Plantar posidònia a la mar, una estratègia per lluitar contra el seu retrocés

L’associació Arrels Marines ha completat aquesta setmana una nova operació de replantació de posidònia (Posidonia oceanica) en el fons marí de cala Murta, a Formentor (Pollença), en el marc del projecte de recerca Racons Marins. En total, s’han replantat 180 fragments distribuïts en nou parcel·les experimentals, amb l’objectiu d’avançar en el coneixement sobre la recuperació d’aquesta planta marina fonamental per als ecosistemes costaners.
La intervenció s’ha dut a terme durant els darrers dies de maig i principis de juny, després d’un procés de tramitació de permisos i estudi previ del fons marí per localitzar zones òptimes per a la replantació. Les parcel·les, d’un metre quadrat cadascuna, s’han instal·lat a una profunditat d’entre 6 i 9 metres.
Els fragments de posidònia emprats provenen exclusivament de restes ja arrabassades —generalment per l’onatge o el fondeig irregular d’embarcacions— i han estat seleccionats en funció de criteris com la presència d’arrels i l’estat general de conservació. Cada fragment ha estat documentat per facilitar el seguiment científic.
El segon any
Aquesta actuació suposa la continuació del projecte Racons Marins, iniciat a Alcanada el maig de 2023, on es varen plantar 320 fragments en 16 parcel·les. Els resultats d’aquella experiència han estat positius: el 85% dels fragments han mostrat creixement durant els dos anys de seguiment.
La nova replantació a cala Murta incorpora novetats. S’han utilitzat els dos sistemes que millors resultats han donat fins ara —la fixació al substrat amb peces de marès i de terracota— i s’ha incorporat un estudi d’estacionalitat per determinar en quina època de l’any és més efectiva la replantació.
Participació
El projecte ha estat liderat per les tècniques d’Arrels Marines Gigi Torres, Francesca Reynés i Maria Gómez, i ha comptat amb la implicació activa de voluntariat, especialment durant una de les jornades subaquàtiques realitzada el dissabte 7 de juny.
La iniciativa ha estat possible gràcies al suport de l’ONG Seacology, a la col·laboració logística de la Fundació Rotger Villalonga i a l’accés a l’espai natural de cala Murta, en un entorn especialment vulnerable.