Balears demana a Madrid un tracte diferenciat en la negociació de la futura PAC

La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, ha reclamat un tracte diferenciat per a les Balears en la primera jornada de negociació de la futura Política Agrària Comunitària (PAC) del marc financer plurianual 2021-2027, segons han informat des del seu gabinet.

En la trobada a Madrid, presidida pel ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, i en la que hi han participat els consellers del ram de les comunitats autònomes, s’han abordat les primeres qüestions que definiran el document que finalment Espanya presentarà a la Comissió Europea. La crisi de la COVID-19 ha alterat el calendari inicialment establert, i la previsió actual del ministeri és presentar el Pla Estratègic Nacional de la PAC (PEPAC) a mitjans de 2021, per tal que es pugui aprovar a principi del 2022.

Un dels aspectes bàsics que s’han tractat durant aquesta jornada és el de l’ajuda bàsica a la renda. A les Balears, la renda agrària només arriba al 54% del valor peninsular. És a dir, un agricultor percep per la seva feina la meitat de la renda que un de la península. Segons ha explicat la consellera De la Concha, “l’ajuda bàsica a la renda ha de respondre a la realitat de les Balears, i per tant, ha de compensar els sobrecostos de la insularitat que condicionen la viabilitat de les explotacions”. La consellera ha aprofitat aquesta trobada per fer arribar a diversos consellers uns exemplars de l’informe elaborat per la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació sobre els sobrecostos de la insularitat al sector agrari i ramader illenc. Segons aquest informe, aquests sobrecostos comporten 38 milions d’euros anuals al sector, ja sigui, per exemple, en el preu de la terra o en costos de productes, com els fertilitzants o els pinsos. Aquest informe que duu per títol ‘L’agricultura i la ramaderia, en un punt d’inflexió’, que fou enviat fa uns mesos al ministeri, fa una radiografia detallada sobre aquest sector a les Balears mitjançant dades contrastades i posa negre sobre blanc tots els factors que condicionen la seva viabilitat.

Sobre l’ajuda bàsica a la renda, De la Concha ha manifestat que el sistema de drets de pagament (conegut com a drets històrics) està esgotat, ja que ha generat efectes no desitjats com la patrimonialització de les ajudes, la dificultat per accedir a elles als nous agricultors i també al joves pagesos, la immobilització del mercat de la terra o una injusta distribució de les ajudes. Per això, ha defensat que l’ajuda bàsica a la renda s’ha de basar en un sistema de pagament per superfície (com també proposa el ministeri) però a la vegada també vinculat a un nivell de renda agrària concret i a una superfície en producció. Actualment, al voltant d’un 10% de la superfície agrària declarada a les Balears no cobra ajudes PAC.

Durant aquesta jornada també s’han abordat temes com el d”agricultor genuí’ i el ‘règim de petits agricultors’. Es tracta de conceptes que seran bàsics per a determinar les ajudes que rebrà el sector en la nova PAC. En ambdós conceptes, De la Concha ha defensat que s’ha de basar en el criteri d’ingressos agraris sobre els ingressos totals, però des de les Balears, es considera que ha de tenir en compte l’exercici de la titularitat o la cotitularitat sobre una explotació, la dedicació mesurada en Unitat de Treball Agrari (UTA) i la superfície útil gestionada. Sobre l”agricultor genuí’, la consellera ha explicat que s’ha de definir clarament de quina manera es calculen els ingressos agraris sobre els totals. D’una banda, ha dit, perquè amb les dades disponibles d’informació fiscal queden fora de l’anàlisi un 20% de les explotacions de les Balears. I d’altra banda, perquè s’ha de recollir l’especificitat de figures de dret civil que existeixen a les Illes com la Societat Rural Menorquina (SRM) i el Contracte d’Amitgers de Mallorca. Sobre el ‘règim de petits agricultors’ ha defensat les múltiples funcions que compleixen en un territori com el de les Balears, tant pel que fa a la producció d’aliments de qualitat o el paper de manteniment de la cultura i els ecosistemes.

De la Concha també s’ha posicionat sobre la part d’arquitectura ambiental i els ecoesquemes. Ha defensat la necessitat que la condicionalitat ambiental sigui d’aplicació a tots els beneficiaris de les ajudes PAC, també els petits agricultors, en considerar que la PAC “ha d’estar orientada als objectius de clima”. Ha explicat, a més, que actualment la conselleria fa feina per arribar a un 25% de la Superfície Agrària Útil cultivada en agricultura ecològica el 2030.