El nap, un clàssic de la cuina d’hivern
Les baixes temperatures que caracteritzen els mesos de gener i febrer constitueixen el marc ideal per a l’elaboració de sopes, brous i cuinats que ajuden a combatre aquesta climatologia adversa aportant una bona quantitat de vitamines i minerals que ajuden a fer front a l’època més freda de l’any.
La saviesa popular ha sabut treure profit, en aquest sentit, al conjunt de verdures i hortalisses d’hivern i a través de saboroses combinacions ha aconseguit treure rèdit als vegetals que els horts ens ofereixen en l’etapa més dura de l’any. D’entre aquestes verdures cal destacar-ne una, el nap, que malgrat no passar pel seu moment de major popularitat, ha estat durant segles el puntal de la dieta hivernenca del vell continent.
El nap (Brassica napus) és una planta herbàcia anual o bianual que es caracteritza per una arrel cilíndrica tuberosa i unes tiges erectes amb fulles basals i lobulades. El nap, igual que la col, el brècol o el rave, forma part de la família de les crucíferes, essent un dels vegetals que millor s’adapta als climes freds.
Durant segles –hi ha referències al nap que daten de fa més de 4.000 anys- el nap fou un element bàsic i imprescindible en la dieta europea, tant era així que constituïa un dels eixos vertebradors d’aquesta dieta. Però amb el descobriment d’Amèrica i l’aparició en escena de la patata el nap fou perdent popularitat en detriment del tubercle americà que l’anà substituint amb rapidesa; d’aquí que avui en dia el nap no sigui una de les hortalisses de major consum humà. Tot i això, el nap supera amb escreix a la patata tant en quantitat com en qualitat pel que fa a les vitamines i minerals que el seu consum aporta.
Tot i que el color sol dependre de les diverses varietats de nap existents, la majoria d’aquestes es defineixen pel seu color blanquinós”
El seu origen encara és discutit en l’actualitat ja que si bé hi ha qui el situa en les plantes silvestres del nord d’Europa, hi ha altres estudiosos que el situen en les regions d’Àsia central, des d’on s’anà estenent cap a la resta del món.
Tot i que el color sol dependre de les diverses varietats de nap existents, la majoria d’aquestes es defineixen pel seu color blanquinós. Malgrat tot haver-hi altres tonalitats cromàtiques de nap que van des del blanc grogós al porpra pel que fa a la seva pel.lícula externa, mentre que la seva carn sol ser blanca i a vegades amb lleugers tons grogosos.
Les varietats de nap es divideixen en dos grans grups: el que va dedicat al consum humà –varietats més petites i blanes- i el que es dedica al consum ramader –varietats més grosses, així com el seu fullam-. D’entre les varietats de nap que podem trobar als nostres mercats i botigues en destaquen tres varietats: el nap bola de neu (rodó, petit i blanc), el nap blanc (de forma oval i carn blanca i compacta) i el nap croissy (allargat i també blanc).
Malgrat poder-ne trobar durant tot l’any, l’època òptima per al consum del nap coincideix amb l’arribada de la tardor i la plena de l’hivern ja que va des del mes de setembre al de gener. Tot i això, el cicle biològic d’aquest vegetal oscil.la entre els quaranta i els cent dies, depenent del clima i de les varietats que es sembrin, i presenta dues èpoques de sembra anuals ben delimitades: la que va dels mesos de juliol a octubre, que es recol.lectarà en les estacions de tardor-hivern, i la que va de març a abril, que es recol.lectarà al llarg de l’estiu.
La tipologia del nap variarà depenent de la varietat que es consumeixi, però en línies generals es conté com a exemplar òptim per al consum humà un nap de mida petita o mitjana, de pell llisa i ferma al tacte, i aparença compacta i pesant. Això si compram el nap individualment, ja que si l’adquirim en menats haurem de vigilar que les fulles mantenguin una aparença de frescor i un color verd viu, així com un coll tibant.
Tradicionalment a la gastronomia europea se’l consumeix en sopes, i en bullits a la nostra comunitat”
El sabor dolcenc del nap –tot i que hi ha varietats amb gust lleugerament coent- és el que el revaloritza culinàriament; així com la seva versatilitat, ja que tant es pot cuinar amb llegums i altres verdures com es pot menjar cru en amanides si se’l ratlla o es mengen les seves fulles. Tradicionalment a la gastronomia europea se’l consumeix en sopes –i en bullits a la nostra comunitat- acompanyant la pastanaga, la patata, el porro o la col.
Per a la seva correcta conservació, convé separar-ne les fulles de les arrels si el compram en menats; igualment convé no rentar-los fins haver de consumir-los ja que d’aquesta manera evitam la pèrdua de nutrients. El nap també és susceptible de ser congelat, però en aquest cas s’aconsella escaldar-lo durant dos minuts en aigua per així conservar millor les seves aportacions nutritives.
El valor energètic del nap és baix i és un aliment amb una gran quantitat d’aigua (al voltant del 90%) i ric en minerals, sobretot potassi, magnesi, calci i ferro, i ric en vitamines C, B6, B1 i B2. Aquests elements fan d’ell un aliment amb poderoses capacitats antioxidants –és a dir, ajuda a prevenir l’envelliment-; també és força adequat de cara a la regulació de la funció intestinal i per a la prevenció de malalties com la gota, ja que ajuda a la depuració de la sang i a l’eliminació de l’àcid úric. Finalment, l’escassa aportació en greixos del nap i la seva capacitat assaciador i digerible el fan altament recomanable en casos d’obesitat o en dietes d’aprimament.
Però on excel·leix el nap és en la medicina popular, gràcies sobretot a la seva capacitat per combatre mucositats. Tant és així que hi ha dues receptes molt populars elaborades amb nap per combatre el moc: el te de naps i el nap amb mel.
Pel que fa al te de naps, tan sols s’han de ratllar tres cullerades soperes de nap i escaldar-les amb dos tassons d’aigua calenta juntament amb mitja cullaradeta de gingebre fresc i unes gotes de salsa de soja o tamarí. Cal beure aquest beuratge ben calent, dos cops al dia i romandre al llit; en unes hores es notarà l’alleugeriment de mucositats d’una manera gairebé miraculosa.
Per la seva banda, per al nap amb mel tan sols fa falta agafar un nap gros i buidar-lo, per omplir-lo seguidament de mel i deixar-lo reposar durant tota una nit; finalment només cal beure la mescla resultant i deixar que faci efecte.
És gràcies a aquestes facultats que cal recuperar la presència del nap en les nostres llars, ja que a més de beneficis per a la nostra salut iniciarem un retorn al consum d’un vegetal que durant segles aconseguí fer sobreviure la població europea i que el massiu consum de la patata havia relegat a un segon pla completament injustificat.