Un itinerari clàssic; Castell d’Alaró, un lloc d’història i llegenda

La pujada al Castell d’Alaró, des de la vila del mateix nom passant per Es Verger i Es Pla des Pouet, és un recorregut emblemàtic en què la bona accessibilitat, baixa dificultat tècnica i paisatge extraordinari, han convertit en un dels clàssics tant per a debutants, a la cerca de la seva primera sortida, com dels experts que gaudeixen de la natura, les vistes i la història. No està contraindicat per menuts i gent gran i just s’ha de tenir coneixement, mesura en la gestió de l’esforç i encertar en la meteorologia.

Com arribar

El punt d’inici el situarem a la carretera MA-2100 que uneix Alaró i Orient. D’allà surt la petita carretera en mal estat que puja fins a Es Verger. Hi ha indicadors que ens ajuden, de forma especial des que el Refugi del Castell s’ha integrat en el GR221. És factible arribar en cotxe fins al pàrquing del restaurant de Es Verger, però la descripció del recorregut es farà per aquells que ho vulguin fer a peu.

Inici

La pista asfaltada s’endinsa entre petites construccions enmig de terrenys dominats per l’ametller i el garrover. La figura de l’esperó de migjorn de la Penya del Castell d’Alaró, omnipresent a partir d’ara, es veu dominada per una petita construcció anomenada Torre de Sa Cova o Presó dels Moros que ens servirà com a referència. A poc més de 500 metres veurem les cases de Son Curt a les que per accedir s’ha de franquejar un petit pont sobre un dels braços del Torrent de Sa Mata que neix al Pla del Verger i baixa per un lloc amb un topònim ben divertit; Es Comellar de Ses Penjades de Son Curt. L’asfalt continua en pujada. El massís del bessó del Castell d’Alaró, el Puig de S’Alcadena, es retalla sobre l’horitzó i de mica en mica, passa a passa, s’amaga darrere les penyes.

Son Penyaflor

Les cases de Son Penyaflor, datades al segle XIII, són la propera fita. Avui en dia un exponent de la transformació de la nostra ruralia en lloc d’acollida per a visitants que volen gaudir del sabor de la pagesia. A aquest indret trobem la primera de les llegendes que puntegen aquests camins. Conten que una jove pertanyent a la noblesa, anomenada Blanca Bella, de la possessió de Es Ginebrar es va enamorar del governador del Castell d’Alaró. Aquest i la seva família estaven fortament enemistats. El pare de la donzella la va maleir amb aquestes paraules “Mai es mesclarà la sang del lleial amb la del traïdor, abans cauran a bocins les penyes del Castell i floriran les pedres”. Així i tot va contraure matrimoni i, des d’aquell moment, cada any amb l’arribada de la primavera, entre les pedres, floreixes les violetes. Aquest és el motiu del nom de la finca, Son Penyaflor.

Es Verger

Després de dos revolts amb pendent, l’asfalt empitjora i comença una pista en condicions precàries. En el primer gir a la dreta veurem un tirany que surt a l’esquerra i que ens permet evitar el ciment i la pols de la pista. Ara anem ascendint entre camps d’oliveres seleccionant quan volem agafar els tiranys que se’ns presenten per acurçar o seguir per la pista. Les nostres cames i les ganes que tingueu ho decidiran prestament!

Situat a poc més de tres kilòmetres de l’inici, la finca de Es Verger és el nostre proper objectiu. Aquest senzill edifici de grans dimensions pintat de blanc s’ha convertit avui en dia en una casa de menjars que ofereix als caminats alleugerir les seves penes. Des de la seva balconada es té una vista extraordinària sobre les parets de ponent de la Penya des Castell i, no us ho podeu perdre, damunt Es Raiguer amb el massís de Randa i la Serra de Galdent tancant a l’extrem de migjorn.

