Una Volta a la Vall de Sóller; Binibassi-Fornalutx-Biniaraix

La Vall de Sóller se situa al cor de la Serra de Tramuntana i ostenta, amb justícia, el títol de capital de la muntanya mallorquina. Avui els hi proposem un recorregut pels nuclis de població més destacats entre horts, boscs, garrigues, camps de conreu i, sobretot, al peu de les muntanyes de les quals avui podrem gaudir des de gairebé tots els punts de vista. Té una bona accessibilitat, la dificultat tècnica la fa apta per a tots els públics i la navegació no és complicada. Existeixen trams d’asfalt llargs, però que es fan sense gaire presència de vehicles. El paisatge que travessem ens ho farà oblidar.Com sempre coneixement, atenció a la gent menuda i gran, mesura en la gestió de l’esforç i vigileu la meteorologia.

Camp d’en Maiol

El Camp d’en Maiol, estadi de futbol de Sóller, serà el punt d’inici. Per arribar basta seguir les indicacions que ens portaran des de la carretera que uneix la vila amb el seu Port en qualsevol de les redones que ens trobarem. Al costat de la instal·lació esportiva hi ha un petit aparcament.

Camí de S’Ermita

Agafem la carretereta des Camí des Murterar que corre al costat del Torrent de Fornalutx fins al Pont de Can Rave. Al costat hi ha uns rentadors, els primers d’un conjunt que anirem trobant en la jornada i que constituïen, en el seu temps, unes instal·lacions bàsiques. Abans de creuar el pont agafarem a l’esquerra per començar a pujar i ben aviat agafarem a la dreta per començar a transitar pel Camí de S’Ermita. Sabrem que som en el camí correcte perquè en poques passes arribarem a un sender que, per l’esquerra, ens deixaria a Santa Maria de l’Olivar. L’asfalt vell va pujant enmig d’horts i olivars puntejats amb les làmines d’aigua dels safaretjos, amb el llogaret de Binibassi i la carena del Penyal des Migdia protegint la seva esquena. Arribat a una cruïlla hem d’agafar a l’esquerra per, tot d’una, prendre un tirany a la dreta que neix als peus d’un garrover amb restes d’esglaons que ens porta en constant pujada a les primeres cases de Binibassi.

Binibassi, lloc de Llegenda

Es tracta d’una antiga alqueria islàmica esdevinguda llogaret fronterer entre Sóller i Fornalutx. En el diccionari Alcover Moll es diu que el seu nom deriva de l’àrab banī bāsim, ‘fills del rioler o rialler’. No hi ha cap dubte ni un que des d’aquesta privilegiada atalaia un somriure aflorarà a la nostra cara en contemplar la vista que se’ns ofereix i que abasta des del Coll de Sóller, passant per Alfàbia i els Cornadors, la crivella del Barranc de Biniaraix i la Serra de Son Torrella.Per la seva participació activa en la conquesta de 1229 el rei Jaume I va premiar a la família Torroella amb un gran nombre de terres entre les quals hi havia les de l’alqueria islàmica de Binibassi. Com era una cavalleria tenia l’obligació de disposar d’un cavall de batalla amb un conjunt d’homes de peu per prestar servei al Rei en qualsevol conflicte armat.

Un dels descendents d’aquesta nissaga, Guillem de Torroella, fou senyor de l’alqueria a la baixa edat mitjana (entre el segles XIV i XV) i va fer edificar unes cases amb torre de defensa adossada, de les que avui en dia queden algunes restes encara identificables. Aquest tal Guillem era també poeta i l’autor de la Faula, en la que ell mateix és el protagonista d’una història que refereix com aquest home va salpar del Port de Sóller a lloms d’una balena per arribar a l’illa Encantada en la qual li esdevenen aventures i desventures, a mig camí entre la realitat i la fantasia. No es tracta més que una adaptació i evolució d’alguns trets de les anomenades com llegendes artúriques, molt populars en aquest període històric i que tenen com a eix principal la llegenda del Rei Artús, la seva reina Ginebra en el mític regne de Camelot.

