UIB

El campus de la UIB tendrà un arborètum amb 100 arbres de quatre continents
La història de la colonització humana de les illes mediterrànies ha estat, durant dècades, un trencaclosques amb nombrosos buits i incerteses. Tot i que s’han fet moltes troballes arqueològiques, la cronologia exacta de l’arribada dels primers pobladors a aquestes illes continua sent un tema de debat entre els científics. Recentment, un equip internacional de recerca, liderat per Bogdan P. Onac de la Universitat del Sud de Florida, ha aportat noves proves que podrien reescriure part d’aquesta història. El descobriment d’un antic pont submergit a la cova Genovesa, a l’illa de Mallorca, ha revelat que els primers humans podrien haver arribat a l’illa molt abans del que es pensava fins ara. El Context de la Investigació Fins ara, es creia que l’assentament humà a Mallorca va començar fa uns 4.400 anys, basant-se en les restes arqueològiques trobades en diverses parts de l’illa. Tanmateix, aquesta nova investigació ha posat de manifest que l’arribada humana podria haver tingut lloc molt abans. El pont submergit descobert a la cova Genovesa, datat en uns 6.000 anys d’antiguitat, és la prova més antiga coneguda de la presència humana a l’illa. Aquest descobriment no només allarga la cronologia de la colonització humana a Mallorca, sinó que també té implicacions significatives per a la comprensió de la migració i l’assentament de les primeres poblacions a les illes del Mediterrani occidental. La Cova Genovesa i el Pont Submergit La cova Genovesa es troba a prop de la costa de Mallorca i, com moltes altres coves de l’illa, té passatges que actualment estan inundats a causa de l’augment del nivell del mar. El pont submergit descobert dins de la cova és una estructura d’uns 7,6 metres de llarg que connecta una entrada de la cova amb un llac subterrani. Els investigadors creuen que aquest pont va ser construït intencionadament pels primers pobladors per facilitar l’accés a les fonts d’aigua dolça dins de la cova. El descobriment del pont submergit va ser possible gràcies a l’estudi de les incrustacions de calcita que es van formar a la superfície del pont durant períodes de nivell del mar més elevat. Aquestes incrustacions van actuar com a marcadors naturals que van permetre als investigadors datar l’estructura amb una precisió sorprenent. Mitjançant tècniques avançades de datació, l’equip va poder determinar que el pont va ser construït fa aproximadament 6.000 anys, cosa que el converteix en una de les estructures humanes més antigues descobertes a les Illes Balears. Implicacions per a la Cronologia de la Colonització Mediterrània Aquest descobriment té implicacions importants per a la comprensió de la cronologia de la colonització de les illes del Mediterrani occidental. Fins ara, la majoria dels estudis arqueològics havien suggerit que la colonització de les Balears, incloent-hi Mallorca, va tenir lloc molt més tard que la de les altres illes del Mediterrani oriental i central. Això s’atribueix en gran mesura al fet que les Balears es troben relativament aïllades i requereixen travessies marítimes més llargues i complexes. No obstant això, la datació del pont submergit de la cova Genovesa suggereix que els primers humans van arribar a Mallorca aproximadament al mateix temps que altres illes del Mediterrani occidental, reduint significativament la bretxa cronològica que fins ara s’havia establert. Això planteja noves preguntes sobre les capacitats de navegació i els coneixements marins dels primers pobladors, així com sobre les motivacions que els van portar a establir-se en una illa relativament remota com Mallorca. Tecnologia Utilitzada en la Investigació La investigació va utilitzar una combinació de tècniques avançades per a l’estudi del pont submergit i les formacions calcàries associades. Entre aquestes tècniques, destaca l’ús de la datació per radiocarboni i l’anàlisi isotòpica, que van permetre determinar l’edat de les formacions calcàries amb gran precisió. A més, l’equip va utilitzar models digitals i tècniques de topografia subaquàtica