Una volta pels camps de Porreres
El recorregut proposat s’endinsarà en les terres del Pla de Mallorca agafant com a referència la vila de Porreres i els paisatges rurals dels encontorns de Sa Serra, als límits amb Montuïri i Sant Joan. Els camps i els paisatges de la nostra ruralia, amb la vigilància constant del Puig de Sant Salvador en la llunyania, seran els protagonistes absoluts. A la tornada el Puig de Monti-sion i el seu santuari es convertiran en fita indefugible.
Itinerari circular, amb inici i final a la portalada de l’església parroquial de Nostra Senyora de la Consolació a Porreres. No confondre amb la de Sant Felip Neri situada a la mateixa vila. La caminada es pot fer en qualsevol temporada, a condició que les condicions meteorològiques siguin adequades. Es pot combinar amb altres itineraris, de forma especial visitant Monti-sion per admirar les panoràmiques sobre el sud de Mallorca que es perllonguen fins a l’arxipèlag de Cabrera. En temps de floració dels ametllers a l’inici de la primavera l’espectacle dels camps florits és encisador. La presència d’oliveres, vinyes, albercoquers i altres cultius expressaran la profunda arrel camperola d’aquesta terra.
Recomana’m l’ús de transport públic sempre que es pugui. La línia 403 de TIB us deixarà a l’entrada del poble a poc més de tres-cents metres del punt d’inici. Consulteu horaris i freqüències. L’itinerari segueix gairebé sempre carreteres secundàries, camins, tiranys i senders. Trobarem referències a la Ruta Hidràulica 3 creada a iniciativa de l’ajuntament. Hem de comptar amb bocins en pujada. No requereix cap habilitat tècnica tot i que recomanem fer servir bastons per facilitar la marxa. És apta per a totes les edats, sempre amb coneixement. El desnivell acumulat arriba als tres-cents cinquanta metres aproximadament. El mapa Alpina sempre a mà per gaudir de l’entorn geogràfic i la toponímia. No hi ha cap punt de proveïment d’aigua, però a la vila trobareu botigues i establiments per trobar-ne si teniu necessitat. La temperatura pot convertir un passeig en un vertader mal de cap. Hi ha un bocí en què haureu de parar atenció i extremar les precaucions; una caminada de quatre-cents metres per la voravia de la carretera Porreres a Vilafranca que compartireu amb vehicles. Fileu prim!
Planifiqueu, pareu atenció a la gent menuda i gran, avalueu les vostres forces i no us descuideu en consultar la previsió meteorològica. Ideal per una matinal tranquil·la o una vespertina a l’estiu mentre el sol s’amaga darrere els turons que puntegen el Pla de Mallorca.
Camí de Son Dagueta
Situats a la portalada major de l’església agafareu a l’esquerra pel Carrer des Pont per iniciar una suau baixada. Al cap de cantó trobareu la Creu des Pont, una antiga creu de terme. El pont ho trobarem una mica més endavant i permet superar una ampla síquia anomenada –depenent d’on consulteu- d’Es Pla o de Banyeres. L’asfalt s’estira fins a una cruïlla a on el preciós Molí d’en Racó marca el començament del Camí de Son Dagueta.
Aquest camí comença com una ampla pista que es dirigeix cap al turonet de Sa Serra. A sinistra les terres de Son Campmar confronten amb les de Na Girona. El camí de carro esdevé de cop i volta camí de ferradura. Iniciareu una suau pujada amb els camps i les cases de Sa Bovera en diagonal dreta. Un petit bosquet d’alzines ens anunciarà que estem a punt d’acabar aquest tram que desemboca en un camí transversal.
Camí de Sant Joan i Pou de Sa Carrera
Un indicador ens assenyalarà un gir a l’esquerra per continuar la caminada. A l’ombra d’alzines, ullastres i qualque garrover anirem fent passes deixant Son Dagueta i les seves vinyes a la dreta. Arribats a una intersecció hem d’agafar a l’esquerra per tombar a poc més de 50 metres de nou a la dreta. El paisatge s’obre i podem destriar en la llunyania l’altiplà del Puig de Randa i les seves característiques torres de comunicacions.
Arribarem a la carretera que uneix Porreres i Sant Joan. Hem de parar atenció, tot i que tot el trànsit rodat és escàs. Tombem cap a la dreta. Unes vinyes velles us rebran encolomades en el marge dret de la carretera. Quan aquestes s’acabin observareu una gran pedra coneguda com a “pedra des peix”. La seva història i funció –peculiars i evocadores- es descriuen al final d’aquest escrit, en una entrada especial.
