Acaben les tasques d’exhumació a Son Coletes amb la recuperació d’almenys 131 víctimes
Aquesta setmana arriba a la fi la tercera fase d’excavacions i exhumacions del cementeri de Son Coletes, que està duent a terme el Govern dins del Quart Pla de Fosses i Memòria Democràtica de les Illes Balears.
Després de gairebé tres mesos de treball de camp, l’equip tècnic del Govern —un equip conjunt d’arqueòlegs i antropòlegs de Aranzadi i ATICS— ha intervingut a totes les zones considerades prioritàries i també ha realitzat sondejos arqueològics a les zones secundàries, la qual cosa suposa la intervenció en poc més de 830 m2 del cementeri.
La campanya ha permès localitzar set noves fosses i la continuació de les fosses ja documentades el 2020 i 2021, així com recuperar les restes de 45 víctimes més d’execucions extrajudicials. A més, s’han documentat tres dels laterals de l’antic recinte de Son Coletes: el sud-oriental i els dos extrems septentrionals; i s’ha pogut descartar que la meitat oriental del cementeri, la situada a l’est de l’antiga creu del cementiri, fos utilitzada per excavar fosses de la repressió franquista.
Amb aquesta tercera fase, el Govern dona per finalitzat el treball de camp en el cementeri de Manacor, que conclou amb la intervenció d’un total de 1.318 m2.
El secretari autonòmic de Memòria Democràtica i Sectors Productius, Jesús Jurado, ha explicat que després de finalitzar les tasques d’exhumació sobre el terreny, continuaran els treballs d’identificació de les restes trobades per aconseguir noves identificacions. Així mateix, ha afegit que les dades d’exhumació són esfereïdores: finalment s’han trobat 131 víctimes desaparegudes i assassinades. Nosaltres tenim l’esperança, sempre des de la prudència, que es puguin aconseguir més identificacions sobre la base de les 45 noves víctimes que s’han trobat a la tercera fase de recerca. No s’han recuperat totes les víctimes, però sí totes les que es podien recuperar”.
Així mateix, el secretari autonòmic ha volgut agrair, a més, la col·laboració de l’Ajuntament de Manacor en totes aquestes campanyes, així com la feina feta pels equips d’investigació d’ATICS i d’Aranzadi i, molt especialment, l’empenta dels familiars per obrir aquesta fossa la qual havia estat catalogada com no viable.
Per part seva, el batle de Manacor, Miquel Oliver, també ha agraït als equips d’investigació que han dut a terme les tasques d’exhumació a Son Coletes i ha destacat especialment l’abast que ha tingut el cementiri de Son Coletes a la repressió franquista i del que podria haver significat si no s’hagués intervingut per aturar l’actuació d’un cementiri nou “sobre un motiu d’història i de repressió”. Oliver ha afegit: “després de tant de temps de tenir obert Son Coletes m’he trobat amb el mesurament de no sentir el que vaig sentir la primera vegada que es van començar a trobar les restes dels 130 represaliats. Esper que, després de cada palada, cada pinzellada, després de totes aquestes actuacions, no ens quedem impassius amb allò que va ser Son Coletes. És important la tasca de fer pedagogia del que va passar aquí ia la resta de les illes. La col·laboració entre les administracions ha estat el màxim del que podia ser, ara cal començar a posar noms de les víctimes que van ser llençades i moltes vegades assassinades aquí”.
Els treballs del Govern en el cementeri de Son Coletes
L’excavació i exhumació del cementeri de Manacor és un dels projectes més ambiciosos que ha dut a terme la Direcció General de Memòria Democràtica del Govern en aquesta legislatura. En concret, el Govern de les Illes Balears ha impulsat quatre campanyes en el cementeri de Son Coletes: una primera realitzada el 2018, que va incloure l’estudi de viabilitat del cementeri i que va ser clau per determinar, d’una banda, la localització de l’antic cementeri i, de l’altra, la presència d’enterraments in situ; una segona intervenció en el marc del Segon Pla de Fosses entre juliol i agost de 2020; una tercera duta a terme entre octubre i desembre de 2021 dins del Tercer Pla de Fosses, i aquesta última que conclou aquesta setmana.
En total, gràcies als treballs d’aquestes campanyes, s’han localitzat 14 fosses i les restes òssies d’un mínim de 131 persones, 10 d’elles dones, a més de múltiples objectes associats. 14 d’aquestes persones ja han pogut ser identificades i 12 retornades als seus familiars.
Entre elles es compten Aurora Picornell, Belarmina González i les Roges del Molinar; Francesca Llull Font i la seva filla Francesca Salas Llull, i probablement també les milicianes de l’expedició de Bayo.
També han estat identificades entre les víctimes de Son Coletes: Antoni Alomar Mas, Pere Llull Fullana, Miquel Palmer Duran, Emilio García-Peñuela Orgaz, Antonio González Rodríguez, Andreu Blanch Bauçà i Jaume Bauzá Far.
Fins avui, a les Illes Balears s’han pogut recuperar en total les restes d’almenys 286 persones assassinades durant la Guerra Civil i la repressió franquista, de les quals ja s’han identificat 53 i s’han retornat 48 a les seves famílies.