Sembrant pebres de banyeta

L’arribada del bon temps fa que mercats i botigues especialitzades en agricultura s’omplin de parades de planters d’hortalisses i verdures que aniran destinats a fer gaudir bona part de la ciutadania -cada cop són més els habitants de la nostra comunitat que es deixen seduir pel conreu propi d’un petit hort- d’un espai de lleure que és també alhora una font d’aliments d’òptima qualitat.

Tomatigueres, prebers, albergineres, carabasseres, sindrieres… i tota una variada gamma de vegetals es troben, per tant, a disposició de tot aquell que vulgui dedicar una part del seu lleure a conrear una sèrie de plantes que en el transcurs d’uns pocs mesos començaran a ferir-li un generós assortiment d’aliments de temporada.  D’entre la diversitat de prebers que avui en dia es poden trobar als mercats, cal destacar la varietat més tradicional a casa nostra que és la coneguda com a preber de banyeta.

Americà

Malgrat que ja es coneguessin altres varietats de prebes -els anomenats dolços-, l’arribada dels pebres coents cal situar-la al llarg del segle XVI i després de la descoberta del Nou Món de la mà del navegant Cristòfol Colom que pogué comprovar com aquesta varietat de pebres eren consumits pels nadius americans i els beneficis que el seu consum aportaven al cos humà.

El pebre de banyeta, també conegut com a pebre de cirereta, pebre coent o citró és la varietat de pebre coent més habitual a les llars balears; tot i que durant els darrers anys hi ha hagut la tendència a conrear altres varietats -també americans, com els “habaneros”- el gruix de la pagesia es manté fidel al conreu de pebre de banyeta. El seu nom científic és Capsicum frutescens on la partícula “capsicum” que significa caixa té a veure amb l’espai on estan dipositades les llavors que recorda a unes espècies de caixa, mentre que “frutescens” que vol dir “que esdevé llenyós” fa referència a la tendència arbustiva d’aquesta planta.

Aquest tipus de pebrer és una planta anual amb les fulles de color verd fosc que en condicions òptimes pot arribar al metre d’alçada. Està format per una tija herbàcia i acanalada amb moltes branques d’on surten una gran quantitat de fulles simples i alternes, senceres i ovalades amb llargs pecíols. Les seves flors són blanques, solitàries, penjants i formades per cinc sèpals i cinc pètals. Els fruits d’aquesta varietat de preber són allargats -amb forma de banya- i de color vermell a mesura que van madurant.

Aquests pebrers solen florir a començaments d’estiu i a l’àrea mediterrània es poden recol·lectar els seus fruits des del mes d’agost fins ben entrat l’octubre.

Planter

Tot i que es poden sembrar mitjançant llavors, el mètode més habitual és comprar els planters ja fets a mercats i/o tendes especialitzades a partir del mes de març i fins a finals de maig. A l’hora de sembrar-los convé tenir present que es tracta d’una planta que té preferència pels climes suaus; per tant, un lloc ideal per sembrar-los és en zones de mitja ombra -tot i que hi ha qui els arriba a sembrar en cossiols-, essent un lloc ideal a l’ombra d’un arbre que permeti l’entrada del sol, però que a la vegada el protegeixi d’un excés de llum directa.

A causa de la seva capacitat de creixement, convé sembrar-los a una certa distància els uns dels altres -podent esser aquesta d’uns dos o tres pams-; també convé tenir present que és una planta que vol un rec força continuat -tres vegades a la setmana- però que no vol quedar engorgat, ja que les arrels se solen podrir per excés d’humitat.

La rapidesa i exuberància del seu creixement fa que sovint s’hi hagin de col·locar canyes vora el seu tronc per actuar com a guies i suport per casos de vent o d’excés de pes dels fruits.

Condiment

El pebrer de banyeta es caracteritza per un fort rendiment pel que fa a fruits que se sol presentar de forma escalonada; tot i que l’elevat nivell de producció obliga sovint a cercar sistemes de conservació -d’entre els quals cal destacar l’assecament o l’envinagrat-.

El pebre de banyeta és emprat bàsicament com a condiment per afegir un toc coent a salses i cuinats, però també és força utilitzat per acompanyar menjades -quan s’ha conservat envinagrat- especialment adequat en el cas de llegums, ja que facilita l’absorció del ferro present en aquests aliments. Cal tenir present que el principi actiu més important d’aquesta varietat de pebre és la capsaicina que, a més dels seus beneficis a nivell de salut -és analgèsic, digestiu i antifúngic- és la responsable d’atorgar el gust coent tan peculiar d’aquest aliment.

Termogènesi

Estudis recents sobre aquest tipus de pebre suggereixen que el consum d’aquest vegetal pot fer augmentar la termogènesi -és a dir, la despesa calòrica del cos-. Aquest fenomen implica la producció i alliberament de calor per part del cos i, per tant, una major termogènesi va associada a una major despesa energètica a través de l’oxidació de greixos.

Els pebres de banyeta són, així, el perfecte complement de tota bona menjada no només pel gust especial que li donen sinó també pels múltiples efectes beneficiosos per al nostre organisme; uns beneficis que ja foren descoberts al seu moment pels indígenes americans.