Cementiri Municipal de Fornalutx

A la placeta a la qual mor el Camí de Binibassi, agafem un camí esglaonat que arranca cap a l’esquerra tot seguint una canal que porta l’aigua fins a un abeurador-rentador. Passem pel costat nord de les cases i tenim ocasió d’admirar la torre de defensa, típica de moltes possessions de la vall i testimoni de temps de por i temor. El camí continua en constant ascensió deixant al costat esquerre restes de garrigues de C’an Verdera fins a arribar a un punt en què un bosc d’alzines i un portell amb la indicació FORNALUTX n’indicaran el camí correcte cap a la dreta. Aquest es converteix en un sender amb baixades i pujades que transita enmig dels característics olivars que defineixen gran part de territori de la Vall. En uns minuts tocarem de nou asfalt en una pista que comunica les petites i cuidades propietats d’aquest lloc de la vall. En un revolt del camí ja destriarem la petita capella, la tapia i els xiprers del petit cementiri de Fornalutx. Una petita porta enreixada franqueja l’entrada a aquest conjunt d’art funerari en què, amb el degut respecte i consideració, podrem observar el testimoni de com l’estima i el dolor dels vius pel que ja no hi són, esdevenen, en forma de pedra, frases, imatges i flors, un sentit homenatge pels qui ja han partit.

Fornalutx

En dos llongos més les primeres cases de Fornalutx apareixen i, si tenim la fortuna de cara, es deixen admirar banyades per la llum del sol. Entrem per la part superior del poble i els carrers, no importa quin agafeu encara que els indicadors de GR221 ajuden, us conduiran d’una manera o altra fins a la plaça de l’Església, autèntic cor d’aquesta localitat. Allà a l’ombra dels platers podrem gaudir d’una mica d’aigua fresca de la font que la presideix i observar el coster de migjorn del temple que li dóna nom, construït originalment a finals del segle XIII en estil gòtic sota l’advocació de la Mare de Déu de la Neu (s. XIV), de la qual es conserva una talla en fusta molt deteriorada per la inclemència del temps. Als que els hi agradi perdre’s pels carrers estrets i ombrívols per apreciar detalls arquitectònics, constructius i decoratius faran festa. La mescla d’estils i la presència de detalls de la pròspera etapa viscuda a cavall entre els segles XIX i XX a la Vall són un regal pels sentits. Serà difícil emperò trobar alguna resta de les antigues fornals de què deriva el nom del poble. El topònim Fornalux, “Fornalucem” és un derivat de Fornal o Ferreria, amb el sufix –utx, topònim mossàrab.

Teules pintades

Abandonant l’ombra dels arbres ens dirigim pel carrer de Sa Font en direcció est cercant la ubicació de la casa consistorial a prop de Sa Font des Pujol. En el mateix carrer hem de fer l’esforç d’alçar el cap i mirar cap a les volades de les teulades per admirar les teules pintades característiques d’aquesta vall. Amb antecedents fora de Mallorca, el costum de decorar les teules es va difondre per la Vall al segle XVI. Fins a 84 edificis, dels quals 28 a Fornalutx, les integren. Són composicions molt variades, que mesclen motius geomètrics, vegetals, figures estilitzades de persones i animals, símbols religiosos… generalment dibuixats en color vermell sobre fons blanc de murter de calc. Al costat del seu valor artístic i decoratiu, se suposa que tenien un valor simbòlic per protegir a les cases i els seus estadants de qualsevol mal.

Camí des Creuer

Continuem al costat esquerre del Torrent de Fornalutx passant entre belles cases amb petits horts exquisidament cuidats fins a arribar a un pont que ens permet passar a l’altre costat. En aquest punt es produeix la confluència dels torrents de Sa Dumanega i Sa Rompuda i s’inicia un costerut camí asfaltat que ens permet guanyar alçada sobre la vila i les seves cases. Ca N’Antuna apareix al costat esquerre i ens hem d’esforçar per progressar fins a un revolt en què unes horroroses antenes de telefonia ens conviden a abandonar per la dreta la grisor per ascendir per l’antic camí esglaonat i bellament restaurat de Sa Costa. L’esforç no ens ha de deixar ignorar el bell paisatge de la vall per l’esquerra, amb el Puig de Sa Galera tancant a Ponent. En acabar l’esglaonat una ampla pista ens permet ascendir entre marjades plenes d’oliveres pel racó conegut com a Ses Planes. Les carenes de la Serra de Son Torrella les podrem admirar si aixequem el cap. Si el tombem cap a l’esquerra el guardià imponent del Penyal des Migdia ens vigilarà tot el temps.

