Torre de Cala En Basset pel Pas des Grau

La proposta d’avui persistirà en la descoberta de les terres situades al sud-oest de Mallorca amb el protagonisme destacat de Sa Dragonera que, en gran part del recorregut, ens flanquejarà amb la seva figura inconfusible.

Itinerari circular, amb inici i final a Sant Elm. Les vistes sobre els illots d’Es Pantaleu, Mitjana i Els Calafats i Sa Dragonera seran la guia per gran part del camí. El bosc mediterrani, la garriga i els aprofitaments que s’han fet del mateix ens permetran introduir-nos en els treballs d’un temps. L’estructura de la torre i la visita a la cala ens permetran recordar etapes històriques en què la Mediterrània era el pont per on venien les amenaces a la vida i als béns. La relació d’aquesta contrada amb la conquesta de 1229 de l’illa de Mallorca està ben documentada i estudiada.

Recorregut factible independentment de la temporada, a condició que les condicions meteorològiques siguin adequades. Es pot combinar amb altres itineraris, de forma especial visitant La Trapa pel pas de Sa Barra. Deixem a la vostra iniciativa i forces aquestes possibilitats.

Recomana’m l’ús de transport públic sempre que es pugui. La línia 121 de TIB us deixarà a la platja d’Es Geperut, just a l’inici del carrer Jaume I. Consulteu horaris i freqüències. L’itinerari segueix gairebé sempre camins, tiranys i senders, amb referències clares, com fites, algun indicador i marques de pintura. Els camins poden estar molt descarnats i rostits ocasionalment. Hem de comptar amb trams de forta pujada. No requereix cap habilitat tècnica tot i que recomanem fer servir bastons per facilitar la marxa. És apta per a totes les edats, sempre amb coneixement. El desnivell acumulat arriba als tres-cents cinquanta metres aproximadament. El mapa sempre a mà per gaudir de l’entorn geogràfic i la toponímia. No hi ha cap punt de proveïment d’aigua, però Sant Elm disposa de botigues i establiments per proveir-se en cas de necessitat. Recordeu que sou a Mallorca i que la temperatura pot convertir un passeig en un vertader mal de cap.

Planifiqueu, pareu atenció a la gent menuda i gran, avalueu les vostres forces i no us descuideu en consultar la previsió meteorològica. Ideal per una matinal tranquil·la o una vespertina a l’estiu amb el banyador a la motxilla, sempre vigilant l’estat i condicions de la mar.

Platja d’Es Geperut

Aquest arenal se situa al punt a on la carretera MA-1030 que baixa del Coll de Sa Palomera arriba a la població de Sant Elm. El Torrent de Son Barriol té aquí la seva desembocadura. Just davant podreu contemplar l’illot d’Es Pantaleu. Aquesta petita extensió de terra de poc més de tres quarterades va ser el primer punt a on el rei Jaume I va tocar terra amb la seva expedició de conquesta. Avui en dia actua com a protecció natural per les petites embarcacions fondejades al seu recer. Està inclosa, i protegida, per tant, per la figura del parc natural de Sa Dragonera.

Agafem cap a la dreta seguint el recorregut de l’Avinguda Jaume I passant pel davant d’una munió de local d’hostaleria. En un punt en què el carrer gira cap a la dreta, veurem la baixada cap el Moll de Na Caragola, el petit port de Sant Elm, des del que regularment parteixen les embarcacions que permeten accedir a Sa Dragonera. Arribats a una petita plaça redona, agafarem a l’esquerra el carrer de Cala En Basset, tot continuant la caminada. L’arquitectura està conformada per cases d’una o dues plantes orientades cap a la mar. Una gran part són segones residencies construïdes per gaudir de les excel·lències d’aquest lloc idíl·lic. El pont de Sa Punta Blanca permet que el Torrent d’en Marco arribi a la mar una mica abans del Carregador d’en Guiem Gros. Ara agafem el carrer d’Es Carregador per desembocar, pocs metres més enllà, en l’avinguda de S’Algar. Uns dos-cents metres més endavant hem de tombar a mà esquerra per iniciar una forta pujada pel carrer de Sa Punta Blanca. A un centenar de passes, s’obre un caminoi a la dreta. Rep el nom de Camí de Na Popià i l’hem de seguir fins a abandonar les construccions i arribar a la garriga.

