Seixanta anys del certamen de cançons del camp a Crestatx

Aquest passat dimarts, pobleres i poblers tornaren a viure amb gran entusiasme i gran participació la seva tradicional Festa de Crestatx. Un notable grup de persones, partiren en romiatge, des de l’Església Parroquial acompanyant als barratiners portadors de la imatge de Santa Margalida, fins a l’ermita, a on els voltants de la mateixa s’anaren omplint de gent al llarg del matí, fins a l’hora de tornada al poble a mitjan capvespre, després de participar en els distints actes, com el concert de Pasqua ofert per la Coral de sa Pobla, la missa solemne, o el Certamen de Cançons de Treball del Camp de Mallorca i el Festival Infantil de la Cançó Poblera, a càrrec dels alumnes de l’Escola Festa de sa Ximbomba. Un concurs, ara certamen, que aquest any complí el 60 aniversari de la seva institució.

“Concurs de Cançons del Camp de Mallorca. Premi Crestatx”

Eren les deu i mitja del matí del dimarts de Pasqua de mil nou-cents seixanta-dos, quan el jove Alexandre Ballester, de peus damunt una petita tarima col·locada davant el frontispici de l’ermita de Crestatx, sense micròfon ni cap mena de megafonia, inaugurava el “Primer Concurs de Cançons del Camp de Mallorca. Premi Crestatx”, que tants d’any ell havia desitjat per sa Pobla.

Al seu costat, el folklorista l’amo en Gostí Cladera Gomila Florit i un bon grapat de glosadors, ximbombers i cantadors i cantadores de sa Pobla, disposats a entrar en escena i llançar el vent un extens repertori de cançons que antany omplien de veus –mescla de plany i gemec-  les marjals pobleres, mentre treballaven durament les fèrtils terres. Al seu davant, els membres del jurat qualificador, que decidiria els guanyadors, acompanyats de les autoritats locals i nombrosos espectadors, que omplien l’ampla esplanada de l’oratori.

El primer premi va ser atorgat a joan Crespí Varet,i a la categoria infantil, va resultar guanyador el grup que va cantar sa tonada des veremar. Amb aquella emotiva intervenció dels cantadors i cantadores  concursats i l’animada i atenta espectació, es donava el ‘sus’ a un dels esdeveniments, tal vota, més representatius de la nostra cultura popular. Un esdeveniment que, encara avui, seixanta anys després, interpretades per jovenetes i jovenets, ens fa rememorar aquelles ancestrals cançons, tonades, que ajudaven a alleugerir, en part, les feixugues feines dels pagesos i pageses –marjalers i marjaleres- dins els solcs de les marjals pobleres.

Segons conta al seu llibre Retalls de la memòria (Edicions Albopàs 2000), a Alexandre Ballester, ja feia anys que l’il·lusionava la idea d’instituir un festival de cançons del camp a sa Pobla, per distintes raons que ell tenia molt clares. Per una banda, perquè seria un element que ajudaria a preservar aquest important bocí de la nostra cultura popular, ja en període d’extinció a mesura que anaven avençant les noves tecnologies de conreu i la mecanització de les tasques camperoles.

Per altra banda, Alexandre, ja de ben jovenet, va descobrir embadalit, la riquesa cultural i els profunds sentiments i significats que abrigaven, en un ample repertori les cançons dels distints treballs del camp de Mallorca. Tot plegat, va llançar Ballester a portar a terme la idea de fer un acurat recull d’aquelles cançons i musicar les seves tonades, estudiar i escriure el seu significat i les seves arrels; tasca de recull que dugueren a terme juntament amb el músic i compositor pobler Gaspar Aguiló Guixó que va escriure les partitures musicals, mentre Alexandre escriuria la part històrica-literària de cada una de les cançons.

Després d’anys de reunions amb els diferents cantadors i cantadores, sorgiria el llibre sobre el folklore pobler “Cuadernos de música folklòrica balear. La Puebla” , editat per la “Diputación Provincial de Valencia, a través del Instituto Valenciano de Musicologia Institución Alfonso el Magnánimo”, l’any 1961. A més del mestre Aguiló i Alexandre Ballester, col·laboraren a aquella publicació el metge i historiador Bartomeu Siquier i el metge i dibuixant Guillem Torres.