Es Pla des Pouet

Just superat Es Verger comença una pista que tomba a la dreta i que guanya alçada enmig d’un bosc mixt d’alzina i pi amb el Puig de Can Llenderina ocult a l’esquerra. De forma ocasional podrem emprar tiranys que ens estalviaran alguns dels dotze revolts que puntegen aquest ample camí amb restes d’aljubs i abeuradors per alimentar als carboners que es guanyaven el jornal amb el producte d’aquests boscos. A la dreta les parets de Ponent del Penyal des Castell s’exhibeixen amb rotunditat mentre el conjunt de construccions defensives es comencen a deixar veure. Després d’una petita baixada la pista desapareix per arribar al Pla des Pouet, una zona planera plena de pins en la que conflueixen les rutes que venen del Pas de S’Escaleta per l’esquerra i d’Orient per Can Bernadàs en baixada. En aquest punt veurem a la dreta l’inici d’un camí de pedra bellament obrat, un extraordinari exemple de la feina tradicional dels margers, que ens portarà als peus dels cingles del Castell de forma còmoda i panoràmica.

Castell d’Alaró

El darrer tram de camí està aferrat als penya-segats que fan de murada natural al Castell. Aquestes parets s’han convertit en un atractiu per la creixent comunitat escaladora per la qualitat i grandiositat de les seves vies. La flora típica dels penyals omple de color la roca en tant que anem atracant-nos al primer llenç de murada per aquest camí esglaonat. Al costat dret de la porta veurem una depressió que es coneix com a “potada del cavall del Rei Jaume”, ja que una llegenda assegura que és la marca que el dit animal va deixar en botar per damunt la murada en el seu assalt. Dos revolts més i penetrem en l’altiplà que guarden les fortificacions per un portell situat en una torre quadrada de grans dimensions que és coneguda popularment com a constipador, però que realment és la Torre de l’Homenatge. A l’esquerra es troben els murs de les fortificacions del sector de mestral, que es perllonguen per barrar el pas aprofitant el relleu natural. Val la pena aproximar-se i tenir una vista sobre la Vall d’Orient poc habitual. El camí cap al Refugi deixa torres, murades i les restes d’un aljub a la dreta mentre es va enfilant per la roca grisa sota l’ombra de petites alzines.

Hostatgeria i Oratori

El volum de l’hostatgeria apareix de cop per donar pas a un ampli pati al qual també s’obren l’oratori i Sa Tavernera, un espai destinat a allotjar als caminants. Dos enormes lledoners i un parell de pins situats en l’extrem més distant donen protecció i ombra als visitants sense privar-los de les vistes sobre pràcticament tota l’illa de Mallorca des dels seus poc més de vuit-cents metres d’alçada. Algunes taules de fusta i bancs de pedra ens permetran descansar.

L’hostatgeria ofereix serveis bàsics de menjar, beure i allotjament i disposen de telèfon per fer reserves o demanar informació. Hem de recordar que pràcticament tots els queviures s’han de transportar a lloms de les bísties que possiblement trobareu estabulades molt a prop dels edificis.

L’oratori està dedicat a Nostra Senyora del Refugi i es tracta d’un espai petit i senzill ocupat al fons per un altar de marbre amb diverses imatges entre la que destaca la de la Mare de Déu obrada en fusta i amb la inscripció Refugium peccatorum que es podria traduir com “refugi dels pecadors”. La sagristia que s’obre a la dreta es comunica per darrere l’altar amb l’altre costat. Són remarcables les imatges dels màrtirs llegendaris Cabrit i Bassa que son subjecte d’una terrible llegenda.

Es recomana vivament anar darrere de l’oratori i guaitar per la balconada del punt més alt. Un cartell ens ajudarà a posar nom a cada pic de la part central de Tramuntana que des d’aquesta atalaia privilegiada s’observen. Para-u atenció al Puig de S’Alcadena i la finca de Solleric.