Camí Vell de Monnaber o dels Marroigs

Desemboquem en la carretera i girem a l’esquerra per iniciar el descens. Som a la zona de Es Marroigs, segurament una de les extensions d’olivars més admirables de tota la Vall. Les contínues anades i vingudes del camí ens permeten ara admirar els costers de la Comuna de Fornalutx, ara Els Cornadors i Es Castellot. Es tracta d’un autèntic espectacle etnològic que ens permetrà admirar l’enginy, la paciència i la saviesa dels constructors i mantenidors d’aquesta obra mestra que són les marjades. Escaletes, canals, petits camins esglaonats… són detalls que conviden a una aturada i a donar un cop d’ull. A mesura que anem perdent metres la vila de Sóller i les prominències de les seves construccions més destacables van guanyant protagonisme. Les oliveres cedeixen el pas als cítrics, que en temps encara en la memòria, foren protagonistes de l’expansió comercial i industrial de tota la Vall.

Biniaraix

En una estona arribarem als rentadors de Biniaraix, porta d’entrada del Barranc del mateix nom situat en l’escletxa gegantina que flanqueja Els Cornadors per l’esquerra. La placa de la Concepció amb l’església del mateix nom és el centre d’aquest llogaret a on alguns establiments proveeixen als caminats de descans i provisions. El carrer de Sant Guillem ens permetrà abandonar el poble per encaminar-nos cap a L’Alqueria des Compte circulant al costat del Torrent de Biniaraix i fent camí enmig de S’Horta del mateix nom. Tornam a travessar el Torrent en direcció cap a la cooperativa agrícola de Sant Bartomeu, lloc a on té lloc el miracle de la producció de l’or verd de l’oli de Sóller. Allà girem cap a l’esquerra i ens dirigim cap al nostre punt de tornada, amb precaució per no ser capolats per alguna màquina autopropulsada i sorollosa en mans d’algun despistat.

En qualsevol moment, atureu-vos, alceu el cap i passegeu la mirada per tota la carena de muntanyes de encerclen de forma magnifica la Vall. Es el instant per demanar-vos si ha pagat la pena.

Sabíeu que Es Penyal des Migdia és la muntanya més alta Mallorca …?

…que es pot visitar sense haver de demanar permís! Els seus 1.401 metres són inferiors als 1.445 del Puig Major de Son Torrella, però aquest disposa d’unes instal·lacions militars al seu cim que obliguen a demanar autorització al ministeri de defensa per accedir-hi. Ambos cims pertanyen a la mateixa estructura geològica i formen part del massís central de Tramuntana que alberga els pics més elevats de totes les Balears.

Fornalutx té port?

El Torrent de na Móra és l’únic punt d’accés al mar d’aquest municipi. Recull les aigües de la vall de Bàlitx, limitada pel Puig de Bàlitx, el Puig de la Bassa, la Muntanya de Moncaire i el Puig de l’Alzinar. La seva conca comprèn part dels municipis de Sóller, Fornalutx i Escorca. Passa molt a prop de la possessió de Bàlitx d’Avall, i després de superar uns quants desnivells importants, desemboca al Mar Mediterrani. També se’l coneix com a Cala Ferrera o Port de Fornalutx.La línia de costa de Fornalutx no supera els 400 metres de longitud i, excepte, al Torrent de Na Mora, està formada per penya-segats intransitables. Era un punt de desembarcament d’estols de pirates sarraïns i, en temps més moderns, de contraban sota la mirada de la Torre de Na Seca.

Temps aproximat entre 3 i 3 hores i mitjà a ritme moderat

Referències

Mapa General de Mallorca Mascaro-Pasarius

Mapa Alpina Tramuntana Nord I

Diccionari Alcover-Moll