Els cantadors, cantadores i ximbombers que facilitaren informació sobre les cançons i tonades, i posaren la seva veu, per tal de que el mestre Aguiló en fesles partitures musicals, foren: Agustí CladeraFlorit, Antònia Buades, Antoni Caimari, Isabel Payeras, Antònia Serra Bennàssar, Bartomeu Simó, Catalina Thomás i Joan Thomás. De fet era el grup de cantadors poblers, que empès per l’amo enGostí Florit, es va consolidar com a tal, participant, amb èxital II Concurs de Cançons de Treball del camp de Mallorca i Goig de Pasqua, celebrat a Selva l’agost de 1957, compartint revetlla amb destacats grups de cantadors de la mateixa població organitzadora i també de Llubí, Sineu i Puigpunyent.

Aquell grup de cantadors i cantadores es va agafar amb seriosa dedicació intervenir als diversos festivals, concursos o altres actuacions davant públic a les que eren convidats. Així, també per iniciativa d’Alexandre Ballester, amb col·laboració amb el senyor Miquel Pomar Capó, professor i aleshores president del Club Cultural y de Ajedrez, del que Alexandre era el secretari, l’esmentada associació va organitzar, amb el patrocini de l’Ajuntament, un concurs de cançons del camp, al teatre Coliseum la nit del 18 de gener de 1957, dins el marc de les festes de Sant Antoni, que fou un èxit de públic i de crítica constructiva. Aquell mateix any, aquell grup pobler va a tornar triomfar al certamen de Selva, i també ho feren al Festival Folklòric que va tenir lloc a la Llotja de Palma, a una sala repleta de distingida concurrència.

L’any següent, altre cop a Selva, intervingueren amb èxit rotund el grup de sa Pola, integrat per Antònia Buades, Antoni CaimariCabo, Isabel Comas Roca, i Agustí CladeraFlorit, acompanyats pel gran ximbomber Pep RayóFerrer, a qui Alexandre va batiar com el Paganinide la ximbomba. Pep Ferrer i la seva comparsa guanyarien al Festival de Selva, l’any 1960, el primer premi de ximbombers. El 1961, la població de Galilea estrenava el seu propi festival de cançons del camp mallorquí i els cantadors poblers hi triomfaren, així com també ho tornaren a fer altre cop a Selva. Uns èxits, que més esperonajaren encara, l’idea que tant engrescava a Ballester de instituir un festival a sa Pobla.

Aquella idea, la va exposar el propi Alexandre en el decurs d’una reunió que mantingueren el llavors batle Pere Ventayol, el rector de la parròquia Jaume Vallés, juntament amb els membres de l’Obreria de Santa Margalida, i de les societat recreatives La Peña Artística i el Moto Club sa Pobla, per estudiar la manera i aportar idees per tal de revitalitzar la festa de Crestatx, que des de feia uns anys havia entrat amb accentuada decadència per l’escassa concurrència dels poblers a la mateixa.

La idea exposada per Ballester va tenir bona acollida per part de tots els assistents a dita reunió, i també en força il-lusió per part del grup de cantadors i cantadores de l’amo en GostíForit, que es va fer realitat aquell dimarts de Pasqua de l962, ara ha fet 60 anys.

Durant anys, el guanyador o guanyadora del concurs anual de Cançons de Treball del Camp Mallorquí –des de l’any 2011 Memorial madò Antònia Buades “Perendenga”- rebia com a distinció una estatueta tallada en fusta, obra del escultor Miquel Pons Cremat, idea i disseny de Alexandre Ballester, que ell mateix, baix la seva òptica cinematogràfica que el caracteritzava, considerava com l’”Oscar” del festival. El trofeu representava un pagès vestit amb l’antic cassot i amb l’estormia a l’esquena.

Al llarg dels darrers 50 anys, la llista de cantadors i cantadores de sa Pobla que participaren al concurs ha sigut molt nombrós. Malauradament, llei de vida, la gran majoria d’aquelles  irrepetibles veus s’apagaren per a sempre. Tampoc hi ha noves veus que cantin dins les marjals.

Afortunadament, gràcies a l’entusiasme de tres velles i incombustibles veus d’antany, cantadors i sonadors de ximbomba, que des de fa temps es dediquen a perpetuar aquelles tonades, a través de l’Escola Festa de sa Ximbomba que ells mateixos fundaren, a sa Pobla podem gaudir d’escoltar aquelles cançons que interpreten nins i nines, jovenets i jovenetes, de la mà de Biel Collut, Antònia Mussola i Toni Ballador. Que sigui per molts d’anys.