Costa des Grecs i Pas des Grau

Una ampla pista s’obre entre la garriga i la costa. Per l’esquerra Sa Mitjana, l’illot més gran del canal que ens separa de Sa Dragonera, ens serveix com a referència. Seguint per la pista ignorant els desviaments que surten per l’esquerra. Caminem per les restes d’una inacabada urbanització, testimoni d’un urbanisme desmesurat i sense compassió. La Punta Negra es projecta mínimament cap a Es Lledó, el petit abric que permet el desembarcament a Sa Dragonera. En desaparèixer el camí, hem d’agafar per la dreta enmig de la garriga seguint uns punts de color cel que ens internen en el bosc.

El tirany va enllaçant algunes instal·lacions d’obtenció de carbó vegetal, les conegudes sitges, situades a pocs metres de la mar. En un moment determinat el sender es converteix en balconada que ens permet albirar la prominència del Far de Tramuntana amb la seva llanterna lluent i els finestrals pintats de verd. Al fons, retallant-se contra el penyal del Morro de Sa Ratjada, surt la torre de Cala En Basset. Tota aquest boci de costa rep el evocador nom de Costa des Grecs, segons l’il·lustre Mascaró Pasarius va recollir en la seva obra sense donar més detalls del seu origen.

El Pas des Grau fa honor al seu nom i constitueix un conjunt d’esglaons rocosos oberts en la penya per conformar una estreta i segura canal de baixada. Gaudireu d’una bona experiència i una mirada damunt la marina diferent. A la sortida, un gir a l’esquerra per continuar en la direcció de la vigilant torre.

Plana des Freu

Sa Galera Grossa, una ampla península que s’endinsa en la mar, atraurà la nostra mirada. Un conjunt de pins aclarits i malmesos per l’acció combinada del temps i els fenòmens meteorològics, ens fan desembocar en una zona ampla i còmoda anomenada Sa Plana des Freu. Sabrem que som en el bon camí perquè travessarem una ampla sitja, amb les boques d’unes petites cavitats al damunt, al peu d’uns curiosos cingles.

L’obra de la torre s’albira i s’amaga enmig de la pineda mentre negociem un exigent i desgastat camí en la seva direcció. En pocs minuts arribarem al Niu de S’Àguila i la construcció adjacent.

Torre de Cala En Basset

Aquesta torre cilíndrica, típica de les torres de senyals de la costa mallorquina, data de 1583. El que avui veiem, emperò, és el fruit d’una reforma i ampliació feta entre el 1938 i 1939 –Guerra Civil Espanyola- per convertir-la en punt d’observació de naus i aeronaus. Daten d’aquest darrer període la coberta de la terrassa superior, l’aljub i les dues construccions auxiliars adossades. La diferència d’estil constructiu ens posarà sobre avis.

Malauradament, la facilitat per accedir-hi modernament han fet que el seu estat actual sigui lamentable. Pintades vandàliques cobreixen tot l’interior i part de la façana exterior. La brutor i la immundícia senyoregen les modestes construccions. No queden restes del primer tram d’escala per arribar a la part superior, greument malmesa i en perill de caure per avall en qualsevol moment. La cultura ja no emociona ni sedueix. Ni es respecta el patrimoni com a la vista queda.

Oblidarem l’espectacle que els humans han generat per admirar la visió que la natura ens regala. Dragonera en tot la seva esplendor s’apodera de l’horitzó amb la seva imponent presència. Bon lloc per fer una llarga i profitosa aturada.

Cala En Basset pel Serral d’en Salat

Una de les funcions de la torre de defensa era guaitar sobre la rocosa endinsada coneguda com a Cala En Basset, amagatall habitual per naus corsàries i enemigues. Per visitar-la, agafarem el camí ascendent que arranca del punt de guaita en direcció sud per arribar a una collada que s’obre en el Serral d’en Salat. S’obre una clara pista que hem d’agafar i continuar fins a arribar a un desviament a l’esquerra en direcció est. Anirem perdent alçada a mesura que negociem un tirany que s’obre pas enllaçant antics marges. Arribats a una cruïlla hem d’agafar el central en direcció cap a la mar. La remor de les ones trencant sobre les roques ens guiarà. És possible que a l’esquerra veieu restes de la Pedrera d’en Macià Nou, d’on alguns diuen que provindria part la pedra per a bastir la torre.

Un parell de revolts més i arribarem a una balconada sobre Cala En Basset. A la dreta, damunt els penyals veurem el mur exterior de gran era de La Trapa, una de les mirandes més conegudes de Tramuntana. Es tracta d’una ampla cala rocosa en la qual, si les circumstàncies són adequades, el bany és recomanable. Alguns fins i tot pensen que el fang fet amb la terra de la contrada té efectes terapèutics.

