Un paisatge idíl•lic des de l’ermita del Puig de Maria
L’ermita del Puig de Maria, situada a 333 metres d’alçada i ubicada al municipi de Pollença, ofereix als amants de la natura una excursió senzilla i que es pot compartir en família. No fa falta estar molt en forma ni dedicar-hi moltes hores. La pujada a bon ritme és de més o manco mitja hora.
Es recomana anar-hi durant la tardor o la primavera, èpoques en que la temperatura és més agradable i la vegetació ofereix imatges més espectaculars, tot i que durant tot l’any tant turistes com els propis pollencins duen a terme la visita. De fet, molta gent ho té com una passatjada diaria.
I és que anar fins a l’ermita del Puig és una manera agradable de fer exercici, ja que durant la pujada hi trobam una gran varietat flora autòctona de les illes, entre la que destaca l’alzina, la mata, el xuclamel o les cireretes de pastor. A més ens acompanya el cant d’ocells com el ropit, el pinçà o la cadernera. Fins i tot es poden veure cabres que lliurement passegen per la muntanya salvant obstacles de pedra amb gràcia i molta habilitat.
Qui ho prefereixi pot pujar fins a la meitat de la muntanya en cotxe; després no queda més remei que pujar-hi a peu, ja que el camí està empedrat. I atenció, perquè poc després d’haver començat el camí de pedres, just a una de les voltes, el visitant podrà observar una roca amb forma de cadira coneguda amb el nom de la cadireta del Bon Jesús. És costum que qui puja al Puig segui uns segons en aquest particular seient, fiqui la mà dins un forat que hi ha a la part esquerra i demani un desig.
Ascensió.
Després d’aquest ritual (voluntari i del qual no es garanteix que es compleixi el desig), el visitant ja pot continuar la seva ascensió per un camí que s’ha conservat des de la seva construcció, allà cap al segle XIV, època en que també es construí el santuari, on s’hi establiren les primeres ermitanes. Allà hi visqueren durant dos segles fins que l’any 1564 l’abandonaren, seguint les noves disposicions del Concili de Trento. Quasi cent anys més tard passà a convertir-se en propietat del poble de Pollença i avui en dia ja només hi viuen dues famílies, que són les encarregades de vetllar per la conservació de l’ermita així com d’atendre els hostes que pugin fins alt de la muntanya.
I és que, qui ho vulgui, pot quedar a dormir al santuari del Puig de Maria ocupant les cel·les que fa temps foren lloc de recolliment, meditació i descans de les monges del Sagrat Cor. Hi ha habitacions per a quatre i per a dues persones, fins a un total de més o manco seixanta places. No totes les cel·les es troben dins el santuari, sinó que també n’hi ha d’exteriors, però totes ens ofereixen unes vistes de luxe des de les seves finestres. Això sí, cap d’elles té bany, ja que aquests són comunitaris i es troben als passadissos. També hi ha un servei de bar on, a part de menús variats, també es pot gaudir d’un deliciós pa amb oli.
A més de pujar-hi per fer un bon berenar, són molts els qui cada vegada que van al puig de Pollença visiten la seva Mare de Déu i hi col·loquen un ciri, tot fent-li una pregària. Conta la llegenda que les dones de Can Sales, dedicades a l’oració, el treball i la penitència veieren al puig un resplendor celestial i s’hi acostaren. La visió també va atreure la resta del poble cap a la muntanya santa, on trobaren la imatge de la Mare de Déu dins una cova. I també diuen que quan els pollencins la volgueren venerar duent la imatge fins al temple parroquial del poble, la Mare de Déu tornà cada vegada més feixuga a mesura que la baixaven; i quan feren mitja volta per tornar-la a pujar es tornà lleuguera com una ploma. Així interpretaren que la muntanya era el seu lloc legítim i per això només la baixen al poble cada cinquanta anys. La darrera vegada va ser l’any 1998 quan tot el poble va sortir al carrer molt emocionat per presenciar la processó solemne.
