Sant Carles: arquitectura defensiva

Amb anterioritat i durant quatre segles, des del segle XVI fins a principis del XIX, la morfologia de la ciutat de Palma ha estat inseparable de la seva condició defensiva. En efecte, la funció militar i estratègica presidí la concepció del cinturó emmurallat, i és en aquest sentit que va ocasionar l’aparició d’una sèrie de construccions fora de les murades, com és el cas que ens ocupa: el Castell militar de sant Carles.

Originalment aquesta fortificació constava d’un petit edifici de planta quadrada amb baluards semblants als projectats per Fratin per a la murada de Palma, fet que representava una novetat respecte a les torres habituals de l’època, normalment rodones.

Posteriorment, el 1662, es va decidir l’ampliació d’aquest nucli que ben prest va demostrar les seves mancances: les obres foren projectades pel mestre de fortificacions Vicenç Mut, autor del “Tractat d’Arquitectura Militar” (1644), i consistiren en la construcció d’un nou perímetre de planta trapezoïdal, amb quatre baluards als caps de cantó, incloent-hi una antiga fortalesa, deixant un pati interior. La fortalesa es va complementar el 1762 amb la construcció d’una bateria baixa edificada junt al penya-segat per tal de reforçar la defensa de l’entrada del port.

Una descripció.

Tal i com ho defineix l’Arxiduc Lluís Salvador a la seva obra “Portopí a la Badia de Palma de Mallorca”, “durant els segles XVI i XVII els corsaris, no satisfets amb els seus nombrosos atacs a les costes i les poblacions indefenses, s’acostaven a les ciutat i robaven les barques dels pescadors, fent presoneres les persones que es trobaven ben a prop”. Per aquest motiu, la defensa de la costa es va convertir en una necessitat urgent i el virrei de Mallorca va sol·licitar permís al rei per construir un baluard.

Els problemes financers que s’arrossegaven des del regnat anterior van fer al rei, depenent de les Corts de Castella, va haver de reunir amb més freqüència que els seus antecessors perquè li atorguessin els recursos imprescindibles per mantenir l’acció exterior de la monarquia. Les obres del castell de sant Carles es van realitzar durant el regnat de Felip III, entre els anys 1610 i 1612, sent el virrei Carles Coloma, de qui rep el nom la fortificació.

Dos mosqueters.

L’estructura es basa en una torre rectangular, que va integrar probablement l’antiga construcció del primer far, flanquejada per quatre baluards. El castell estava projectat perquè fos defensat per dos mosqueters a cada costat: el mot mosquet prové de l’italià moschetto (mosqueta). Els soldats que empraven aquesta arma eren coneguts com a mosqueters. El mosquet fou una arma de foc portàtil llarga dels soldats d’infanteria, utilitzada entre el segle XVI i el segle XVII. Des del primer moment se li va destinar una guarnició d’un castellà, dos artillers i un tambor. Les obres foren costejades per la Universitat de Palma, el Col·legi de la Mercaderia i la Corona i el total va esdevenir una suma de 12.000 lliures. El far que coronava l’antiga torre fou traslladat a Portopí, ja que l’esclafit dels canons espanyava els vidres de la llanterna.

Actualment Portopí és un barri de Palma, situat entre el final del passeig Marítim i Cala Major, a Ponent de la ciutat, que pren el nom d’una cala llarga i estreta, arrecerada del vent per la serra de na Burguesa. Com el seu nom indica (port del pi), des de l’antiguitat i fins a l’Edat Moderna la cala, com a refugi natural, fou el port de la ciutat i d’aquest ús en queden importants monuments.

