Les poblacions de pàguera es troben en condicions sostenibles d’explotació pesquera
Un estudi sobre la variabilitat genètica dels peixos a les aigües de les Illes Balears indica, en el cas concret de la pàguera (Pagrus pagrus), uns valors alts de diversitat genètica, que es mantenen durant aquests darrers tres anys de seguiment i que suggereixen que les poblacions d’aquesta espècie a les Illes Balears es troben en condicions sostenibles d’explotació pesquera.
Segons l’investigador que dirigeix el projecte, Gaetano Catanese, «les àrees marítimes protegides, juntament amb el possible reclutament d’alguns individus juvenils de la mateixa espècie procedents d’altres àrees geogràfiques veïnes, poden jugar un paper important en el manteniment de la biodiversitat i de la variabilitat genètica de la pàguera de les Illes Balears, així com d’altres espècies d’interès pesquer, assegurant-ne la supervivència i la diversitat genètica i contribuint a la conservació del nostre ecosistema marí».
La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General de Pesca i l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera de les Illes Balears (IRFAP), amb la col·laboració de Tragsatec, està elaborant un estudi sobre la variabilitat genètica dels peixos a les aigües de les Illes Balears. L’objectiu de l’estudi, que es duu a terme a les instal·lacions del Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA) de l’IRFAP, al Port d’Andratx, és definir en quin estat es troben les diferents espècies basant-se en la seva variabilitat genètica espacial (entre diferents àrees de la Mediterrània) i temporal (diferents anys). A més, se centra en les espècies de peixos d’interès pesquer, que són les d’alt valor comercial i que estan emparades sota la marca de qualitat Millor quín, gestionada per Opmallorcamar.
En aquest sentit, la pèrdua de diversitat genètica s’associa a una reducció de la mida poblacional, ja sigui per una sobreexplotació de l’espècie, per l’efecte de patògens o per contaminació ambiental, entre d’altres, i condiciona la sostenibilitat dels recursos pesquers.
Per part seva, el director general de Pesca, Antoni M. Grau, ha destacat que «les polítiques nacionals i comunitàries pretenen afavorir la venda d’aliments saludables, d’alta qualitat i de proximitat». En aquesta línia, ha afegit Grau, «el sector pesquer de les Illes Balears s’orienta a l’aplicació de pràctiques pesqueres sostenibles, que donin suport i reforcin la identitat local dels productes, sempre respectant la conservació de la biodiversitat».
Així, aquestes dades no només confirmen l’estat actual d’explotació sostenible d’alguns recursos pesquers en aigües de les Illes Balears, sinó que també indiquen que la protecció i la gestió eficaç de les reserves marines poden contribuir a assegurar la supervivència a llarg termini de les espècies d’alt interès comercial.
El centre IRFAP-LIMIA continuarà monitoritzant amb cura les poblacions de pàguera i d’altres espècies pesqueres que es recullen de la llotja i de pescadors recreatius que col·laboren en el projecte. La intenció és continuar analitzant-ne la variabilitat genètica a partir de mostres d’ADN mitocondrial per poder millorar el coneixement sobre el paper que juguen les reserves marines en la conservació de la biodiversitat.