Ca S’Estacioner

Retornem ara pel mateix camí pel qual hem baixat. Ara toca anar alerta i gestionar bé la navegació. Poc abans de la cruïlla de camins de la baixada, veurem una pista a l’esquerra a la qual hem d’arribar. La remuntarem fins a deixar a l’esquerra un gran clot obert per l’home al coster de la muntanya. Una mica més amunt, poc abans d’una barrera metàl·lica, hem d’abandonar el camí per l’esquerra i continuar per un tiranyet que s’obre en la marjada i que passa per damunt del gran clot. El continuarem durant uns minuts amb fites i marques evidents, fins a arribar a un punt en què arranca un altre tirany a la dreta en suau ascens. Ho hem d’agafar i, en pocs minuts i un parell de sitges més enllà, veureu les construccions de Ca S’Estacioner.

Aquestes modestes construccions consten d’uns sestadors i el que queda d’una antiga tafona molt desfigurada avui en dia. Una mostra de l’enginy i dedicació que exigia guanyar-se la vida en aquests racons en temps passats. Recordeu que tenen propietari i que s’ha de respectar la seva integritat i existència.

Camí des Coll dels Cairats

Darrere l’antiga tafona arranca una pista que en poc temps desemboca en un ample camí. Poc més enllà una cruïlla ens permetria –si així ho volem- desviar-nos cap a l’esquerra i pujar fins a La Trapa pel Pas de Sa Barra. Nosaltres agafarem cap a la dreta per arribar a poques passes de les oblidades cases de Can Tomeví.

Agafem el conegut com a Camí des Coll des Cairats a dreta. Aquesta ampla i tranquil·la pista segueix el recorregut del Torrent den Marco que evacua l’excés d’aigua de la conca formada pel Coll den Jaume Benet i Es Pla den Quern.

En quatre passes i en bona conversa arribareu en pocs minuts a l’avinguda de La Trapa. Ho sabreu pel conjunt de moderns edificis amb pretensioses ínfules arquitectòniques que us acompanyaran a la part final.

Arribats a l’Avinguda des Carregador i a S’Algar just haureu de desfer camí gaudint del paisatge i el bon temps si teniu sort i el sol de cara.

Temps aproximat damunt tres hores

Referències

MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca

Diccionari Alcover-Moll

Mapa editorial Alpina

www.toponimiamallorca.net

Wikipedia en català

Bernat Basset, primer propietari de Sant Elm

Es Pantaleu, l’illot que ens ha rebut a la nostra arribada a Sant Elm, va ser la primera terra on desembarcà el rei Jaume I al capdavant de la flota que comandava, iniciant la conquesta de Mallorca al setembre de 1229. Diu la tradició que va acollir la primera missa després de la conquesta andalusina del segle X. La petita illa, juntament amb Sa Dragonera i les terres que avui coneixem com a Sant Elm, varen ser donades a Bernat Basset en 1234. En el registre s’agrupen totes aquestes propietats sota el nom de la possessió La Palomera. Aquest nom s’origina a un rafal d’Andratx i es va estendre a un gran territori que inclouria part de S’Arracó i el tram de costa comprès entre Cala Egos i Cap Fabioler.

El nom del senyor del lloc es va incorporar al de la cala que en alguns mapes s’anomenava com a Porto Dragón, configurant un cas d’antropònim. És el que avui coneixem com a Cala En Basset, nom ja documentat en 1252, només divuit anys després de la cessió de terres.

No són infreqüents els antropònims en la contrada. Sense fer una llista exhaustiva podem esmentar Serral d’en Salat, Pla den Quern, Puig d’en Farineta, Pas den Guida, Puig den Corso. Fins i tot n’hi ha un que ve amb nom i llinatge: la Coma d’en Jaume Benet. Amb una direcció afegida encara li podrien enviar una postal!

Un nom –un topònim en aquest cas- és una paraula o un conjunt de paraules que intenta identificar alguna cosa que fins llavors mancava d’identitat coneguda. Avui en dia poc –pot ser ningú- se’n recorda de qui va ser i que va fer el tal Bernat Basset. Però la seva memòria ha quedat fossilitzat i lligat a un topònim que suggereix un lloc únic, inoblidable i ple d’història i llegenda.