El Pla de gestió Natura 2000 Illa de l’Aire protegeix la diversitat i singularitat faunística d’aquest espai protegit

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha presentat, aquest divendres, el Pla de gestió Natura 2000 Illa de l’Aire que es preveu s’aprovi el proper dilluns, al Consell de Govern. El document abraça unes 1350 hectàrees repartides en 2 espais de la Xarxa Natura que una vegada aprovat el Pla passaran a ser identificats de la manera següent: ZEC/ZEPA ES0000236 Illa de l’Aire, i ZEC ES5310073 Àrea Marina Punta Prima – Illa de l’Aire

L’àmbit del pla coincideix parcialment amb l’àmbit de la Zona d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) estatal, l’Espai marí del sud-est de Menorca i amb l’àmbit de la Reserva Marina de l’Illa de l’Aire, gestionada per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

El conseller ha destacat els valors ambientals d’aquesta illa situada al sud-est de Menorca on hi habiten colònies de tots els ocells marins nidificants a l’arxipèlag, com és el virot petit, espècie en perill d’extinció que té a l’illa de l’Aire una de les dues úniques colònies de cria a Menorca. L’illa de l’Aire és també un enclavament important per a moltes espècies d’ocells migradors. En total, hi nidifiquen entre 13 i 16 espècies d’interès comunitari, en funció de l’any, i hi ha presents més de 45 espècies que utilitzen l’illa i l’espai marí com a zona de concentració. En pas migratori, s’han anellat individus d’un total de 115 espècies, encara que el nombre que hi passen en migració per l’illa és una mica més gran.

Mir ha destacat, a més, que a l’illa s’hi han identificat 13 espècies d’invertebrats endèmics i que hi habita en densitats molt elevades, gairebé úniques a nivell mundial, la subespècie lilfordi de la sargantana balear (Podarcis lilfordi), la primera descrita d’aquesta espècie. Pel que fa a l’espai marí que envolta l’Illa de l’Aire, la qualitat i importància d’aquesta zona es basa en la presència d’hàbitats com les praderies de posidònia i Cymodocea nodosa, els esculls i les coves marines submergides. En total, s’han detectat 12 Hàbitats d’Interès Comunitari (HIC) en l’àmbit del Pla de gestió.

El document preveu diverses mesures amb els objectius d’augmentar el coneixement científic i ecològic sobre la dinàmica i distribució dels elements clau en l’àmbit del pla; frenar les diferents pressions i amenaces d’origen antròpic tant en l’àmbit terrestre com en el marítim i mantenir usos o executar accions de millora i/o restauració dels elements clau i de la seva connectivitat amb l’entorn.

Així, es permetrà l’accés de grups d’un màxim de 10 persones a l’Illa de l’Aire, únicament pel camí que uneix el far amb l’embarcador des Racó de s’Alga. A més, s’analitzarà la freqüentació de l’itinerari existent del moll al far i se’n definirà la regulació de l’ús amb possibilitat de tancaments periòdics o permanents mitjançant la deguda senyalització.

Per a garantir la conservació de la biodiversitat, s’elaborarà i durà a terme un protocol de bioseguretat que tingui per objectiu evitar l’arribada a l’Illa de l’Aire de rosegadors, ofidis i altres vertebrats al·lòctons amb potencial invasor i depredador, amb actuacions de prevenció, vigilància i d’execució de respostes davant incursions.

En relació a les activitats permeses a l’entorn marí, es podran instal·lar un màxim de tres punts de fondeig ecològic destinats a l’activitat de busseig recreatiu. A més, es prohibeix el fondeig d’embarcacions sobre les praderies de Cymodocea nodosa i fons de maërl o coral·ligen que s’uneixen a la prohibició de fondejar sobre les praderies de posidònia.

El futur camp de fondeig a instal·lar, i que gestionarà Ports IB, tindrà un màxim de 25 punts de fondeig dels quals almanco la meitat estaran destinats a embarcacions d’eslora reduïda. En un radi d’influència de 500 m al voltant de l’illa, només es permetrà l’ús dels altaveus de les embarcacions sempre que es faci a un volum que no pugui pertorbar a la fauna ni generar molèsties a altres usuaris de les zones de fondeig.

Finalment, i tenint en compte la problemàtica global de captures accidentals associada als ocells marins, espècies altament amenaçades entre les quals es troba el virot petit, l’au marina més amenaçada d’Europa, es requereix la necessitat d’aplicar mesures de mitigació que evitin les captures accidentals d’ocells marins en els arts de pesca, especialment per a la modalitat de palangre.

Per això s’estableix un període de dos anys perquè les embarcacions de pesca de l’art menor de palangre implementin alguna de les mesures de mitigació existents durant els mesos de febrer a juliol. Entre aquestes mesures es troba la calada nocturna, el canvi d’esquer (emprant esques que agradin menys als ocells, com ara cefalòpodes o crustacis), incrementar el pes en les línies de calada (perquè l’art es submergeixi abans), la utilització de línies espantaocells o una combinació d’aquestes, així com unes altres que aconsegueixin evitar les captures accidentals. Passats dos anys des de l’aprovació d’aquest pla de gestió, l’aplicació d’aquesta mesura serà obligatòria per a la pesca de palangre durant els mesos de febrer a juliol.

Mir ha recordat que aquest proper dissabte es celebra el 30^è aniversari de l’aprovació de la Directiva Hàbitats de la Unió Europea que va suposar l’inici de la Xarxa Natura 2000, «una passa cabdal que ha permès harmonitzar la gestió dels espais naturals en un àmbit tan bast com és l’europeu i que a les Illes Balears cobreix més de 229.000 hectàrees, i que suposa una quarta part de la superfície terrestre de les Illes», segons ha dit.