Una mica més endavant, a l’esquerra, trobem les restes del Pou de Sa Carrera. Aquesta construcció possiblement té el seus origen en l’època andalusina. L’excel·lència en la cultura de l’aigua d’aquella etapa històrica és un fet més que destacable. A principis del segle XVI ja es va documentar amb aquest nom. Avui en dia la construcció consta d’un coll de forma rectangular amb els cantons arrodonits, fet en pedra i amb dos abeuradors o piques que s’alimentaven de l’aigua pujada amb la corda passada per una politja de ferro sostinguda per un travesser de fusta d’ametller. Carreters, traginers, pagesos i pastors calmaven la seva set amb aquest pou. Una sitja amb restes de l’estructura metàl·lica està al mateix costat de la carretera una mica més endavant, expressant la necessitat d’anar a cercar l’aigua subterrània en aquesta terra pobra en cursos naturals d’aigua.
Camí des Putxet i Puig d’en Cantó
Continuarem en direcció cap a Sant Joan per, al cap de pocs minuts, trobar un indicador que ens indica que hem de deixar la carretera i sortir-nos per la dreta per afrontar el Camí des Putxet. Una llarga pista asfaltada amb la referència d’Es Putxet (206 metres) a la dreta sobresortint d’un comellar ple d’ametllers i garrovers al peu d’Es Turó des Moro. Al costat nord la Serra de Tramuntana, amb els cims de Massanella i Puig Major destacant, s’erigeix en murada de pedra que tanca l’horitzó. El conjunt de parcel·les que comunica aquest camí és el resultat de la segregació de Son Oms, una gran finca avui reduïda a una extensió de poc més de quaranta quarterades.
Arribats al punt culminant de la pujada veurem a la nostra esquerra el turonet del Puig d’en Cantó. Si volem pujar damunt baixarem una mica pel camí fins a localitzar un petit pou a mà esquerra. D’aquí arranca un tirany que enllaça amb la base d’una torre elèctrica i, amb un petit esforç, amb la sorprenentment plana part superior. Malgrat la presència de mates i matolls podrem tenir una sorprenent visió de les muntanyes i dels encontorns de Porreres.
En retornar el camí baixem a l’ombra d’Es Putxet deixant una bellíssima coma a l’esquerra. Al final gir a l’esquerra deixant al costat les barreres de Sa Tanca. A pocs metres, gir a la dreta per allunyar-nos de l’anomenada com a Pleta d’en Costitx. Amb un nou gir a l’esquerra desembocarem en una nova i polsegosa pista. Es tracta d’un dels vials oberts en la parcel·lació de Son Oms. Hem de tombar a la dreta per seguir en suau pujada enmig de parcel·les en què algunes noves construccions es fan evidents. A la nostra dreta el perfil del Puig de Sant Salvador i del Castell de Santueri es fan presents. Una baixada enmig d’una densa garriga ens fa desembocar en el Camí Vell de Son Oms. A l’altre costat de la cruïlla, el bony del Puig Rodó de Son Jordi s’alça tímidament.
Camí de Son Mainou
Gir a la dreta per continuar uns tres-cents metres per desviar-nos a la següent bifurcació de nou a la dreta. Ara som al Camí de Son Mainou. El camí es dirigeix cap a migjorn enmig de camps de conreu i explotacions agrícoles i ramaderes. Després d’un gir de 90 graus a l’esquerra ens trobarem les cases de Son Poll i, una mica més endavant, la finca de Son Roca dedicada a la ramaderia. L’espectacle de les vaques pasturant enmig del verd de l’herba tendre recorda més a alguns racons dels Països Baixos que no a Mallorca! L’asfalt agafa el relleu de la pista de terra. Deixem Es Sementer de Son Mainou i les elevacions de Sa Serra a la nostra dreta fins que arribem a la intersecció amb el Camí de Son Jordi.
Camí de Son Jordi i Sínia de Son Mora
Caminarem amb precaució per la carretera per l’esquerra. A l’altre costat dels batzers s’albiren damunt un turonet les cases de Son Batlet. A punt d’arribar a la carretera que uneix Porreres i Vilafranca sorgeix a mà dreta una esplèndida sínia situada a les terres de Son Mora, encara en un relatiu bon estat. Recordem que una sínia és una màquina d’elevar aigua de pous poc profunds que consta d’una roda vertical que és accionada per un animal, té planta circular Normalment es feia servir en els horts o regadius tradicionals i per l’abastiment d’aigua. El seu origen es localitza al Medi Orient en èpoques molt allunyades. Ja els romans la feien servir encara que de nou els andalusins feren un ús intens d’aquest tipus d’instal·lacions.
