història marítima de Sa Dragonera només obert si s’ha demanat abans als guardes del Parc. Des d’aquest extrem tenim una visió esplèndida sobre tota la Vall de Sant Josep a on es localitza l’antic monestir de La Trapa, sota les carenes dels Puntals de La Trapa. És un lloc excel·lent per aprofitar l’ombra i la protecció de les massives parets per descansar, reposar i admirar el paisatge. El far està edificat a l’extrem, pràcticament sobre les penyes segades que es precipiten sobre la mar i això ens ofereix una vista privilegiada que s’allarga fins a la petita península de Sa Foradada, trenta kilòmetres més al nord.

Font de Sa Cova o des Moro

Desfem camí tira a tira, admirant el paisatge i aprofitant la nova perspectiva. En arribar al Collet de Tramuntana, seguirem pel camí que no hem pres per venir i començarem un suau descens que ens anirà descobrir les aigües del Mollet de Cala Lladó i la figura imponent de Na Pòpia. En el darrer revolt abans d’arribar a la cruïlla de camins hi ha un sender bloquejat que tira cap a la dreta. És la pista que porta a Font de Sa Cova o des Moro seguint el curs del Torrent de Sa Cova. És sens dubte un dels elements geogràfics més destacables de l’illa de Sa Dragonera. Un avenc humanitzat amb un petit llac d’aigua dolça al seu fons. Diverses evidències arqueològiques demostren que la cavitat era ben coneguda pels navegants des de temps molt remots, ja que la seva utilització per al proveïment d’aigua està prou documentada per la presència de ceràmica clàssica anterior al segle IV aC. Actualment està tancat el seu accés per acumular en el seu fons quantitats significatives de Diòxid de Carboni. És l’únic punt de proveïment d’aigua potable estable de tota l’illa.

Una interessant hipòtesi sobre el topònim de Sa Dragonera

Fins fa poc es creia que el nom de Sa Dragonera venia bé de la seva forma que recordava la d’un drac allargar sobre la mar, bé de l’abundància de dragons que surten, literalment, de davall les pedres. Pot ser la cosa és una mica més divertida.

A l’any 2010 els germans Ginés varen publicar un article que presentava una alternativa molt interessant. Segons la hipòtesi que es desenvolupa al llarg d’aquest treball, el topònim Dragonera està directament vinculat a l’existència de la Cova de sa Font; de manera que és en realitat la cova la que dona nom a l’illa. Les dues principals proves en què es fonamenta aquesta hipòtesi són: l’abundància d’hidrònims similars a Dragonera al voltant del Mediterrani occidental (més de 40 repartits entre França, Itàlia, Sardenya, Sicília), així com la utilització de la paraula tracones en el llatí medieval amb un significat molt pròxim a conductes subterranis. Per consegüent, seria l’existència a l’illa d’una valuosa traconaria, que permetia l’aprovisionament d’aigua dolça als vaixells, l’autèntic origen del topònim Dragonera.

Temps aproximat entre 5 i 5 hores i mitja a ritme moderat

Referències

Mapa General de Mallorca Mascaro-Pasarius

Mapa Alpina Tramuntana Nord I

Diccionari Alcover-Moll

Web www.toponimiamallorca.net

Revista Endins, número 34, any 2010

Indicacions per als visitants

– No hi ha aigua en tot el recorregut! Assegurau-vos de portar a bastament.

– Centre de recepció és Lledó, illa de sa Dragonera. Telèfon 971 180632. Horari: de 10 a 17 h des de l’1 d’abril fins al 30 de setembre i de 10 a 15 h la resta de l’any. (www.conselldemallorca.net/dragonera)

– Es pot reservar la barca per fer el passatge a Creuers Margarita

Telèfon:: 639 617 545 / 629 606 614