Les flaires del Tomir*

Els clàssics grecs esperaven que la saviesa havia de venir del nord, dels hiperboris. Tal vegada, per això, i en un altre plànol cultural i emocional, sempre he trobat en l’aparent rusticitat, duresa, feixugor pàtria de la Serra de Tramuntana, paratges, caus, d’una saviesa que, modernament, amb les preses de les passejades per passejar, i no per aturar-se a contemplar detingudament la natura, el paisatge, s’ha esvaït.

Per les crestes cimalades de la nostra Serra de Tramuntana, encara hi ha indrets on hi romanen rodols de vella saviesa, mèdica, especialment. El Puig Tomir, de 1.103 metres d’altitud, és la tercera màxima alçària que ens pot acostar, si som agosaradament innocents, a les flaires dels àngels, olors de mel i llet, si és que, l’enfadament geològic del volcà islandès, el fum nociu, no els ha fet anar a volar a altres punts de la rosa dels vents.

El que fa el Puig Tomir és acomplir la tasca de donar direcció, de distribuir a la rosa dels vents, separant les capçaleres dels torrents de Lluc vers ponent, el del Mortitx cap a mestral, el de Sant Jordi a gregal i el de Sant Miquel cap a migjorn que, després de rebre els torrents de Vinagrella i el d’Almadrà, travessant les marjals pobleres, desemboca a l’Albufera, l’aiguamoll misteriós del canyet, d’orquídies endèmiques i de centenars més de plantes aquàtiques. I de particular avifauna.

Però les flaires del Puig Tomir és en els seus boscos, o en els seus barrancs, o en els seus camins que, serpentejant com ofidis adormits, van pujant, entre panoràmiques encisadores, sovint obertes a l’horitzó blavós. El blau, diu la simbologia, és l’obscuritat feta visible. El que és visible són els grans rodols d’alzinars que floreixen entre l’abril i el maig i, en la medicina popular, tal vegada hereva d’aquells coneixements dels antics grecs, a Mallorca, ha gaudit de llarga i ben coneguda utilització. I, entre l’alzinar, l’aladern. I la ginesta d’enartadora flor groga, sembla feta d’or. En heràldica medieval fou a l’escut de cases reials. I el xuclamel, i el marfull i la falguera. I l’ullastre i l’olivera, i la vidalba. I, sobretot, la murtra, d’un color verd festiu, era als carrers dels pobles per les processons, i d’una aroma profunda, calmada, amorosa, gairebé sagrada. I motiu de cançó popular.

Aquestes són part de les flaires vegetals que, el caminant, amb l’actitud del pelegrí devot, ha de cercar pels vessants del Puig Tomir. Més amunt hi ha roques i l’olorosa, útil grogosa camamilla. I càrritx, i més amunt, àngels i boires. Tot són flaires. Mou un dit per la Serra.

*Aquest article fou escrit l’any 2009, però pel seu interès el tronem a publicar.

#Anyballester