Eivissa vol recuperar els camins tradicionals per connectar la ciutat amb el territori agrícola
Eivissa analitza la possibilitat de recuperar i reactivar la xarxa de camins tradicionals que connectaven la ciutat d’Eivissa amb el territori del Pla de Vila, a partir del redescobriment de la xarxa i de l’anàlisi del seu estat actual i mitjançant un estudi presentat aquesta setmana. Aquesta recuperació pot suposar renaturalitzar la ciutat i reconnectar-la amb el territori agrícola.
La tinent d’alcalde d’Urbanisme, Elena López, és qui ha presentat l’estudi previ per a la recuperació d’alguns dels 24 camins històrics del Pla de Vila, juntament amb l’arquitecte Stefano Cortellaro, redactor de l’estudi, i un equip multidisciplinar.
El seu objectiu és la recuperació, dels camins històrics, per incorporar-los a la realitat urbana contemporània de la Ciutat d’Eivissa. La xarxa dels camins històrics pot ser la base d’un sistema de mobilitat mes local i sostenible per a la ciutat de Eivissa que reconnecta els nuclis urbans del Pla de Vila, els apropa entre ells. Un sistema de camins, torrents i canals, vinculats amb corredors verds i espais agrícoles, que es converteixen en elements de reconnexió entre el territori, els nuclis, els pobles i el centre de la Ciutat.
Des de la regidoria d’urbanisme fa tres anys que es treballa en la recuperació d’aquests camins, de fet la darrer intervenció s’ha duit a terme amb la recuperació de l’antic camí de ses Feixes que s’ha connectat amb el municipi de Santa Eulària. Aquest fet possibilita millorar la mobilitat per als vianants i poder ampliar la xarxa per a l’ús de la bicicleta, facilitant una mobilitat més sostenible.
La tinent d’alcalde d’Urbanisme, Elena López, ha dit que «aquesta és una mostra més del compromís cap a una mobilitat més sostenible, recuperar i rehabilitar aquests camins poden suposar rutes que connectin la ciutat amb amb el patrimoni i la natura». López ha afegit que «amb aquestes actuacions podem oferir a la ciutadania noves rutes i descobrir una connexió amb el camp des de la ciutat».
L’arquitecte Stefano Cortellaro, per la seva banda, ha explicat que «a partir d’un treball de coneixement de la xarxa tradicional de camins, proposam una sèrie d’actuacions sobre els camins per convertir-los en corredors verds com el camí de Cas Mut i Cas Capità i altres per connectar nuclis poblacionals com el de Puig d’en Valls o camí de l’Horta».
El treball s’ha desenvolupat en tres fases: Anàlisi de la xarxa de camins històrics i de la seva evolució, anàlisi de l’estat actual i proposta i identificació d’intervencions. A partir d’aquestes fases s’han estudiat un total de 24 camins dels quals a 18 s’hi proposa algun tipus d’actuació com poden ser la pacificació del trànsit, desbrossament, millora d’accés o senyalització.
#Foravila