Miquel Vives: “Per a mi és com un miracle que la revista Campanet surti cada dos mesos”

La revista “Campanet” neix l’any 1982 com una iniciativa de la delegació de l’Obra Cultural Balear al poble. Un dels objectius des dels seus inicis era el recobrament de la personalitat històrica, cultural i lingüística. Aquest passat mes de maig ha celebrat el seu 40è aniversari amb la presentació d’un número especial de 72 pàgines en un acte en el que hi assistí Rafel Puigserver, president de l’Associació de la Premsa Forana, i Catalina Bibiloni, vicepresidenta de l’OCB. 

Pregunta.- Com recorda el naixement de la revista “Campanet”. Com va ser aquell moment?

Resposta.- Quan es va posar en marxa la revista eren moments en que a Campanet, i tal vegada succeïa a d’altres llocs, de qualque manera s’accelerava l’activitat cultural, en sintonia segurament amb una etapa política que suposava un canvi important al poble. El primer Ajuntament democràtic (1979-82) va ser governat per un pacte entre UCD i la candidatura Socialistes de Campanet, formada majoritàriament per membres del PSOE i del PSM. Encara que al final es va rompre el pacte, l’ambient era de canvi i hi estava en sintonia, pens, la reactivació de la Delegació de l’Obra Cultural Balear, que el 1982 va proposar diverses activitats, entre les quals la publicació d’una revista.

P.- Qui formava part de la revista quan va néixer?

R.- El coordinador era Joan Pons i l’equip de redacció estava integrat per Francesc Aguiló, Jaume Ordines, el mateix Joan Pons i jo. De l’administració se’n cuidaven Isabel Alcover, Catalina March i Pere March. Als primers números hi col·laboraven també Guillem Alemany i Damià Ferrà-Ponç.

Una cosa com una revista, pensava que no duraria tant a Campanet. I per a mi és un miracle que surti cada dos mesos”

P.- L’editorial d’aquest número especial es titula “El miracle continua”. Ha estat un miracle arribar als 40 anys?

R.- Jo pens que sí. Jo sempre era dels pessimistes que no pensava que aquesta revista duràs tants d’anys.  A Campanet, per exemple, hi ha el futbol que fa molts d’anys que dura, i poques coses més. Però una cosa com una revista, pensava que no duraria tant. I per a mi és un miracle que surti cada dos mesos. 

P.- La revista és l’únic mitjà que ens conta la història de Campanet, i dona veu a personatges del poble. Quina funció té la revista al poble?

R.- Supòs que no és la funció d’una revista, però com a base de documentació històrica, més d’una vegada algú que ha de fer un escrit m’ha demanat si la revista ha publicat res, per documentar-se.  De vegades hem parlat d’indexar els continguts, perquè hem aconseguit una base d’informació molt potent del poble, entre les converses, les seccions d’història, el noticiari… és una base històrica potent. 

Però, si em permets, el que sempre hi he trobat a faltar per completar un poc això, són reportatges d’actualitat del poble: els nouvinguts al poble, els marroquins, si Campanet és un poble dormitori o no. Però, clar, la revista és fruit de la gent que hi vol col·laborar, i tampoc no anem dient: a tu te toca això. Tothom va agafant el que vol i pot. Aquest element hi falta però, què hem de fer? No ho podem tenir tot, però seria interessant.

Hi ha un nucli dur de gent, en Francesc Aguiló, n’Antònia Bennàssar, en Joan Amer, en Joan Pons, són gent que ha estat bastant constant”

P.- Heu tengut un equip estable de col·laboradors o hi ha hagut molts de canvis? 

R.- Hi ha una certa gent que s’ha mantingut, que és cas de Damià Ferrà, que és un històric que no ha faltat a cap número. Hem tengut moments amb gent que se cansa, que torna. Però sempre hi ha hagut un grup de 3 o 4 persones, que és l’equip de redacció. En Pere March és l’administrador de tota la vida,  jo som el coordinador i ho he estat en diverses etapes.  Hi ha un nucli dur de gent, en Francesc Aguiló, n’Antònia Bennàssar, en Joan Amer, en Joan Pons, són gent que ha estat bastant constant. I és com un miracle perquè al final sempre dona per fer un número, i això és l’important. Sempre hi ha gent que vol escriure. Ara tenim en Toni Reynés que s’ha incorporat, que escriu articles sobre costums del poble, en Jaume Ordines, que escriu sobre llengua, en Joan March, que escriu sobre el temps. I anem incorporant  gent. Jo, en aquest aspecte, estic satisfet, crec que estam en un bon moment. 

P.- Quina és la situació actual de la revista? 

R.- Pens que la revista gaudeix de bona salut, perquè disposam de bastants col·laboradors, que a més són feiners, i econòmicament no ens podem queixar. De tota manera, comença a ser ben necessari un relleu generacional. Encara que disposam d’alguns col·laboradors joves, són minoria, i per a la continuïtat i la renovació de la revista caldria gent nova que anàs assumint la tasca que feim els que ja tenim una certa edat.

Tenim 375 subscriptors, feim una tirada de 550 exemplars i diria que el nostre perfil de lector és el d’una persona d’edat entre mitjana i avançada”

P.-  Quants subscriptors teniu, quina tirada feis i quin és el perfil de lector?

R.- Tenim 375 subscriptors, feim una tirada de 550 exemplars i diria que el nostre perfil de lector és el d’una persona d’edat entre mitjana i avançada. Crec que la majoria dels joves llegeixen altres formats (xarxes socials) i tal vegada peguen una ullada a la revista que arriba a cals seus pares o familiars.

P.- Quins reptes pensa que té la revista per endavant? 

R.- Crec que el repte és aconseguir un relleu. I en aquest sentit crec que hi ha part de culpa nostra perquè no hem negociat, no hem fet propostes serioses a ningú. Veim gent que té inquietud per fer aquestes coses, i no ens hem decidir a parlar-ne, i potser seria hora de parlar-ne. Jo hi ha hagut moments que he estat cansat, però continuo perquè em sap greu que això es perdi. Però arribarà un moment que ja convé que gent nova ho agafi. I crec que ha de ser un procés gradual, perquè una espècie de “cop d’estat” pactat no pot funcionar.

P.- Un altre repte seria potser atraure un lector més jove?

R.- També, i pens que va associat al relleu generacional a la revista, que hauria d’implicar canvis de contingut i de format. De tota manera, hi ha elements actuals de la revista que crec que poden interessar tots els sectors de la població: noticiari, articles d’opinió, entrevistes i converses…

P.- L’editau en paper i surt cada dos mesos. Com veis el bot al món digital?

R.- Segurament aquest bot s’haurà de fer en un moment a l’altre, o fins i tot conviure els dos formats: paper i digital.  Però ara per ara no ens ho hem plantejat seriosament.