Emergències implementa millores en l’aplicació web de control de les platges que empren els serveis de salvament

La Direcció General d’Emergències i Interior ha organitzat, aquest dilluns, la XXX Jornada Tècnica de Seguretat a les Platges de Eivissa, una reunió que té per objectiu la formació dels tècnics i responsables d’aquesta matèria en els municipis de l’illa per l’inici de la temporada d’estiu, que comença el pròxim 1 de maig i finalitzarà el 31 d’octubre. A la trobada, que ha tingut lloc a la base de la Unitat Operativa d’Emergències ubicada a l’Edifici Militar SA COMA, s’han presentat les novetats d’aquesta temporada i també s’ha fet balanç del 2022.

Gràcies a l’anàlisi de les dades estadístiques recollides durant les darreres temporades, la Direcció General d’Emergències i Interior, organisme competent en matèria de coordinació, inspecció i regulació pel que fa a la seguretat a les platges, ha implementat per a enguany una sèrie de millores i noves prestacions en l’aplicació web de gestió i recollida d’informació —Safebeach— que empren tots els serveis de salvament, rescat i socorrisme de les Illes Balears des de l’any 2020.

Diàriament, introdueixen el recull de les seves intervencions, els graus d’ocupació de les platges, així com informació sobre la resta de condicions de la platja, les zones de risc i qualsevol informació rellevant que hagi de ser tinguda en compte a l’hora d’assegurar i donar més seguretat a les persones que gaudeixen de les nostres platges. L’any 2022, l’eina va proporcionar 11.808.740 de dades a l’112.

Enguany, l’eina ha desenvolupat noves especificitats: es podran enviar notificacions als dispositius dels socorristes per estar més coordinats amb l’112 en cas d’una intervenció d’emergència, i es podran crear informes automàtics de les intervencions categoritzades com a destacades (èxitus i incidents crítics), així com informes amb estadístiques globals.

Així, la DGEI i els responsables municipals tindran més control sobre les actuacions que s’estan duent a terme a les platges i, amb l’anàlisi posterior de les dades i les estadístiques, es podran introduir millores en els plans de salvament i en els procediments de vigilància.

Cal recordar que l’aplicació Safebeach està interconnectada amb el portal web www.platgesdebalears.com, un portal d’informació per als ciutadans i turistes sobre les característiques de totes les platges catalogades a les Illes, amb descripció dels seus serveis, accessibilitat, grau d’ocupació, fotografies, estat de la mar i canvis de bandera, tot en temps real.

Una altra de les novetats és l’increment de l’activitat inspectora per part de la Direcció General d’Emergències i Interior a totes les platges de risc mitjà i alt que han sofert canvis d’ocupació, usos i perfil de visitants, així com a les platges de risc baix que no tenen socorrista de reacció i en les quals no s’han col·locat encara els elements bàsics de seguretat, com l’abalisament. L’objectiu, vetlar per la normativa en matèria de seguretat. En aquest sentit, durant el 2022 es van efectuar un total de 218 inspeccions a totes les illes (41 a Eivissa, 63 a Mallorca, 93 a Menorca, i 21 a Formentera).

Dades de la temporada 2022

Els serveis de socorrisme a les platges vigilades de les Illes Balears van dur a terme la passada temporada de bany un total de 1.363 rescats (273 a Eivissa, 962 a Mallorca, 106 a Menorca, i 22 a Formentera). Tot i això, durant el 2022 van augmentar els incidents greus respecte a l’any 2021, de 597 a 762 (98 a Eivissa, 515 a Mallorca, 122 a Menorca, i 27 a Formentera), i també va augmentar el nombre de persones mortes a les platges de les Illes, amb un total de 46 èxitus (4 a Eivissa, 35 a Mallorca, 4 a Menorca, i 3 a Formentera), 22 més que el 2021 i 36 més que el 2020. A l’arena es van produir un total de 8 èxitus i, fora de l’horari del servei de salvament, hi va haver un total de 10 casos, 3 més que el 2021 i 7 més que el 2020.

Així mateix, pel que fa al nombre de persones ofegades recuperades —un total de 38 persones—, hi va haver una disminució del 22,5 % respecte a l’any 2021 i un augment del 106,7 % respecte a l’any 2020.

Quant al nombre de persones traslladades a centres assistencials, durant el 2022 es van registrar un total de 556 casos (79 a Eivissa , 362 a Mallorca, 90 a Menorca, i 25 a Formentera).

La jornada també ha tingut la ponència «Sistema d’observació de grumers a l’arxipèlag balear: una base necessària per a una anàlisi científica», a càrrec de Laura Prieto, investigadora del CSIC a l’Institut de Ciències Marines d’Andalusia (ICMAN-CSIC), que participa del sistema d’observació de grumers a les Balears en col·laboració amb la Direcció General de Pesca i Medi Marí del Govern. Es tracta d’un projecte de predicció dels grumers a les aigües de les Illes a través d’un model matemàtic que serveix per predir la proliferació d’aquests organismes. La recollida de dades és bàsica per al manteniment d’aquest projecte, que es nodreix, fonamentalment, de les que reporten tota una xarxa d’observadors de les platges, com les empreses de socorrisme i salvament, i també de les dels vigilants de les reserves marines i del personal de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. El Sistema d’Observació i Predicció Costaner de les Illes Balears (SOCIB) també forma part del projecte. Les proliferacions de grumers són un fenomen natural que es produeix a la Mediterrània Occidental i, entre els motius dels increments poblacionals, hi ha, entre altres causes, el canvi climàtic, la contaminació de la mar o les modificacions de les línies de costa.

La trobada ha finalitzat amb l’exposició del paper que desenvolupa el socorrista reactiu dins el sistema de Seguretat en platges. A banda dels socorristes del servei públic de salvament, rescat i socorrisme, la normativa contempla que les empreses concessionàries d’explotacions del serveis de temporada a les platges, disposin d’almenys un socorrista de reacció quan l’explotació continua oberta fora de l’horari obligatori del servei públic de vigilància. Aquest personal no pot comptabilitzar com a recurs de vigilància dins dels plans de salvament de les platges ni com a segon membre de la unitat mínima de rescat, però si que cada ajuntament, en funció de les característiques i el nombre d’explotacions de serveis de temporada en cada platja, ha d’ adaptar els seus plans de salvament o procediment d’emergència segons les necessitats específiques d’aquests recursos auxiliars del servei públic de salvament i del seu material.