La intel·ligència artificial revoluciona els títols dels articles científics i planteja riscos
La intel·ligència artificial generativa està transformant el món acadèmic, generant tant oportunitats com reptes per a la integritat i la creativitat en la comunicació científica. Un estudi liderat pel doctor Rubén Comas, catedràtic del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, analitza els canvis en els títols dels articles científics i planteja importants qüestions sobre l’impacte d’aquestes eines tecnològiques.
Publicat a la revista Learned Publishing, l’estudi se centra en l’ús de 15 verbs d’acció en els títols d’articles indexats a SCOPUS. Els resultats mostren un increment significatiu en la utilització de termes com “navegar”, “millorar” i “desvelar”, amb taxes de creixement anuals que superen el 200% en alguns casos. Aquest fenomen, segons els investigadors, apunta al creixent ús d’eines com ChatGPT, que ajuden els científics a formular títols més atractius, similars a l’estil clickbait dels articles periodístics.
Planteja riscos
Encara que l’ús de la intel·ligència artificial en l’escriptura acadèmica pot democratitzar l’accés a textos més refinats, especialment per a investigadors no angloparlants, també planteja riscos. Els autors alerten sobre la possible homogeneïtzació dels títols, que podrien perdre diversitat estilística i originalitat, atributs que tradicionalment reflecteixen la veu única de cada investigador.
Un altre problema destacat és la manca de transparència en l’ús d’aquestes eines. L’absència d’una declaració explícita sobre la intervenció de la intel·ligència artificial pot generar dubtes sobre l’autenticitat i la contribució humana en els treballs acadèmics. Això planteja dilemes ètics crucials en un moment en què la credibilitat de la investigació està sota escrutini.
La importància dels títols
“Els títols no són només un detall estètic; són la porta d’entrada a la ciència, el primer contacte dels lectors amb un treball acadèmic. Si l’ús de la intel·ligència artificial altera aquesta peça clau, les implicacions poden ser significatives”, afirma el doctor Rubén Comas.
L’estudi ressalta com aquestes eines podrien afavorir certs patrons lingüístics en detriment de formes alternatives d’expressió científica. Tot i que l’impacte positiu inclou la claredat i accessibilitat per a una audiència global, el risc de dependència excessiva dels algorismes posa en perill la diversitat i la integritat acadèmica.
Cap a estàndards més clars
Els autors subratllen la necessitat d’establir estàndards que regulin l’ús de la intel·ligència artificial generativa en la redacció acadèmica. La transparència ha de ser un pilar fonamental, permetent que lectors i revisors comprenguin el paper d’aquestes eines en cada investigació. Així mateix, es proposa que les editorials desenvolupin marcs rigorosos per gestionar la influència d’aquestes tecnologies en la producció científica.
“L’ús de la intel·ligència artificial generativa en l’escriptura acadèmica és una arma de doble tall. Encara que ofereix oportunitats per innovar i fer més inclusiva la investigació, també planteja desafiaments que requereixen una reflexió acurada. En última instància, serà necessari un diàleg obert per assegurar que aquesta tecnologia faciliti que la ciència avançi respectant la seva integritat i diversitat”, conclou Comas.