La figura de la Mare de Déu segueix un canon curt però elegant. Està dreta damunt una base poligonal, amb el genoll dret una mica doblegat i duu l’infant Jesús assegut sobre el braç esquerre. Destaca la seva llarga cabellera onada que apareix a partir de les restes de la corona circular i que li emmarca la cara. La seva vestimenta es basa en una túnica d’escot ample i rodó rematat amb una cenefa. A més, a la mà dreta, duu un pom de flors que simbolitzen la dignitat i la virginitat.
Per la seva part, el Bon Jesús és molt gros en relació a la Verge. Té el cap arrodonit, amb cabells rebulls i que també li emmarquen la cara que és rodona i riallera. Amb les mans empresona un ocell (semblant a un colom) que té l’ala esquerra mig estesa, composició que s’interpreta com l’ànima que vol fugir del pecat i es refugia a les mans de Jesús.
Història.
No només la imatge de la Mare de Déu té una gran bellesa, sinó que tot el conjunt arquitectònic del santuari té la seva història i encant. El seu origen es remunta a l’època àrab, quan probablement s’hi trobava una torre de vigilància, que ara es pot intuir als murs del que són les actuals dependències dels donats del Puig, just a la dreta de l’església.
Però la primera construcció cristiana no es va fer fins l’any 1348. La sala capitular de grans arcs ogivals estaria situada al que ara és el vestíbul, tot i que es troba completament desconeguda. No és estrany, doncs, que la configuració actual del conjunt sigui la conseqüència de l’acumulació d’actuacions que es realitzaren a les diferents èpoques i que no anaren mai encaminades a ser un conjunt en si mateix, sinó diferents construccions que s’adaptaven a les necessitats del moment.
L’esglèsia, de fet, combina diferents estils arquitectònics. Al seu interior es poden observar voltes de creuaria gòtica que cobreixen la nau central i les capelles laterals, mentre que el presbiteri és neogòtic. L’estil barroc és present al vestíbul que es va fer davant el portal rodó de l’església i on es veu clarament que és un afegit al davant de l’antiga façana. Al refectori s’hi poden veure una sèrie d’arcs apuntats monumentals que cobreixen la sala i que segurament provenen de la caiguda d’una bòveda anterior. També s’ha de destacar l’escala que connecta el refectori i la cuina amb la resta dels edificis i que antigament estava coberta per una porxada, però després d’una reforma al segle XIX és va tancar lateralment ja que es considerava més útil.
Un detall curiós el trobam just damunt la porta de la cuina on es pot llegir: “El poble de Pollença a la Mare de Déu del Puig en el VI centenari de la trobada (1348-1948)”, en català tot i data de l’època de la dictadura.
I si sortim fora de l’ermita trobam fantàstics miradors que ens ofereixen unes vistes meravelloses de tota l’àrea de Pollença. Al nord es divisa la península de Formentor, el poble, les muntanyes de Ternelles i la Cala Sant Vicenç; des de la zona de Llevant es pot veure el Port de Pollença i les badies de Pollença i Alcúdia; al Ponent, la Vall de Colonya, l’Asserrell, Fartàritx, el Puig Tomir i part de la Serra de Tramuntana; i finalment al sud es veu part del Pla de Mallorca. A més si es té sort i fa un dia clar es pot fitar clarament l’illa de Menorca.
D’aquestes fantàstiques vistes en gaudeixen com a tradició multitud de pollencins, dues vegades l’any.
La festa principal del Puig de Maria és el pancaritat, que es celebra el dilluns de Pasqua. La celebració comença de bon dematí amb la sortida a peu des de Pollença, a migdia hi ha una missa en honor a la Mare de Déu, a la que la segueix un dinar de germanor. És una festa senzilla, però agradable i en la que hi participa molta gent.
Una altre data clau en què el Puig s’omple de gent es l’1 de maig. Aquesta celebració no és tan solemne, i l’acte principal es basa en la preparació d’una gran paella per a tots els assistents a la diada.
I és que el Puig de Maria no només és un lloc idíl·lic dels molts que es poden trobar a la nostra illa, sinó que també és un símbol molt important per a tot el poble de Pollença. Si encara no l’heu visitat us recomanam que no deixeu passar més temps, i menys ara que fa tan bon temps.
#Foravila