Desemboquem en la carretera general. Hem de parar atenció i esment. Ens dirigim cap a Porreres per la voravia de l’esquerra mantenint atenció als vehicles. Són vora quatre-cents metres a on hem d’extremar les precaucions. Una vegada deixades a mà dreta, de nou damunt un turonet, les cases de Son Mora veurem una pista que s’obre a la dreta. Travessarem amb prudència la carretera i l’agafarem per allunyar-nos del perill.
Camí de Ses Roques i Camí de Sa Serra
El camí pica per amunt amb suavitat deixant al costat dret les terres de Son Mora. Un gir a l’esquerra –deixant un camp d’oliveres al costat- i un altre a la dreta ens situen al peu d’un costerut camí. Ara hem de parar atenció. A uns 400 metres del darrer gir, just al darrere i a mà esquerra d’unes cases anomenades Sa Serra, hem d’agafar un esvaït camí. En porta a uns camps de conreu que hem de superar aferrant-nos al costat dret per no fer res malbé. Anem en direcció sud-oest per uns 200 metres fins a arribar a una pista que hem d’agafar a l’esquerra. Seguint-la sempre en direcció sud-oest arribarem en pocs minuts al Camí de Ses Roques que ens rebrà sota l’ombra d’un bosquet d’alzines joves.
Girem a la dreta i n’encaminem a la següent cruïlla a on llegirem l’indicador de Camí de Sa Serra. Tomb a l’esquerra i tenim les cases de Porreres presidides pel buc de la seva església parroquial com a senyal evident de la nostra destinació. Monti-sion es retalla en diagonal esquerra. El camí baixa enmig de camps conrats i presència destacada de la vinya. Arribats a l’extrem gir a la dreta per arribar al Molí d’en Racó. Just queda desfer camí fins a arribar de nou a la plaça de l’església i gaudir, si toca, d’un reparador descans en qualsevol dels establiments de la vila.
Temps aproximat entre tres hores i mitja i quatre hores
Referències
MASCARO-PASARIUS, Mapa General de Mallorca
Diccionari Alcover-Moll
Mapa editorial Alpina, Pla de Mallorca
www.toponimiamallorca.net
Wikipedia en català
Web ajuntament de Porreres
Les pedres des Peix de Porreres; un patrimoni a recordar i conservar
Una de les coses evidents en examinar la cartografia de Porreres és que no te sortida a la mar. No hi ha constància de l’existència d’un Port de Porreres. Com és que, per tant, hi existeixen dues roques al terme municipal que reben el nom de pedra des peix?
La solució a aquesta paradoxa la va facilitar un article publicat el 1995 en la revista local Llum d’Oli i recollida posteriorment a l’excel·lent plana web www.toponimiamallorca.net Segons s’afirma “Es tracta de pedres disposades a manera de seients, que estan situades als creuers de camins de les rodalies dels pobles i que identifiquen llocs on els pescadors posaven a la venda els seus productes. Una vegada feta la pesca es tractava de seleccionar els exemplars de les espècies més perdurables. Posteriorment eren disposats dins coves, en sostres separats per tallades de llimona i coberts per una capa d’alga. El transport dels coves damunt el cap fins als punts de venda, sovint a un parell d’hores de distància, s’havia de fer a bon ritme per tal d’evitar que el peix es fes malbé, ritme que rebé un nom propi: el trot de mariner. El so del corn indicant l’arribada del peix feia acudir als compradors, residents a les cases i possessions dels voltants. Completada la venta, la paradeta era desmuntada i tornem-hi torna-hi.
Rafel Picornell i Manresa, autor de l’article, n’esmenta tres, de pedres del peix. Una es localitza al terme d’Algaida i ha generat el topònim que identifica el creuer que formen el camí de Montuïri a Randa i el camí de Son Sastre: la pedra des Peix. Les altres dues es troben a Porreres: una al creuer des Tast i l’altra al camí de Sant Joan, a l’altura del pou de sa Carrera.”
Avui haurem vist una d’aquestes construccions, situada a pocs metres del Pou de Sa Carrera. Testimoni d’un temps en què la necessitat esmolava l’enginy i enfortia les cames. Peix fresc, del dia, servit per persones disposades a traginar aquest producte des de la marina dels municipis veïnats. I és que, com proclama el pintor Joaquin Sorolla en titular una de les seves pintures més conegudes com a I encara diuen que el peix és car!
El títol del quadre procedeix de la novel·la Flor de Mayo escrita per Vicent Blasco Ibáñez que es desenvolupa a les platges del barri del Cabanyal a València. En un dels passatges, mor en el mar un pescador anomenat Pascualet, i la seva tia es lamenta del succeït mentre exclama: Que vinguessin allí totes les meuques que regatejaven en comprar en la peixateria! Encara els semblava car el peix? A duro havia de costar la lliura…!