per a cartografiar el pont i la cova en detall, cosa que va proporcionar una visió clara de la seva estructura i funció. La combinació d’aquestes tècniques ha permès als investigadors reconstruir la història del pont i el seu entorn de manera detallada, aportant noves dades sobre com els primers pobladors van interactuar amb el seu entorn natural. Aquestes dades són especialment valuoses per a la comprensió dels patrons de migració humana i la colonització de les illes en un període en què el nivell del mar estava en constant canvi. L’Impacte del Canvi Climàtic en el Passat Un altre aspecte important d’aquest descobriment és la informació que proporciona sobre els canvis en el nivell del mar durant els últims mil·lennis. Les formacions calcàries a la cova Genovesa i altres coves de Mallorca actuen com a registres naturals dels canvis en el nivell del mar al llarg del temps. Els investigadors van descobrir que el pont submergit es va construir durant un període en què el nivell del mar era més baix que l’actual, cosa que suggereix que els primers pobladors de l’illa van viure en un entorn molt diferent del que coneixem avui. Aquesta informació és important no només per a la comprensió de la història ambiental de Mallorca, sinó també per a l’estudi dels efectes del canvi climàtic en el passat. Els canvis en el nivell del mar han tingut un impacte significatiu en la vida humana al llarg de la història, i el pont submergit de la cova Genovesa proporciona un exemple concret de com els humans han hagut d’adaptar-se a aquests canvis. Conclusió El descobriment del pont submergit a la cova Genovesa és un avenç significatiu en la comprensió de la colonització humana de les Illes Balears i, en general, de les illes del Mediterrani occidental. Aquest descobriment no només allarga la cronologia de la presència humana a Mallorca, sinó que també planteja noves preguntes sobre les capacitats de navegació i les motivacions dels primers pobladors. A més, l’estudi d’aquest pont i les seves formacions associades proporciona dades valuoses sobre els canvis en el nivell del mar i les condicions ambientals de l’època, cosa que ajuda a contextualitzar l’arribada dels humans a l’illa en un marc temporal més ampli. En definitiva, aquest descobriment subratlla la importància de la recerca interdisciplinària per a desentranyar els misteris del passat humà i millorar la nostra comprensió de la història de la colonització de les illes. Amb aquest nou coneixement, es poden obrir noves línies d'investigació que aprofundiran encara més en la complexa història de la migració i assentament humans en les illes mediterrànies, i potser revelar més secrets ocults sota les aigües que envolten aquestes terres antigues.
Un pont localitzat dins una cova de Manacor evidencia que l’home va arribar a Mallorca molt abans del que es pensava
La UIB es consolida entre les 700 millors universitats del món segons el rànquing de Xangai
Menorca impulsa una residència juvenil a Sa Vinyeta, la primera de l'illa
Menorca impulsa una residència juvenil a Sa Vinyeta, la primera de l’illa
La UIB inverteix 4 milions en la rehabilitació energètica de l'edifici Ramon Llull
La UIB inverteix 4 milions en la rehabilitació energètica de l’edifici Ramon Llull
La UIB presenta 28 comunicacions en el XX Congrés Internacional de Botànica de Madrid
La UIB presenta 28 comunicacions en el XX Congrés Internacional de Botànica de Madrid
La UIB analitza l'impacte de la salinització del riu Gàmbia
La UIB analitza l’impacte de la salinització del riu Gàmbia
Una tesi doctoral estudia l'impacte de la contaminació per plàstics en animals marins al mar balear
Una tesi doctoral estudia l’impacte de la contaminació per plàstics en animals marins al mar balear
La UIB fa un balanç positiu del nou sistema de recollida selectiva de residus al campus
La UIB fa un balanç positiu del nou sistema de recollida selectiva de residus al campus
La UIB premia els millors treballs d'investigació de batxillerat i cicles formatius
La UIB premia els millors treballs d’investigació de batxillerat i cicles formatius