Retorn

Desfem camí i en acabar-se els cingles veurem un camí amb un indicador que ens permetrà arribar a la pista una mica més avall de Es Verger fent una travessia per un bosc que de mica en mica es transforma en marges d’oliveres unint algunes sitges de carboner.

Aljubs i Torre de la Cova

Per abastir a la guarnició i a la població que es refugiava en cas d’atac es varen obrar cinc aljubs que es troben a poc més de 100 metres en direcció a migjorn. En mal estat avui en dia, és té la certesa de què almanco un d’ells es va fer servir com a casa de neu i les evidències de la seva construcció en època islàmica són sòlides. Si seguim un tirany cap a l’extrem sud per mitja hora en sentit descendent podrem admirar la Torre de la Cova o Presó dels Moros. Un petit forat es donarà accés a la Cova de Sant Antoni en el qual s’hi varen refugiar uns ermitans en el segle XVII. Es tracta d’un punt en el qual el perill de precipitació és evident per el que recomanem evitar-ho amb gent menuda o no avesada a gestionar aquestes situacions.

Alaró té més d’un castell!

Es coneix com la fortificació de la Bastida i està situada a la coneguda com a Mola de la Bastida (573 m) que es distingeix des del Castell d’Alaró si mirem en direcció a ponent. S’alça a sobre del nucli original de població que va donar lloc a Alaró el conegut barri de Els Damunt i els experts han indicat que el seu origen es trobaria al segle II DC en plena dominació romana i el seu us es perllongaria fins a la conquesta cristiana del segle XIII.

El darrer punt de resistència tres vegades!

Els cronistes sarraïns afirmaren que quan a l’any 902 varen arribar a l’illa, els cristians, al que ells coneixien com a rum o rom, varen resistir vuit anys i sis mesos abans de retre la fortificació. En la conquesta cristiana del 1229 grups de mallorquins de confessió musulmana es varen refugiar en la seguretat de les penyes pensant que els invasors es retirarien satisfets amb el botí en pocs mesos. El 1231 semblà que varen lliurar el castell després d’arribar a qualque acord per tal de salvar la vida davant la constatació de la inutilitat de la seva resistència. La darrera resistència, fútil i desesperada, va esdevenir el 1343 quan els ocupants del castell es rendiren a les tropes de Pere el Cerimoniós després d’edictes amenaçadors en el que va suposar el darrer alè del Regne de Mallorca com a entitat política independent.

Una terrible llegenda

En el context de l’enfrontament entre Jaume II, rei de Mallorca, i el seu nebot Alfons III d’Aragó aquest desembarca a l’illa en 1285, amb la intenció de tornar a annexionar-la a la Corona d’Aragó. Dos capitans fidels al rei Jaume II custodiaven el castell, Guillem Cabrit i Guillem Bassa. Van organitzar la defensa i s’inicia el setge per part de les hosts comandades per Alfons III. El rei Alfons i els seus oficials demanaren als defensors la immediata rendició i lliurament a les seves tropes del castell. A aquesta petició de rendició, Guillem Cabrit va respondre a la sol·licitud:

-No coneixem cap altre rei que no sigui En Jaume.

Alfons “El Liberal” enrabiat va preguntar qui gosava a insultar al Rei d’Aragó.

– Dos lleials Cabrit i Bassa

Al que el rei va contestar:

-Cabrit, dieu? Bona caça! Perquè, com cabrits jur rostir-vos.

La llegenda conta que Alfons III finalment va complir la seva amenaça i que quan es varen rendir els defensors per manca de queviures, el gener de 1286 els dos Guiems van morir rostits en la plaça del Lledoner dels Damunt al poble d’Alaró.

Referències

Mapa General de Mallorca Mascaro-Pasarius

Mapa Alpina Tramuntana Nord I

Diccionari Alcover-Moll

WEB Aires Serra de Tramuntana

12 excursions clàssiques, Heinrich Huber