Amb la fortalesa i les bateries construïdes al peu de la torre de Paraires i al costat del penya-segat, mirant a Illetes, va quedar configurada fa segles la península que s’asseu en un lloc fort. L’any 1718 la fortificació comptava amb un canó pedrer de dotze calibres, un altre de tretze, tres canons pedrers de quaranta i sis més de catorze. Durant el segle XIX el castell de Sant Carles experimentà noves modificacions en ser habilitat com a quarter i també com a presó militar, funció que es va prolongar fins els anys seixanta del segle XX. Al segle XIX es començà, al costat del castell, el Dic de l’Oest, que s’acabà el 1938. L’any 1936, els revoltats contra la República tancaren part dels presos polítics, dins el castell de Sant Carles i dins el de Bellver.

Museu Militar.

El Castell de Sant Carles combina tres aspectes d’interès: el primer, és una mostra de l’arquitectura defensiva del segle XVII que es conserva en bon estat. En segon lloc, conté un curiós museu militar. I en darrer lloc, ofereix la possibilitat de contemplar una panoràmica excel·lent de la badia i ciutat de Palma.

L’any 1981, el castell es convertí en seu d’un museu de l’exèrcit espanyol, amb material sobretot del segle XIX i XX, i una secció dedicada al general mallorquí Valerià Weyler i Nicolau. Duc de Rubí i marquès de Tenerife, Gran d’Espanya, nasqué a Palma l’any 1838 i des de l’any 1883 fins l’any 1886 fou Capità General de Mallorca i de les Filipines, i també de Catalunya (des del 1893 fins l’any 1896).

De l’època anterior a l’annexió de la Corona d’Aragó per Espanya, hi ha una notable col·lecció de bales esfèriques de pedra de les companyies d’artilleria del Regne de Mallorca, procedents de l’Almudí, o Redreç de l’artilleria (obradors o tallers), de Palma.

SET SALES.

La visita al castell de Sant Carles comença pel pati d’armes que s’aprofita moltes vegades per la realització ocasional de concerts musicals. La col·lecció militar està repartida en set sales.

ARMAMENT.

A la primera sala trobam armament, maniquins amb uniformes, bolles de canons, maquetes i una col·lecció fotogràfica al voltant de les torres de defensa de les Illes Balears. La segona sala està dedicada a diferents aparells de transmissions.

ALBERT BAYO.

La tercera sala conté banderes, records de l’estada a Mallorca del general Franco, uniformes, instrumental metge de campanya, plànols i testimonis de la Divisió Blava i el desembarcament del capità Bayo. D’origen cubà, Alberto Bayo Giroud, neix el 1899, un any després de la Guerra Hispanoamericana i de la pèrdua de les darreres colònies. Atret des de jove per la vida militar i procedent, per tant, com molts d’altres, de l’exèrcit, descobreix les grans possibilitats de l’arma aèria.

GENERAL WEYLER.

La quarta sala conté diferents peces relacionades amb l’artilleria, mentre que la cinquena està dedicada al general Weyler i a la guerra de les Filipines (iniciada l’agost de 1896 quan els independentistes filipins començaren la lluita armada contra les tropes espanyoles per aconseguir la independència nacional).

BATALLA DE BAILÉN.

La  sisena sala guarda la reconstrucció de la batalla de Bailén (es va produir en el si de la Guerra del Francès, durant les Guerres Napoleòniques que va suposar la primera derrota del potent exèrcit napoleònic conegut com la Grande Armée). Va tenir lloc el dia 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat de Bailén, a l’actual província de Jaén.

EL GENERAL DUPONT.

La batalla va enfrontar l’exèrcit francès que comptava amb 21.000 soldats comandats per Antoine Dupont de l’Etang, el general Dupont, amb un exèrcit espanyol una mica més nombrós (uns 24.000 homes, entre regulars i milícia) comandats pel general Francisco Javier Castaños. L’exèrcit francès va ser derrotat i fet presoner, en la que fou la primera derrota militar de Napoleó i una sèrie de mapes, llibres i documents relacionats amb l’illa de Cabrera.

LA CONQUESTA.

Finalment, la setena, mostra les maquetes relacionades amb la conquesta de Mallorca i un espai dedicat a l’Orde de Malta.