Ara llegint
Sembrant cabeces, preparant la primavera

Sembrant cabeces, preparant la primavera

Sembrant bulbs, preparant la primavera

La tardor és l’època de repòs dels jardins i horts de la nostra comunitat, el moment en el qual la terra reposa i es prepara per suportar els embats dels rigors hivernencs. Tot i això, aquesta estació és la idònia per sembrar els bulbs -tradicionalment anomenats cabeces- de certes plantes com tulipes i jacints que en arribar la primavera guarniran amb el seu cromatisme els jardins i pasteres on els haurem sembrats. Per tant, és ara el moment ideal per organitzar i distribuir els bulbs que en arribar la primavera esdevindran els protagonistes dels nostres jardins.

Les cabeces són brots subterranis de l’interior dels quals brollen plantes tan populars com els lliris, les tulipes, narcisos, jacints, iris, dàlies… La cabeça representa una manera de sobreviure en condicions de fred i gràcies a aquesta estratègia vital, quan arriba la primavera la terra sadolla d’aigua omple la ceba o cabeça i aquesta comença a germinar i a florir.

Tot i això, les cabeces tenen un parell de secrets que convé tenir presents a l’hora de manipular-los; com que durant aquesta època -la tardor i hivern- hi ha escassetat de menjar, les cabeces romanen soterrats i és difícil poder extraure’ls. Però, a més, convé tenir present que si algú agafa la ceba, podrà veure que aquesta té en les cèl·lules una munició dissuasiva, compostos sulfurosos procedents del sofre de la terra, que incorpora a les cèl·lules, com també un enzim que emmagatzema en un vacúol i que les activa al primer mos. El resultat és molt irritant i desagradable; molts el coneixeu perquè ens fa plorar quan es pela una ceba. Per amortir-ne l’impacte cal posar-la al fred o sota l’aigua, ja que als elements volàtils els costa més eixir amb el fred.

Plantar les cabeces en el moment adequat permet que aquests puguin tenir un bon desenvolupament radicular”

A la tardor

Quan la flor en qüestió es panseix és convenient tallar-la per la base i deixar que la planta segueixi el seu cicle normal fins que aconsegueix la senescència. No és una norma però aproximadament es produeix a les quatre setmanes desprès de la caiguda de les flors. En aquesta etapa les cabeces s’han de cultivar i s’han de conservar en un lloc fresc i airejat. Plantar els bulbs en el moment adequat permet que aquests puguin tenir un bon desenvolupament radicular, així com també acumular les hores de fred que li corresponen per poder trencar la latència.

Si es planten fora d’època queden en letargia, sense créixer. Molta gent no obté els resultats esperats perquè els planta abans o després d’aquest temps. La distància entre les cabeces ha de permetre la plantació de trenta peces per metre quadrat i cal tenir en compte que la profunditat en què els enterrem, no sigui major de 10 centímetres.

Per tal que aquestes plantes creixin sanes i fortes, a la tardor hem de plantar els bulbs de floració primaveral (tulipes, jacints, narcisos), mentre que els bulbs que floreixen a l’estiu (dàlia, lliri, gladiol) els sembrarem a la primavera.

En el cas de les cabeces hi ha una sèrie d’indicis que confirmen que l’exemplar està en òptimes condicions. Si apreciem que el bulb té algun rastre de floridura o si en tocar-lo notem una part més tova que una altra, no convé comprar-lo. Un altre senyal a tenir en compte és el diàmetre del bulb. Com més gran sigui, millor serà la qualitat de la seva floració.

L’origen de la tulipa se situa a l’Àsia Menor. Els turcs la van trobar a la regió d’Anatòlia i a l’època otomana es va utilitzar per a guarnir els jardins d’Estambul, on s’hi va arribar a cultivar 1.600 varietats. A més a més, va adoptar un sentit religiós perquè el nom turc “lale”, escrit amb les lletres àrabs que utilitzaven els turcs durant l’època otomana, s’assemblava a “Allah” (Déu musulmà).

La tulipa és una planta que en el jardí serveix per ornamentar gairebé qualsevol espai buit. A més a més, la llargada de la tija permet utilitzar-la com a flor tallada. La major part de les tulipes són de flor simple i orientada cap amunt. Composades per sis pètals acuminats (tancats en forma de cor però a l’inrevés) i sis estams.

La tulipa és una planta que en el jardí serveix per ornamentar gairebé qualsevol espai buit. A més, la llargada de la tija permet utilitzar-la com a flor tallada. La major part de les tulipes són de flor simple i orientada cap amunt. Composades per sis pètals acuminats (tancats en forma de cor però a l’inrevés) i sis estams.

Les cabeces de flor de primavera plantats amb orientació sud floriran abans que els mateixos bulbs plantats amb orientació nord”

Abans de sembrar-les és indispensable realitzar una preparació adequada del sol, ja que el drenatge del mateix és essencial en el cultiu de les cabeces. Si el sol és molt argilós es pot millorar afegint compost, torba o una altra font de material orgànic. També és indispensable tenir en compte quanta llum necessitarà la planta escollida. Els bulbs de flor de primavera plantats amb orientació sud floriran abans que els mateixos bulbs plantats amb orientació nord. A la tardor (a partir de mitjans del mes d’octubre), es planten els bulbs de floració primaveral (tulipes, jacints i narcisos), mentre que les bulboses que floreixen a l’estiu (dàlia, lliri, gladiol, etcètera) se sembren a la primavera. Tots els exemplars s’han d’introduir a una profunditat de dues a tres vegades la longitud del bulb.

Abans de sembrar els bulbs, s’ha de cavar i estovar la terra fins a la profunditat desitjada. Després, es col·loquen els bulbs, s’exerceix una lleugera pressió i es cobreixen amb el substrat. Cal controlar que no quedin bosses d’aire ni tampoc pitjar massa el sol per no enfortir-lo i dificultar així el correcte desenvolupament de la planta.

Per regla general s’han d’aportar fertilitzants tres vegades durant l’any. La primera dosi s’estén a la primavera i l’última a finals d’estiu. Sempre s’ha d’evitar la fertilització un cop que els bulbs de flor de primavera hagin començat a florir, ja que s’enfortiria el creixement de l’arrel i s’escurçaria la vida de la flor.

És millor un reg escàs que una terra engorgada, ja que l’excés d’aigua pot provocar que la planta es podreixi”

Després de sembrar és necessari regar les cabeces perquè la terra s’assenti i la planta faci arrel, mirant de mantenir el sol humit al nivell de les arrels per obtenir una bona floració. És millor un reg escàs que una terra engorgada, ja que l’excés d’aigua pot provocar que la planta es podreixi. En regar, només cal mullar la terra ja que si l’aigua arriba a la flor, aquesta es pot fer malbé. Per aquest motiu, no és recomanable regar amb aspersors o difusors, és preferible fer-ho amb degoteig o mànega, al peu de la planta.

Som, doncs en època de plantar cabeces si volem comptar amb un jardí esponerós en arribar la primavera. Un cop més la natura posa de manifest que cal seguir els seus ritmes si volem gaudir de la seva plenitud quan arribi la primavera.

Disponible en Google Play

© 2020 Fora Vila Verd

Anar a dalt